Reparació històrica dels judicis franquistes
41 famílies han rebut els documents que acrediten la nul·litat dels judicis sumaríssims
41 famílies han rebut els documents que acrediten la nul·litat dels judicis sumaríssims
Toni Carrasco.- Emotiu i reparador va ser l’acte de dissabte a Taradell on es va donar als familiars dels represaliats del franquisme un document de la nul·litat del judici sumaríssim que els va condemnar.
La consellera de Justícia Lourdes Ciuró, amb la sala gran de Can Costa i Font plena de gom a gom, va reconèixer que és un acte “que no hauria d’haver tardat tant”. Ciuró va recordar l’actualitat amb exiliats, empresonats i represaliats i va insistir que “cap paper podrà compensar el dolor que la repressió va causar als que van patir els judicis sumaríssims”. Es calcula que van ser 70 mil persones a Catalunya i que Osona va ser la tercera comarca amb més processades (unes 1.700) entre 1939 i 1970.
L’alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas, va destacar que amb l’acte de nul·litat “acomplim la plena exculpació d’aquells que van lluitar pels valors republicans i van ser injustament jutjats” i que “mereixien un rescabalament encara que sigui pòstum”. La historiadora i escriptora, Assumpta Montellà, va explicar que els judicis sumaríssims eren “un judici ràpid amb el qual totes les causes contra una persona se solucionaven amb una sentència i execució ràpida” i va destacar que se solien fer en contextos bèl·lics i a prop del front, però que Franco els va aplicar “per poder tirar endavant una repressió massiva”.
41 famílies han rebut els documents que acrediten la nul·litat. Tot i això, són 45 les que la rebran, ja que algunes no podien assistir a l’acte. A Taradell hi va haver 52 represaliats, però de només 45 se n’han trobat familiars o han volgut participar-hi.
