Tercera edició de ‘Els vespres malgastats’ a les biblioteques
S’ha encetat a Manlleu amb Enric Casasses, Pol Guasch i Martina Tarabal
S’ha encetat a Manlleu amb Enric Casasses, Pol Guasch i Martina Tarabal
Toni Carrasco (Foto: Toni Carrasco).- Fins a vuit biblioteques públiques d'Osona (Manlleu, Torelló, Centelles, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Taradell, Vic i Sant Quirze de Besora) conjuntament amb els bibliobusos de Folgueroles i Cantonigròs han encetat aquest divendres el tercer cicle de poesia i art visual anomenat Els Vespres Malgastats. L'activitat es perllongarà fins al juny i en cadascú dels actes culturals intervindran dos poetes i un artista visual.
La primera activitat va tenir lloc aquest passat divendres al vespre a la Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA amb la presència dels poetes Enric Casasses i Pol Guasch i la intervenció artística de Martina Tarabal.
La iniciativa va sorgir fa tres anys de la mà de Jordi Cuesta, Raquel Santanera i Íngrid Mas i en la seva declaració de principis exposen com a queixa que "la centralitat d'actes culturals i artístics a Barcelona és indiscutible". I reivindiquen que aquest projecte, nascut el 2018 "pugui ser un afluent mes per tornar a la comarca d'Osona la seva idiosincràsia com a espai cultural autònom de la ciutat comtal", tot intentant "augmentar la riquesa simbòlica del territori i donant més vida a espais tan importants com són les biblioteques municipals".
El cicle en deu pobles de la comarca és mensual de febrer a juny amb la participació de vint poetes convidats, que formen les parelles poètiques de cada vespre i de cada acte, amb deu artistes visuals que, a partir dels poemes que trobaran en el llibret que s'ha editat per a l'ocasió, proposaran una peça visual única per a cada trobada.
Segons els creadors del cicle "hem anomenat al cicle Els Vespres Malgastats seguint el que va dir l'escriptor nord-americà Don DeLillo: el talent és més eròtic quan és malgastat". I així els pares de la proposta afirmen "és així com nosaltres entenem la poesia, com el fet efímer que esdevé i no podem retenir-ho. Quelcom malgastat, però que, a la vegada, penetra en el lector per la seva eròtica més escapista i l'interpel·la. La poesia, capaç de perdurar en els segles i els anys, colpidora i creadora de realitats que podem fer nostres".
