Pere Aragonès i Íñigo Urkullu fan una crida a reforçar la resiliència econòmica de les regions catalana i basca en el context europeu
L'expresident de la Generalitat destaca les fortaleses i reptes de Catalunya, mentre que l’exlehendakari situa l’eix atlàntic com a estratègic per al futur econòmic de la regió
Una conversa entre Íñigo Urkullu, exlehendakari del País Basc, i Pere Aragonès, expresident de la Generalitat de Catalunya i professor associat d’Història Econòmica de la UVic-UCC, va posar punt final a les Jornades sobre l’Economia Catalana en un Món en Fractura. L’acte, organitzat per la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), es va celebrar ahir a la tarda i va servir per sintetitzar els principals debats del cicle.
La sessió final va estar moderada per Esther Vera, directora del diari ARA, i va reunir dues visions complementàries sobre els reptes econòmics actuals de Catalunya i Europa en un context marcat per la incertesa geopolítica i les grans transicions globals.
Reptes econòmics de Catalunya i Europa
En la seva intervenció, Pere Aragonès va destacar les fortaleses de Catalunya, com la diversificació del teixit productiu, la capacitat del sistema de recerca i innovació i el nivell de digitalització. També va assenyalar com a prioritats la transició energètica, la reconfiguració de les cadenes de valor i la diversificació del model productiu.
L’expresident va remarcar igualment la importància de reforçar els ecosistemes tecnològics i millorar el finançament per garantir-ne l’escalabilitat, així com afrontar tres grans reptes: la cohesió social, la reducció de dependències energètiques i el desenvolupament d’infraestructures digitals.
“Per una qüestió d’autonomia estratègica necessitem reduir les dependències de l’exterior d’Europa”, va afirmar Aragonès durant la seva intervenció.
Per la seva banda, Íñigo Urkullu va situar el debat en clau europea i va advertir que el continent es troba en un moment d’inflexió històric, marcat per la rivalitat geopolítica i la incertesa sistèmica.
Urkullu va defensar la necessitat d’una política industrial europea més coordinada i va subratllar que no hi ha competitivitat sense indústria ni sostenibilitat social sense generació de riquesa.
Aragonès, Urkullu i Vera en un moment del debat. Foto: UVic
Un futur econòmic basat en la cooperació i la resiliència
L’exlehendakari basc també va reivindicar el paper de la façana atlàntica com a espai estratègic per al futur econòmic europeu, destacant els ports, el potencial energètic i els clústers industrials com a elements clau per generar cadenes de valor transfrontereres.
La sessió va posar el focus en la necessitat de superar la fragmentació reguladora i financera europea per afavorir la inversió i reforçar la competitivitat del continent.
Tant Aragonès com Urkullu van coincidir en la importància de reforçar les capacitats pròpies dels territoris, cooperar a escala europea i adaptar-se a un entorn global en transformació constant.
Amb aquesta jornada, la FEC tanca un cicle de conferències que vol consolidar-se en futures edicions a la Universitat de Vic, segons va destacar el degà Josep Burgaya.
