El Banc del Temps de Vic proposa una tertúlia de cinema amb Un amigo extraordinario
La nova sessió tindrà lloc aquest dijous 30 d’abril a la Biblioteca Pilarín Bayés
Hi ha pel·lícules que expliquen una història. I n’hi ha d’altres que, sense fer soroll, et canvien el to amb què mires la teva. Un amigo extraordinario —amb Tom Hanks en un dels papers més comentats de la seva carrera— pertany a aquesta segona categoria: un relat que no busca l’impacte, sinó el gest petit; que no es construeix amb grans girs, sinó amb una pregunta persistent: i si la tendresa fos, també, una forma de valentia?
Aquesta és la proposta que porta el Banc del Temps de Vic a la seva Tertúlia de Cinema, una activitat que va més enllà del cinefòrum clàssic: no es tracta tant de “puntuar” una pel·lícula com de compartir mirades i experiències a partir del que provoca. En aquest cas, la convocatòria és el dijous 30 d’abril de 2026, a les 18.00 h, a l’Espai Lab de la Biblioteca Pilarín Bayés de Vic.
La pel·lícula (títol original A Beautiful Day in the Neighborhood) parteix d’una idea enganyosament simple: un periodista escèptic rep l’encàrrec d’escriure sobre un presentador infantil estimat per tothom, Fred Rogers, i descobreix que la serenor i l’empatia poden ser més desestabilitzadores que qualsevol escàndol. Tom Hanks hi interpreta Rogers sense caricatura ni impostació, com algú que no només predica la bondat, sinó que la practica amb una disciplina gairebé radical: escoltar, mirar als ulls, fer lloc a l’altre.
El valor de Un amigo extraordinario per a una tertúlia és justament aquest: és una pel·lícula que demana conversa. Perquè no proposa un missatge moralista, sinó un mirall. Què ens passa quan algú ens tracta bé sense segones intencions? Per què, a vegades, la calidesa ens incomoda? I fins a quin punt la nostra cuirassa quotidiana és una manera de sobreviure… però també de deixar de viure del tot?
En el marc del Banc del Temps, que treballa amb una lògica de comunitat i d’intercanvi —posant en valor el temps i les habilitats de cadascú—, la tria del film té sentit: Un amigo extraordinario parla, en el fons, d’això mateix. De com els vincles es construeixen amb presències petites, repetides, sostingudes. De com un gest pot ser un espai. I de com, potser, la cultura compartida és una de les maneres més efectives de fer barri.
Dijous 30 d’abril, a l’Espai Lab de la Pilarín Bayés, el cinema no serà només una pantalla: serà una excusa per parlar del que sovint no ens deixem dir. I aquest, de vegades, és el millor final possible.
