Vic torna a ser capital de la bioeconomia amb el 5è Congrés BIT
El fòrum consolida el seu paper com a punt de trobada entre empresa, recerca i administració, i aquest març posa el focus en el salt d’escala de projectes agroalimentaris i forestals
Vic repetirà com a epicentre d’un debat que ja és imprescindible per entendre cap on va el sector primari i la indústria associada: la bioeconomia. Els dies 25 i 26 de març, la ciutat acollirà el 5è Congrés BIT (Bioeconomia, Innovació i Tecnologia), una cita que, edició rere edició, s’ha anat consolidant com el gran espai de connexió entre empreses —tant consolidades com emergents—, centres de recerca i tecnològics, i administracions públiques.
El Congrés BIT no és només un aparador de projectes “verds”. La seva filosofia, de fet, és molt més pragmàtica: convertir recursos biològics i subproductes (del camp, dels boscos i de la indústria agroalimentària) en nous productes, energia i serveis amb valor econòmic, i fer-ho amb criteris de circularitat i sostenibilitat. La paraula clau és “transformació”: com s’actualitza el sector agroforestal, com es guanya competitivitat i com es construeixen noves cadenes de valor al territori.
Un congrés que ha anat guanyant múscul
En pocs anys, el BIT ha passat de ser una proposta incipient a convertir-se en un punt de trobada estable. El format que l’ha fet créixer combina contingut tècnic i estratègic, espai de relació entre agents (networking, contactes, projectes compartits) i la voluntat explícita de baixar la innovació al terreny: casos reals, pilots, models de negoci i, sovint, visites o exemples aplicats. La idea és que el coneixement no quedi en una sala de conferències, sinó que es tradueixi en decisions, inversió i implementació.
Això explica que, segons l’evolució recent, cada edició hagi anat treballant grans eixos de la transició: energia i residus, resiliència dels sistemes productius, ús eficient dels recursos i, cada vegada més, la necessitat de coordinar normatives, finançament i acceptació social.
La cinquena edició: de la teoria al “com” (i al “quant”)
El programa d’aquest 5è Congrés BIT posa el dit a la nafra que sovint frena els projectes: no n’hi ha prou amb tenir una bona tecnologia o una idea prometedora; cal marc legal clar, legitimitat social i diners per escalar. La primera jornada (25 de març) s’orienta precisament a aquests tres grans obstacles i al que implica superar-los.
D’una banda, s’hi preveu la presentació de la nova estratègia europea de bioeconomia i l’encaix amb el Pla d’acció 2025–2027 a Catalunya, una manera de situar el congrés en el tauler gran: objectius, prioritats i instruments públics. De l’altra, el dia aterra en allò que interessa al teixit empresarial i al sector: quines condicions han de donar-se perquè un projecte passi de “pilot interessant” a activitat econòmica sostinguda.
La jornada també reserva espai als casos reals que expliquen la bioeconomia amb noms i cognoms: des de la recuperació d’aigua fins a la gestió de digestats (un punt sensible quan parlem de biogàs i fertilització) o les proteïnes alternatives, un camp que connecta recerca, mercat i acceptació social. I aquí hi ha un element que el BIT ha anat incorporant amb encert: el diàleg amb agents socials, mirades crítiques i experiències de mediació. Perquè la bioeconomia no prospera només als laboratoris; prospera quan encaixa en el territori i la ciutadania la percep com a útil, segura i justa.
El tancament del primer dia posa el focus en una realitat inevitable: la innovació costa diners. Per això es planteja un bloc sobre com escalar i com convèncer inversors i entitats financeres, és a dir, passar del relat a l’evidència: model de negoci, riscos, retorn, governança i impacte.
El bosc com a economia (i no només com a paisatge)
Si el primer dia apunta a les palanques de desplegament, el segon (26 de març) posa la lupa en la bioeconomia forestal i la cadena de valor de la fusta. En un moment en què el debat sobre gestió forestal, incendis i abandonament del bosc és permanent, el congrés presenta el bosc com un recurs que s’ha de conservar i gestionar però també com una font per generar activitat econòmica al territori.
En aquest marc entren peces que dibuixen una economia forestal moderna: biomassa i xarxes de calor, silvopastura, biochar, pèl·lets i, especialment, l’auge de la fusta constructiva (com el CLT i panells híbrids), un camp on conflueixen construcció, innovació, descarbonització i indústria local. El programa completa aquesta mirada amb visites de camp a projectes innovadors, un recurs que dona credibilitat i ajuda a “tocar” la realitat.
Un congrés gratuït que juga en clau de país
El Congrés BIT és d’assistència gratuïta, amb inscripció prèvia a partir del 27 de febrer, i està impulsat per l’Ajuntament de Vic i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb suport de la Diputació de Barcelona. La combinació institucional no és menor: el missatge és que la bioeconomia no és una moda, sinó una línia estratègica de país, vinculada a l’horitzó de l’Estratègia de Bioeconomia de Catalunya 2030 i a un pla d’acció recent (2025–2027) que vol eliminar barreres i activar instruments per fer possible la transició.
A Vic, el BIT no només explica cap on va la bioeconomia: intenta respondre a la pregunta que realment importa a empreses i territori. Com ho fem? Qui hi posa recursos? I quin valor retorna al país i a la comarca? En aquesta cinquena edició, el congrés fa un pas clar cap a “l’economia” de la bioeconomia: regulació, finançament, acceptació social i desplegament. En definitiva, el moment d’anar més enllà de les bones idees i començar a mesurar, escalar i transformar.
