Suspenen a última hora el desnonament d'una de les 11 famílies afectades als pisos públics de Vic

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha demanat aturar el llançament quan la comitiva judicial ja havia entrat a l'immoble i la família estava retirant les seves pertinences

El desnonament d'una de les 11 famílies amb infants afectades als blocs del carrer Òmnium Cultural de Vic ha quedat finalment suspès. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha demanat aturar el procediment quan el llançament ja havia començat i la família estava traient les seves pertinences de l'habitatge. La suspensió s'ha produït després que la comitiva judicial entrés a l'immoble al voltant de les deu del matí, malgrat l'intent de les persones concentrades al carrer per impedir-ho.

Els afectats viuen en uns blocs del carrer Òmnium Cultural on hi ha habitatges de titularitat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. En total, les 11 famílies afectades sumen unes 60 persones, aproximadament la meitat de les quals són menors, i algunes ja han rebut ordres de desnonament.

El llançament ja havia començat quan s'ha ordenat la suspensió

La jornada ha començat amb una concentració per intentar evitar el desnonament. Finalment, la comitiva judicial ha pogut accedir a l'habitatge i el procés de llançament s'ha posat en marxa.

L'ordre de suspensió ha arribat posteriorment, quan la família ja estava recollint i retirant les seves pertinences. L'aturada del procediment ha estat sol·licitada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

El cas forma part d'un conjunt d'onze procediments previstos durant les pròximes setmanes i mesos que afecten famílies residents als blocs.

Els edificis del carrer Òmnium Cultural estan formats per 104 habitatges distribuïts en quatre escales i van ser construïts per La Caixa l'any 2007 dins d'un programa d'habitatge assequible de l'Obra Social de La Caixa, amb catalogació de protecció oficial.

L'any 2023, una vegada finalitzat el període de protecció oficial, els pisos es van posar a la venda. L'Assemblea d'Habitatge d'Osona i el Lluçanès ha qualificat els preus d'aquell moment de 'desorbitats'.

Posteriorment, l'any 2024, la Generalitat va adquirir bona part dels habitatges dels blocs a través de l'Institut Català del Sòl i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i en va cedir la gestió a l'Ajuntament de Vic.

Segons ha explicat Arnau Padrós, treballador del Casal Claret de Vic, la família afectada pel procediment d'aquest dimecres fa pocs anys que viu a la ciutat i es troba en una situació que ha definit com d''extrema vulnerabilitat' i en procés d'arrelament.

Padrós també ha denunciat que els afectats no han pogut accedir a la justícia gratuïta ni a la taula d'emergència perquè es troben en procés de regularització.

Les entitats reclamen solucions diferents segons la situació de cada família

Els col·lectius mobilitzats diferencien entre dues situacions entre les famílies afectades.

D'una banda, hi ha persones que van entrar als habitatges després que aquests passessin a mans de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. De l'altra, hi ha famílies que ja hi residien abans de la compra per part de la Generalitat i que posteriorment van deixar de pagar per diferents motius.

Clara Cusó, de l'Assemblea per l'Habitatge d'Osona i el Lluçanès, ha reclamat respostes diferents per als dos casos.

Per a les famílies que van ocupar els pisos després de la compra pública, l'entitat demana un reallotjament en un recurs d'emergència. Cusó ha criticat que l'alternativa pugui limitar-se a unes poques nits d'hostal i ha recordat que aquest any s'ha tancat l'alberg municipal de Vic.

En canvi, per a les persones que ja vivien als immobles abans que fossin adquirits per la Generalitat, l'Assemblea reclama que puguin accedir a un lloguer social i mantenir-se als habitatges.

L'Ajuntament defensa els procediments d'accés a l'habitatge protegit

L'alcalde de Vic, Albert Castells, ha expressat el suport del govern municipal a l'actuació judicial iniciada aquest dimecres, tot i que el llançament ha quedat posteriorment suspès.

Castells ha argumentat que a la ciutat hi ha moltes famílies que necessiten un habitatge i ha defensat que no s'han de normalitzar les ocupacions com a via d'accés. Segons l'alcalde, cal abordar el problema 'd'arrel' i garantir que els processos d'accés a l'habitatge públic segueixin els procediments establerts.

La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, ha remarcat que el procés fa mesos que està en marxa i ha recordat que els habitatges de protecció oficial disposen d'un registre i unes llistes per poder-hi accedir.

Homs ha explicat que, en cas d'executar-se el desnonament, a la família se li oferiria un allotjament temporal durant uns dies, plantejat com un recurs d'impàs.

L'alcalde també ha tornat a reclamar la implicació d'altres administracions davant les dificultats d'accés a l'habitatge. Castells ha vinculat aquesta situació amb l'arribada de persones que no poden treballar legalment ni accedir amb facilitat a un habitatge i ha qualificat el problema d''insostenible'. Aquestes afirmacions corresponen a la valoració expressada pel mateix alcalde durant la jornada.

Castells també ha reclamat una major resposta de l'Estat i ha plantejat que es busquin alternatives d'habitatge per a les onze famílies afectades en altres municipis on hi hagi habitatges disponibles.

Per què s'ha suspès el desnonament?

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya ha demanat aturar el procediment quan el llançament ja havia començat i la família estava retirant les seves pertinences.

Quantes famílies estan afectades als blocs del carrer Òmnium Cultural?

Hi ha 11 famílies afectades, que sumen unes 60 persones, aproximadament la meitat menors.

Què reclamen les entitats d'habitatge?

Demanen recursos d'emergència per a les famílies que van ocupar els pisos després de la compra pública i lloguers socials per a les que ja hi residien anteriorment i van deixar de pagar per diferents circumstàncies.