‘Si no pots fer 100 metres caminant, agafes la cadira i els fas’
La Piscina Municipal de Roda de Ter va ser una de les col·laboradores amb la campanya de la Fundació de l’Esclerosi Múltiple
La Piscina Municipal de Roda de Ter va ser una de les col·laboradores amb la campanya de la Fundació de l’Esclerosi Múltiple
Sara Oliver.- Tot i afectar a 9 mil persones a Catalunya, es tracta encara d’una gran desconeguda per molts. Amb el sobrenom de “la malaltia de les mil cares”, l’esclerosi múltiple presenta una simptomatologia molt diversa. Es tracta d’una malaltia crònica que afecta el sistema nerviós central i que, de moment, no té cura.
Una de les mil cares
Marc Checa és una d’aquestes 9 mil persones. Explica la seva història amb la serenitat que li ha aportat el temps. Amb 36 anys, va ser diagnosticat quan en tenia 24, dos mesos abans d’acabar la carrera de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a la UVic. Va anar a l’oftalmòleg perquè li feia molt mal l’ull i el van derivar al neuròleg, que després de diverses proves li donava la notícia “amb poc tacte”. “Ens va dir que tenia aquesta malaltia i que segurament acabaria amb cadira de rodes. La meva mare es va posar a plorar, segurament perquè la coneixia, i jo plorava per veure-la a ella”, recorda.
Explica que el primer que va fer en arribar va ser “el que sempre et diuen que no facis: buscar per internet”, i allà es va adonar que era una cosa greu. Malgrat tot, al no tenir encara símptomes va poder començar a treballar de professor d’educació física. També va poder seguir practicant esport fins que al cap de tres anys va tenir un brot a les cames. D’un dia per l’altre les notava molt rígides i li costava caminar. “Van ser els mesos més difícils ja que ho amagava a l’escola. Anava coix, els nens preguntaven i l’excusa més fàcil que trobava en aquell moment era que m’havia fet mal jugant a futbol”, explica. “Van ser moments molt durs perquè la meva feina era l’esport i veia que no la podia fer”.
Explicar-ho a la direcció assegura que va suposar un “alliberament”. “Es van portar molt bé, ara no puc fer de professor d’educació física però treballo ajudant al laboratori de l’escola”. També valora molt positivament haver fet el pas de començar a utilitzar la cadira de rodes, ja que li dona “molta llibertat”. “La vida continua i tu estàs viu encara. La teva vida va més enllà de l’etiqueta de l’esclerosi”.
Tanmateix, el pitjor de la malaltia és la incertesa, el “saber que avui estàs bé però demà potser ja no”. “Al principi em llevava i em tocava les cames per si hi havia hagut algun brot”, diu. Amb el temps, però, també ho ha après a relativitzar. “Si ha de venir vindrà però que no et faci amoïnar en el dia a dia”.
Vist en perspectiva Checa té clar que el més important és “adaptar-se” i “buscar alternatives”. Ell havia jugat a futbol des dels 5 anys. Quan va començar a tenir dificultat va passar a ser entrenador i ara fa temps que ha d’estar allunyat d’aquest món. Tampoc pot anar a córrer, ni amb bici, esports que practicava habitualment, però va al gimnàs a fer peses. “Al final ho has d’enfocar entenent que tens això, que hi és, i que si no pots fer 100 metres caminant, agafes la cadira i els fas amb la cadira, però aquests 100 metres els fas”, conclou.
Roda de Ter es mulla
Roda de Ter va ser un dels municipis que com cada any es va sumar a la jornada “Mulla’t” per recaptar fons per la investigació. Les entrades de diumenge a la piscina es van destinar a aquesta causa i es va posar una parada per vendre productes de la campanya.
A falta de voluntaris, van ser Toni Mas, regidor d’Acció Social i Esports, i Sabina Jofré, Tècnica d’Esports de l’Ajuntament de Roda, els que van estar a la parada. “És important fer aquestes campanyes per conscienciar de la importància de col·laborar, ja que és una cosa que pot passar a tothom”, explica Jofré. Toni Mas també va voler posar en valor la iniciativa, assegurant que és l’exemple de “transformar una qüestió de salut en positiu perquè la gent s’impliqui i s’ho pugui sentir seu”.
Dolors Serrat és una de les voluntàries que cada any col·laborava a la piscina de Roda de Ter. El seu marit té esclerosi i tot i que enguany no ha pogut estar-se a la parada ha vingut a comprar samarretes, conscient de la importància de donar-li visibilitat. “És important posar-hi sempre el nostre granet de sorra”, assegura.
