Una àvia de 92 anys de Roda de Ter triomfa a Instagram amb més de 50.000 seguidors
Sempre amb un caràcter afable, la iaia Angeleta diu les coses a raig
Laura Busquets (ACN).- La iaia Angeleta ja sobrepassa els 50.000 seguidors a Instagram i és l'àvia de moda entre la comunitat catalanoparlant d'aquesta xarxa social. Als seus 92 anys, fa uns mesos va obrir un compte "per passar-s'ho bé". Fent una passejada per les seves publicacions s'hi descobreix un mica de tot, des de converses explicant com es preparava abans el Nadal, cuinant, anant a missa o parlant distesament amb els seus amics. Sempre amb un caràcter afable, la iaia Angeleta diu les coses a raig. Hi ha una veu que sempre l'acompanya, la del seu nét Jordi, que va voler obrir el compte "amb l'objectiu de donar visibilitat a la gent gran, des del respecte, l'admiració".
"No coneixia res d'aquest món, m'ho ha ensenyat tot el meu nét", explica l’Angeleta. Amb el pas dels mesos, ara la paren pel carrer per fer-s'hi alguna fotografia i reconeix que li agrada.
Quan se li pregunta per algun consell sobre com mantenir-se amb tanta energia a la seva edat, l'Angeleta ho té clar i diu que "cal agafar-se les coses bé, sense mullar-se gaire". Originària de Prats de Lluçanès, treballava al camp i explica que la seva feina era munyir vaques, però també cuidar porcs, conills i gallines. "Treballava com una burra", recorda. Ara encara es fa les feines de casa, tot i que admet que cada quinze dies li ve una persona a donar un cop de mà. També cuina habitualment per als néts i besnéts.
Una de les coses que més li agrada fer a aquesta àvia de Roda de Ter és trobar-se amb els amics. Amb humor, autoanomenen les seves quedades com el 'Congreso de los Diputados' i "intenten arreglar el món". "També parlem de les coses que passen a Roda", explica.
Donar visibilitat a la gent gran
"Som una societat que tenim els gossos al sofà i els avis a la residència", diu taxatiu el nét de l’Angeleta, en Jordi. "Hem d'aprendre molt d'ells, perquè tots ens farem grans", apunta. Donar visibilitat a la gent gran era una de les coses que més il·lusió li feia obrint-li un compte a l’àvia. "No per la meva iaia, sinó per una munt de gent, que tant de bo ens copiessin, i dediquessin més temps a la gent gran", assenyala.
