Plataforma per la Llengua qualifica “d'inacceptable“ la condemna a l'Ajuntament de Vic per exigir un B2 en una oposició
L'entitat ho veu com un “exemple“ més de com la justícia treballa per defensar els “interessos dels castellanoparlants“
(Fotos: ACN).- Plataforma per la Llengua qualifica “d'inacceptable“ la sentència que condemna l'Ajuntament de Vic per exigir un nivell de català massa alt (un B2) en una oposició municipal. La veu com una “nova mostra de l'ofensiva judicial contra el català“ i un “exemple“ més de com la justícia treballa per defensar els “interessos dels castellanoparlants per damunt de qualsevol altra consideració“. L’organització entén que la decisió judicial s’explica per motius polítics i pel “supremacisme lingüístic intrínsec a les institucions estatals“. “Paradoxalment, ningú qüestiona ni judicialitza demanar un cert nivell de castellà per treballar a l’administració, quan, evidentment, exigir que els treballadors el dominin també és una barrera d'accés“, diuen.
En aquest sentit, l’entitat recorda que és l’administració qui s’ha d’organitzar per garantir que els drets lingüístics de la ciutadania quedin garantits, i no pas al revés, com pretén la sentència: rebaixar el nivell de català per facilitar la feina a un treballador.
En concret, en aquest cas, el jutge defensa que un B2 de català és un nivell massa alt per una feina d’operari de cementiri i manteniment, i en rebaixa el nivell a un A2, el nivell bàsic. Per Plataforma per la Llengua, és justament això el que ha de fer el requisit lingüístic, el “d'evitar que treballadors sense capacitat de parlar català puguin accedir a la funció pública, i evitar, per tant, que els ciutadans no tinguin garantits els seus drets lingüístics“.
Aquesta “asimetria“ en què creuen que unes llengües són “més iguals que d'altres“ revela una “jerarquia lingüística en què el castellà continua essent tractat com una llengua imprescindible mentre que les altres juguen un rol secundari fins i tot en el seu propi territori històric“. En aquest context, Plataforma per la Llengua considera que el que cal no és rebaixar els nivells de català, sinó exigir-lo encara en més sectors, perquè els ciutadans puguin viure en igualtat de drets.
L’organització en defensa del català afirma que coneix el context de Vic, atès que fa anys que hi treballa estretament per impulsar una política lingüística innovadora, amb actuacions estratègiques que potenciïn l’ús de la llengua en tots els àmbits, i que van des de les clàusules lingüístiques en la contractació pública fins als cursos de sensibilització en matèria de drets lingüístics per als treballadors municipals. L’Ajuntament de Vic, de fet, forma part des de l'inici de la xarxa de municipis ImpliCAT, que s’han compromès amb Plataforma per la Llengua a defensar el català de manera transversal des de tots els àmbits de la política municipal.
Una de les polítiques lingüístiques que al seu entendre són “bàsiques“ és la inclusió del requisit lingüístic de català per als treballadors municipals. “És una exigència necessària per garantir els drets dels ciutadans. I si els treballadors no cal que n’acreditin cap, o que n’acreditin un de baix –com pretén la sentència-, els ciutadans corren el risc de no poder ser atesos en la llengua pròpia de Vic: el català“, asseveren en un comunicat.
Plataforma per la Llengua recorda que els municipis són institucions clau per fer avançar la normalització del català arreu del domini lingüístic. En aquest sentit, la xarxa ImpliCAT, de municipis actius pel català, impulsada per la Plataforma per la Llengua, n’és una mostra clara.
