Osona registra un dels pitjors episodis d’ozó troposfèric de Catalunya en el pitjor any des del 2010
Ecologistes en Acció alerta que la plana de Vic ha acumulat 125 superacions de la guia de l’OMS i reclama mesures efectives per reduir la contaminació
La contaminació per ozó troposfèric ha empitjorat durant el 2026 a Catalunya i la plana de Vic és una de les zones especialment afectades. Segons un informe d’Ecologistes en Acció, la comarca d’Osona ha registrat una mitjana de 125 superacions de la guia de qualitat de l’aire de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una xifra que situa la zona entre les més perjudicades per aquest contaminant.
L’informe assenyala que el 2026 ha estat el pitjor any per contaminació per ozó troposfèric a Catalunya des d’almenys el 2010, quan van entrar en vigor els actuals límits legals. En el conjunt del país, les superacions de l’objectiu legal per a la protecció de la salut han augmentat un 53% respecte de la mitjana del període 2012-2019.
En el cas de la plana de Vic, l’ozó també ha augmentat, tot i que de manera menys pronunciada que en altres zones del territori, com el Pirineu Occidental o el Vallès-Baix Llobregat. Malgrat això, les dades evidencien que la qualitat de l’aire continua sent un problema important a Osona, especialment durant els mesos més càlids de l’any.
125 superacions de la guia de l’OMS a la plana de Vic
La situació és especialment preocupant si es tenen en compte les recomanacions de l’OMS, que estableixen uns nivells de protecció de la salut més estrictes que els límits legals actualment vigents. Segons l’informe, les estacions de mesurament representatives de la plana de Vic han registrat una mitjana de 125 dies amb nivells d’ozó per sobre d’aquesta guia durant el 2026. Aquesta xifra supera les 121 superacions registrades a l’Empordà i les 119 del Maresme. Només el Prepirineu, amb una mitjana de 149 superacions, presenta uns registres més elevats entre les zones destacades per l’entitat.
Cal tenir en compte que aquestes dades fan referència a superacions de la guia de l’OMS, no necessàriament a incompliments dels límits legals vigents. Tot i això, Ecologistes en Acció adverteix que els nivells registrats evidencien una exposició elevada a un contaminant perjudicial per a la salut.
Si es considera la normativa actual, la població que hauria respirat aire amb més ozó del permès al llarg del trienni 2024-2026 a la plana de Vic i el Prepirineu s’estima en 187.000 persones.
La calor i els incendis han afavorit l’acumulació d’ozó
Les condicions meteorològiques d’aquest any han estat especialment favorables a la formació i l’acumulació d’ozó troposfèric. Després d’un hivern plujós, la primavera va ser molt càlida i va coincidir amb una gran activitat vegetal. L’estiu, a més, ha estat el més calorós des de fa almenys un segle i mig, amb quatre onades de calor intenses i prolongades i nombrosos incendis forestals durant els mesos de juliol i agost.
L’ozó troposfèric no s’emet directament, sinó que es forma a l’atmosfera quan la radiació solar actua sobre altres contaminants, anomenats precursors. Entre les principals fonts d’aquests compostos hi ha el trànsit motoritzat, determinades activitats industrials, les centrals termoelèctriques i la ramaderia intensiva. Per aquest motiu, els episodis de contaminació per ozó són especialment habituals a la primavera i a l’estiu, quan les temperatures elevades i la radiació solar afavoreixen les reaccions químiques que el generen.
Un problema de salut pública
Ecologistes en Acció considera que la contaminació per ozó és un problema sanitari de primer ordre, ja que pot afectar especialment els infants, la gent gran, les dones embarassades i les persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars.
L’entitat reclama a la Generalitat que apliqui de manera efectiva el Pla de qualitat de l’aire Horitzó 2027 i que revisi els protocols d’actuació durant els episodis de contaminació. També critica que la informació que reben els ciutadans no s’ajusti prou a la gravetat del problema i que els plans vigents no incorporin mesures obligatòries prou contundents.
Entre les actuacions proposades hi ha la reducció del trànsit motoritzat, la substitució de dissolvents orgànics per alternatives menys contaminants, l’estalvi energètic i la limitació de les emissions procedents de determinades activitats industrials i ramaderes.
La resta de Catalunya també empitjora
Més enllà d’Osona, l’informe constata un empitjorament generalitzat de la qualitat de l’aire per ozó troposfèric a bona part de Catalunya. Les zones on l’augment de dies per sobre de l’objectiu legal ha estat més pronunciat són el Pirineu Occidental, amb un increment del 400% respecte de la mitjana del període 2012-2019; el Vallès-Baix Llobregat, amb un 163%; el Maresme, amb un 152%, i el Camp de Tarragona, amb un 142%.
També s’ha detectat un augment, menys intens, a l’àrea de Barcelona, el Penedès-Garraf, les comarques de Girona, l’Empordà, el Prepirineu, les Terres de Ponent i la Catalunya Central. En canvi, el Pirineu Oriental i les Terres de l’Ebre són les úniques zones on s’ha registrat una reducció de les superacions de l’objectiu legal, del 24% i del 4%, respectivament.
En el conjunt de Catalunya, l’informe estima que 2,3 milions de persones —el 28% de la població— haurien estat exposades a nivells d’ozó superiors al nou objectiu europeu de protecció de la salut durant el trienni 2024-2026. Si es pren com a referència la guia més estricta de l’OMS, l’aire contaminat per ozó hauria afectat tota la població catalana durant el 2026.
Durant l’estiu també s’han registrat 124 superacions del llindar d’informació a la població, la xifra més alta en dues dècades. A més, l’estació de Badalona va superar en dues ocasions el llindar d’alerta, el 9 de juliol.
Reclamen mesures més contundents
Davant d’aquest escenari, Ecologistes en Acció insta la Generalitat a adoptar polítiques estructurals per reduir les emissions contaminants i evitar que els episodis de calor agreugin encara més la situació. L’entitat defensa que cal actuar sobre les fonts que generen els precursors de l’ozó, especialment el transport, determinades activitats industrials i la ramaderia intensiva.
L’informe s’ha elaborat a partir de dades de 53 estacions de control de la contaminació de les xarxes de vigilància atmosfèrica de la Generalitat, Aena i altres organismes. L’entitat, però, adverteix que almenys cinc estacions no han assolit els percentatges mínims de captura de dades exigits per la normativa, una limitació que cal tenir present a l’hora d’interpretar els resultats.
