Osona trenca el silenci sobre la mort: DMD es presenta a Vic per defensar l’autonomia al final de la vida
El Més Osona conversa amb Joan Vera i Ricard Jordà, membres del nou grup territorial que s'inaugura oficialment el proper 15 d'abril a l'Edifici del Sucre
La mort continua sent un dels grans tabús de la societat occidental, una realitat que sovint s'amaga fins que esdevé inevitable. A Osona, però, un grup de ciutadans s'ha proposat trencar aquest silenci fent un pas ferm cap a la normalització d'un dret fonamental: el de decidir com volem morir. El proper 15 d'abril, a les 18:00 hores, la Sala Coll Bardolet de l'Edifici del Sucre (Vic) acollirà la presentació oficial del grup territorial de Dret a Morir Dignament (DMD) Osona. L'acte comptarà amb la participació de Núria Homs, regidora de Benestar i Família de Vic; Glòria Cantarell, vicepresidenta de DMD Catalunya i experta en cures pal·liatives; Lluís Serreta, treballador social sanitari; i Teresa Martí, membre del grup impulsor local.
En una conversa amb Més Osona, els membres del grup impulsor Joan Vera i Ricard Jordà han explicat que la iniciativa neix per omplir un "buit" informatiu a la comarca. Fins ara, les persones interessades havien de desplaçar-se a Barcelona o Manresa per rebre assessorament.
Un projecte nascut de la base
El grup es va gestar el desembre de 2025 en una assemblea que va reunir uns 25 socis de la comarca. Actualment, el nucli impulsor el formen 11 voluntaris que han rebut una formació específica de cinc sessions i pràctiques per conèixer a fons la legislació i els protocols d'acompanyament.
La tasca de DMD Osona ja ha tingut un impacte polític rellevant: els ajuntaments de Vic, Torelló i Manlleu han aprovat mocions per unanimitat per promoure la llibertat de decidir i formar els treballadors públics en aquesta matèria. Així mateix, s'han iniciat contactes amb el Consell Comarcal d'Osona per estendre aquesta sensibilitat a tots els municipis del territori.
El Document de Voluntats Anticipades: Un dret desconegut
Un dels objectius principals del grup és augmentar el nombre de Documents de Voluntats Anticipades (DVA). Vera i Jordà lamenten que, actualment, només un 2,3% de la població catalana el té registrat. "Fer el testament vital és un regal per a un mateix, per a la família i per al món sanitari", defensen des de l'associació. Aquest document permet que, si en l'últim moment la persona no pot expressar-se, el seu representant i l'equip mèdic sàpiguen quins tractaments vol rebre o rebutjar. Des de DMD Osona insisteixen que la seva funció no és substituir els professionals del sistema de salut, sinó ser-ne un complement que informi i orienti la ciutadania.
Filosofia: Morir segons els propis valors
L'associació, que es finança exclusivament amb les quotes dels seus més de 2.000 socis per mantenir una independència total, es basa en una premissa clara: "Perquè estimem la vida, volem una bona mort". Per a DMD, parlar de la mort és parlar de la vida; no es pot tenir una vida digna sense garantir una mort digna.
Morir dignament significa, segons expliquen a Més Osona, "morir de la manera en què els teus valors vitals t'han acompanyat tota la vida". Això inclou des del control del dolor i la sedació fins al dret a l'eutanàsia en els supòsits que marca la llei.
Noves fronteres: La "vida completa"
El grup local no només s'ocupa de casos de malalties terminals o degeneratives. Un dels debats que DMD està impulsant és el de la "vida completa" o esgotament vital. Es tracta de donar resposta a persones que, en una vellesa avançada i sense una patologia física greu, senten que la seva trajectòria vital ha arribat al final i desitgen una interrupció voluntària i digna.
Informació al servei de la comarca
Per a tothom que vulgui assessorament, DMD Osona ha establert un punt d'atenció permanent al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic, que obre el primer i tercer dilluns de cada mes, de 17:00 a 19:00 hores. Amb la posada en marxa d'aquest servei, Osona se suma als 22 punts d'informació que l'entitat té a Catalunya, amb l'esperança que, en poc temps, la mort hagi deixat de ser un tabú per passar a formar part de la vida quotidiana i la cultura de la comarca.
