Vic recupera l'esperit de la Festa Major
La nova figura del Lleó, la gran protagonista
Redacció / Sara Oliver (Foto: Josep M. Costa).- Arriba el mes de juliol i amb aquest torna la Festa Major de Vic, després d’un any de certa aturada a causa de la pandèmia. Enguany es recupera uns dels actes més emblemàtics de la ciutat, com són el Seguici i les danses tradicionals, amb algunes novetats destacades. Tampoc es deixa de banda la faceta més jove de la festa amb el retorn de les Barraques i els concerts al Recinte Firal.
La celebració d’aquesta Festa Major és el resultat de mesos de feina per poder gaudir-ne de la millor manera possible sense perdre de vista la situació sanitària actual.
És per això que s’han adaptat algunes de les activitats com la Crida i s’ha desenvolupat una aplicació mòbil perquè la ciutadania es pugui inscriure en els actes que ho requereixen.
El Lleó, el gran protagonista
La Festa Major de Vic d’enguany no només serà recordada pel seu retorn després d’un any d’absència, sinó que ha comptat amb dues recuperacions de la imatgeria festiva vigatana. Per una banda, el principal protagonista ha estat el Lleó que enguany s’estrenava per unir-se a la resta de figures de la ciutat. Aquesta, de 2,30 metres d’alçada i 2,30 d’amplada -i de la qual en tindrà cura l’Associació de Veïns del Remei-, es va estrenar amb un ball a la plaça de la Catedral acompanyat de la melodia del flabiol de Xavier Jové; una peça composta per Lluís Toran amb coreografia de Roger Albert. Salieu Jarju i Carles Alonso va ser els encarregats de fer la primera ballada sota el Lleó.
El retorn del gegants originals
Els gegants de Vic han recuperat enguany la seva estètica morisca original. La parella estrenada el 1862 va ser apartada l’any 1993 quan es van fer les actuals rèpliques. La seva presentació es va fer a la plaça Major i va anar acompanyada d’una escenificació a càrrec d’Etcètera Teatre.
Èxit del seguici infantil en un ambient festiu i amb un públic entregat
Els més petits de la ciutat van tenir el seu moment de protagonisme dissabte a la tarda amb la celebració del seguici infantil. Amb un carrer de Sant Miquel ple de gom a gom, els gegants, els caps de llúpia i el bestiari típic de la Festa Major a petita escala van baixar fins a la Plaça de la Catedral, acompanyats dels incansables grallers de la ciutat i de la Cobla Principal Vigatana. Eren quarts de set quan la canalla entrava a una plaça entregada aplaudint i on les mascaretes no impedien impregnar-se de l’olor d’espígol característica de la festa vigatana.
Enric Andreu, membre de l’organització, subratllava que enguany hi ha hagut “una participació i una resposta dels nens impressionant”. Així i tot, explicava que no els ha sorprès el gran nombre de persones que han agrupat, ja que són conscients “que és una cosa que cada any va a més”.
La Pau Ginebra va ser l’encarregada de portar la Vella aquest any. Era la seva primera vegada, tot i que ja havia portat altres gegants. En preguntar-li què és el que més li havia agradat de la Vella, no ho va dubtar: “poder repartir caramels per tothom”.
El Nen, en canvi, ha estat en Guim Masramon, qui en altres edicions havia portat l’Àliga i el Bou. En Guim, que no s’esperava trobar-se amb tanta gent, també té clar que el millor de portar la seva figura ha estat “poder fer servir la xurriaca” i que malgrat la calor, ha valgut la pena.
Enric Andreu assegurava que “després de la Covid hi havia moltes ganes de fer moltes coses”, i així ho han demostrat una vegada més. Vigatans i vigatanes van poder retrobar-se amb una ciutat plena de vida, on els més petits, saltant i ballant a la Plaça, van deixar constància de la relativa tornada a la normalitat.
La residència El Nadal també viu la Festa Major
Els nens i nenes de la ciutat també van voler traslladar l’essència del seguici a la Residència el Nadal. Així, els més grans van tenir l’oportunitat de viure en primera persona la Festa Major.
Vic tanca el primer cap de setmana de Festa Major amb l’emblemàtica festa del Seguici i els balls a la Plaça de la Catedral
Si d’alguna cosa tenien ganes els vigatans i vigatanes amb l’arribada de la Festa Major era de tornar a veure les tradicionals figures del Seguici. I va quedar demostrat, amb una Plaça de la Catedral plena a vessar el dilluns de la Diada de Sant Miquel.I és que ni tan sols els pràcticament 30 ºC que regnaven a quarts d’una del migdia van impedir a grans i petits acudir a l’acte central de la festa amb més ganes que mai.
Enguany s’havien instal·lat alguns tendals per crear zones d’ombra a la plaça, unes zones que en poc temps van quedar del tot ocupades. Malgrat tot, dempeus i amb el sol de protagonista, el públic s’aplegava al voltant de la plaça amb més ganes que mai. Amb la multitud aplaudint al ritme de les gralles i la cobla, l’Àliga, els Caps de Llúpia, el Bou i la Mulassa van protagoniztar els seus balls particulars. Aquesta última amb algun petit ensurt que va poder solucionar amb èxit animada pels aplaudiments del públic.També hi va haver lloc pels més petits, els Cavalls Cotoners, amb el seu Ball de cavallets”.
Uns altres personatges indispensables van estar els Dansaires de Sant Miquel, que van representar la “Dansa de l’Espígol”, el tradicional ball d’hereus i pubilles.I qui tampoc podia faltar en aquesta ocasió era el recentment estrenat Lleó. Presentat divendres passat, ha estat la gran novetat d’enguany i un dels autèntics protagonistes d’aquest Seguici. Davant l’atenta mirada del Sant Miquel presidint l’acte a la Catedral, el rei de la festa va entar a la plaça davant la gran admiració del públic.
Una altra de les novetats d’aquesta edició ha estat la recuperació dels gegants centenaris amb els vestits de moro. Ells també van voler participar a la jornada, acompanyats dels tradicionals gegant i geganta de la ciutat i dels pubills de Vic.
A quarts de dues, totes les figures començaven el camí de tornada pel carrer Sant Miquel. Els seguien grans i petits, que al crit de “mori el Merma!” i “mori el Nen!” escapaven d’uns Caps de Llúpia que els perseguien incansables amb la xurriaca a la mà.
Després del Seguici, Vic encara té per davant una setmana de Festa Major que afronta amb il·lusió, posant en evidència que malgrat l’aturada de l’any passat l’esperit de la festa segueix sent el mateix.
