Osona reivindica la mobilitat sostenible com un element clau per millorar la competitivitat de les empreses

Una jornada celebrada a Vic reuneix empreses i institucions per compartir experiències i impulsar models de mobilitat més eficients, sostenibles i adaptats a la realitat del territori

La mobilitat sostenible s'ha consolidat com un dels grans reptes del teixit empresarial d'Osona. Empreses, administracions i agents econòmics del territori han compartit experiències i solucions per facilitar els desplaçaments als centres de treball, reduir les emissions i avançar cap a models més eficients durant la jornada Com afecta la mobilitat a la teva empresa?, celebrada aquest dilluns a la seu territorial de la Cambra de Comerç de Barcelona a Vic.

La mobilitat sostenible, un factor estratègic per a les empreses

La jornada, organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona, el Consell Empresarial d'Osona (CEDO), Creacció i les oficines de promoció econòmica d'Osona i el Lluçanès, va reunir empreses, professionals i entitats per analitzar els principals reptes de la mobilitat empresarial.

Durant les diferents intervencions es va posar de manifest que la mobilitat ja no és només una qüestió ambiental o normativa, sinó un element que influeix directament en la competitivitat empresarial, la captació i retenció de talent, el benestar de les plantilles i la sostenibilitat dels models productius.

Un dels missatges principals va ser que la transició cap a una mobilitat sostenible no passa exclusivament per electrificar els vehicles. Els participants van destacar la necessitat de reforçar la infraestructura de recàrrega, garantir la disponibilitat de potència elèctrica i desenvolupar sistemes d'emmagatzematge d'energia que permetin consolidar aquesta transformació.

També es va defensar la conveniència de prioritzar aquelles alternatives que generen un major impacte amb una inversió menor. En aquest sentit, es van situar com a opcions preferents:

• Els desplaçaments a peu.
• L'ús de la bicicleta.
• El transport públic.
• El vehicle privat només com a darrera alternativa.

Durant la sessió també es va destacar el paper del tren com el vehicle elèctric massiu més eficient.

Pel que fa als models de mobilitat compartida, es va diferenciar entre el car sharing, basat en compartir un mateix vehicle en diferents franges horàries, i el car pooling, que consisteix a compartir trajecte entre diversos usuaris. En entorns laborals amb horaris flexibles i diferents torns de treball, es va apuntar que el primer model pot resultar més viable.

Plans de mobilitat adaptats a cada realitat empresarial

La jornada també va aprofundir en el marc normatiu dels Plans de Mobilitat Empresarial (PDE). Es va recordar que la normativa estatal estableix l'obligatorietat d'elaborar aquests plans per als centres de treball de major dimensió, especialment aquells amb més de 200 treballadors o amb més de 100 persones per torn en un mateix emplaçament.

Els plans tenen una vigència de sis anys i han de revisar-se cada dos anys per avaluar els indicadors i adaptar les mesures implantades. Tot i això, es va remarcar que també representen una oportunitat estratègica per a empreses més petites, ja que permeten anticipar-se als futurs requeriments normatius i millorar la gestió de la mobilitat.

En l'àmbit català, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) és l'organisme responsable de coordinar i gestionar el registre dels Plans de Mobilitat Empresarial. Les empreses afectades per la normativa disposen fins al 5 de desembre de 2026 per registrar-los.

Els ponents també van subratllar la importància que aquests plans siguin liderats per perfils vinculats als recursos humans, la sostenibilitat, la prevenció de riscos laborals o pels gestors de mobilitat, quan aquesta figura existeix dins l'organització.

La principal recomanació va ser apostar per mesures realistes, aplicables i adaptades a les necessitats de cada empresa, prioritzant actuacions que puguin executar-se de manera progressiva i que generin un impacte mesurable.

Empreses d'Osona comparteixen experiències reals

La jornada va servir també per conèixer casos pràctics d'empreses i entitats del territori.

El Consorci Hospitalari de Vic, amb una plantilla d'entre 1.500 i 2.000 professionals i prop de 170.000 visitants, va explicar les iniciatives impulsades per fomentar la bicicleta, els desplaçaments a peu i el transport públic, així com la col·laboració amb l'Ajuntament per ampliar els carrils bici, la incorporació de vuit vehicles compartits amb SOM Mobilitat, el teletreball i la flexibilitat horària. Tot i això, va assenyalar que el transport públic interurbà continua sent una de les principals dificultats.

L'empresa SOME, amb 250 treballadors, va exposar les conclusions d'una enquesta interna que ha permès detectar problemes d'accessibilitat i manca d'oferta de transport públic. Entre les mesures que està desenvolupant hi ha el foment del car pooling, l'adaptació dels horaris laborals i la millora dels accessos en bicicleta.

La Fundació Sant Tomàs, amb 1.100 treballadors, un 40% dels quals tenen discapacitat, va explicar la complexitat que representa gestionar la mobilitat entre els diferents centres situats a Vic, Manlleu, Calldetenes, Tona, Centelles i Roda de Ter. L'entitat ha impulsat actuacions de sensibilització i una gestió integrada de la mobilitat per reduir l'accidentalitat associada als desplaçaments.

Per la seva banda, Transbernal, empresa amb menys de 50 treballadors, va presentar el seu projecte d'electrificació parcial de la flota de camions, basat en vehicles elèctrics amb una autonomia d'uns 500 quilòmetres, plaques fotovoltaiques, bateries i punts de recàrrega propis.

Finalment, IRIA Charge, empresa amb seu a Vic especialitzada en infraestructura de recàrrega, va exposar les dificultats que encara existeixen per desplegar nous punts de càrrega, especialment per la manca de potència disponible en determinades zones, i va presentar solucions modulars que faciliten el manteniment i milloren l'experiència dels usuaris.

La jornada es va tancar amb una conclusió compartida per tots els participants: la mobilitat sostenible només serà possible a través de la col·laboració entre empreses, administracions i treballadors. Entre les actuacions prioritàries es van destacar la promoció de la bicicleta, els desplaçaments a peu, el transport públic, la flexibilitat horària, el teletreball, la teleassistència, la millora de les infraestructures i l'aposta per l'energia de proximitat.

Les entitats organitzadores van coincidir que integrar la mobilitat dins l'estratègia empresarial permet no només complir amb la normativa, sinó també reduir costos, millorar l'eficiència, reforçar la competitivitat i contribuir a un model territorial més accessible i sostenible.