Abans de l'alba: quan el temps s’atura per deixar parlar l’ànima

Hi ha pel·lícules que no necessiten grans girs argumentals ni efectes especials per deixar empremta

Hi ha pel·lícules que no necessiten grans girs argumentals ni efectes especials per deixar una empremta duradora. Abans de l’alba (1995), de Richard Linklater, és una d’aquestes obres que, amb la senzillesa d’una conversa ininterrompuda, es converteix en una reflexió profunda sobre el temps, l’amor i la connexió humana.

El film ens presenta Jesse (Ethan Hawke), un jove nord-americà, i Céline (Julie Delpy), una estudiant francesa. Es coneixen per casualitat en un tren cap a Viena i, tot i saber que les seves vides van per camins separats, decideixen deixar-se endur pel moment i passar junts una nit caminant i parlant per la ciutat. L’efímer del vincle, conegut des d’antuvi, no frena el desig de viure intensament aquella trobada. És enamorament? Potser. Però sobretot és la voluntat sense pors d’obrir-se a l’altre, de connectar, encara que només sigui per unes hores.

Linklater ens convida a caminar amb ells pels carrers de Viena, però sobretot a escoltar-los. Les seves converses flueixen amb naturalitat i intel·ligència, abordant temes universals com el sentit de la vida, la memòria o la por a la solitud. Sense artificis, només dues persones que es descobreixen, verbalitzen dubtes i desitjos, i es regalen un instant d’autenticitat.

El film és la primera part d’una trilogia insòlita: Abans de l’alba (1995), Abans de la posta (2004) i Abans de la mitjanit (2013), amb gairebé una dècada de diferència entre cadascuna. Un projecte cinematogràfic que creix amb els personatges, amb els actors, i també amb els espectadors. El pas del temps esdevé així part essencial del relat: allò que va començar com una trobada fugaç, pren una dimensió més fonda a mesura que la vida s’obre camí.

Abans de l’alba no és només una història d’amor, és una celebració de la intensitat del moment, de la bellesa del que no es pot retenir. Una petita joia que ens recorda que, de vegades, el que és fugaç pot ser també el més autèntic.

El proper dijous 6 de juny, el Banc del Temps de Vic organitza una tertúlia sobre Abans de l’alba, una oportunitat per compartir impressions i reflexionar plegats sobre aquesta pel·lícula tan evocadora.

Puntuació: ★★★★☆