Bach i Telemann omplen el Santuari de l’Ajuda de Balenyà

Una tarda barroca sota l’arquitectura del romànic per redescobrir dues obres mestres

Aquest dissabte 20 de setembre a les 18 h el Santuari de l’Ajuda de Balenyà acollirà un concert que unirà la severitat i lirisme de Johann Sebastian Bach amb la fantasia i riquesa tímbrica de Georg Philipp Telemann: la Cantata BWV 142 de Bach i l’Ouverture TWV 55:f1 de Telemann. Es tracta d’una proposta musical que es va anunciar des de l’Ajuntament de Balenyà amb una convocatòria de taquilla inversa —l’entrada és per aportació voluntària—, obrint-se així a totes les butxaques i reforçant la dimensió comunitària de l’esdeveniment.

El marc escollit no pot ser més evocador: el Santuari de l’Ajuda, edifici carregat de caràcter i espiritualitat, ofereix la ressonància adequada per a unes obres barroques que juguen tant amb els silencis com amb l’esplendor de la música coral i instrumental. En una època on sovint el públic busca experiències culturals que combinen patrimoni, música clàssica i un ambient proper, aquest concert s’emmarca perfectament dins la tradició d’iniciatives culturals locals que aprofiten els espais emblemàtics per fer arribar la música culta a tots els veïns.

La Cantata de Bach BWV 142, una obra menys coneguda però rica en contrastos, dialoga amb l’Ouverture de Telemann, que defensa un llenguatge més lliure, barroquista en estat pur i carregat de color i moviment. L’elecció de les dues peces pot funcionar com a pont entre diferents sensibilitats: puristes de la música antiga, i també aquells que s’interessen per descobrir subtileses musicals. És un programa breu però ben dosificat, capaç de retenir l’atenció i delectar l’oient amb cada pas, cada motiu i cada pausa.

L’organització municipal, amb el suport de la Diputació de Barcelona, reforça de nou la idea que la cultura —i especialment la música clàssica— pot ser part de la vida diària del territori, sense grans tarifes ni sobresalts. La taquilla inversa és un gest simbòlic i pràctic: demana la participació i reconeixement del públic, però no impedeix l’accés per motius econòmics. És també una manera de recordar que la música és un bé comú.

En definitiva, serà una tarda de tardor que promet ressonàncies, ambients de recolliment i bellesa. Per als amants del barroc és una cita imprescindible; per als curiosos, una oportunitat per descobrir com va sonar fa tres-cents anys i com aquella música segueix part viva de les vides locals.