Sis mesos dels nous radars a Vic: Valoració i xifres diàries

La regidora de Seguretat de Vic fa una valoració positiva dels primers sis mesos de funcionament dels radars

Han passat sis mesos des que es van posar en marxa els radars de velocitat al carrer de l’Era d’en Sellés, l’avinguda dels Països Catalans i el carrer Torelló, a Vic. Instal·lats en punts considerats crítics per la seva elevada sinistralitat o risc per als vianants, els tres radars han suposat un canvi important en la dinàmica circulatòria de la ciutat.

“La valoració és molt bona. Ens han baixat dues coses: les velocitats dels cotxes i els accidents greus. No n’hem tingut cap en aquests trams des de la seva activació“, afirma amb convicció Elisabet Franquesa, regidora de Seguretat de Vic. La seva satisfacció es fonamenta en dades concretes: una caiguda dràstica del nombre de sancions, i l'absència d'accidents amb ferits greus.

Dades reveladores

A l’inici, el radar de l’avinguda dels Països Catalans arribava a interposar fins a 600 multes mensuals. Actualment, el volum global és d’unes 20 sancions diàries entre els tres dispositius, amb una mitjana de 5 a 7 per radar. En total, des del gener de 2025 s’han validat 1.118 denúncies.

Els trams on s’han instal·lat els radars no han registrat cap accident greu. “Portem sis anys sense morts a la ciutat, i aquest 2025, a més, cap accident greu en aquestes zones“, destaca la regidora. Els punts escollits corresponen als coneguts com a “punts negres“ de la ciutat, identificats a partir dels mapes de calor d'accidentalitat i l'estudi de la mobilitat local.

Transformació del comportament

Més enllà de les xifres, l'Ajuntament destaca un canvi de mentalitat en els conductors. “S’ha entès que no és una mesura recaptatòria, sinó una eina de seguretat. Quan t’arriba una multa, t’empipes, però entens el perquè“, explica. Malgrat que al principi hi va haver crítiques, la regidora assegura que la resposta ciutadana ha estat, en general, d’acceptació. “La gent entén que cal conduir amb cura.“

El canvi ha estat especialment evident en punts com l’avinguda dels Països Catalans, un vial ample i rectilini amb aspecte d’autovia. “La sensació que no hi ha risc fa que la gent s’oblidi de la velocitat. Ara, amb el radar, això ha canviat.“

Sense previsió de nous radars

Tot i els bons resultats, l'Ajuntament no preveu, de moment, ampliar la xarxa de radars. “Només actuaríem si els mapes policials detecten un nou punt de risc“, afirma Franquesa. El criteri per decidir on instal·lar un radar és clar: l’accidentalitat acumulada, la intensitat del trànsit i l’estructura del vial.

En aquest sentit, es treballa conjuntament amb el Departament de Mobilitat de l’Ajuntament, que analitza els carrers a partir de les dades i valora mesures com el repintat, la senyalització, els reductors de velocitat o altres canvis estructurals.

Una eina educativa

Des del consistori es reivindica el paper dels radars com a eina pedagògica. “M’agrada parlar de radar educatiu. Ha de servir per fer prendre consciència, no per castigar“, diu la regidora, amb experiència en l’àmbit educatiu. I afegeix: “No es tracta de fer por, sinó de recordar que tots compartim l’espai públic.“

Tot i que no s’han fet campanyes específiques de sensibilització per aquests radars, la ciutat està plena de senyals de limitació, passos de vianants i altres mesures complementàries. Vic és ciutat 30, i les dues vies on es permet circular a 50 compten amb senyalització reforçada.

Reptes tècnics i col·laboració institucional

Una de les dificultats a l’hora d’ampliar altres mesures com els semàfors és la infraestructura tècnica: les centraletes de control estan molt carregades i requereixen actualitzacions costoses. “No és tan fàcil com posar un semàfor. Calen estudis previs i coordinació amb altres projectes urbanístics.“

L'Ajuntament també treballa en coordinació amb la Generalitat i la Direcció General de Trànsit, que marquen pautes generals de control a nivell de tot Catalunya, però la responsabilitat directa sobre el disseny urbà i la instal·lació de radars recau en el consistori.

Objectiu: zero morts, zero accidents greus

“No volem radars per recaptar, volem 0 víctimes mortals i 0 accidents greus“, resumeix la regidora. La recaptació de les multes, que en sis mesos ha arribat als 100.000 euros, s’integra al pressupost general de l’Ajuntament i no es destina exclusivament al Departament de Seguretat Viària.

Sis mesos després, els resultats avalen una aposta que, malgrat les reticències inicials, ha trobat un cert consens social. Els radars de Vic no són una trampa, sinó un senyal d’alerta. I, sobretot, un missatge clar: la ciutat es mou, però vol fer-ho amb seguretat.