El cel d’Osona al maig de 2026: dues llunes plenes, meteors de Halley i Venus amb Júpiter al capvespre

El mes de maig arriba amb un calendari astronòmic excepcional a Osona

Maig és el mes en què el cel d’Osona canvia d’“escenari” sense perdre l’interès. Les nits ja no són tan llargues com a l’hivern, però guanyen en suavitat: és més fàcil sortir, quedar-se una estona i mirar amunt sense pressa. I el 2026 hi afegeix un ganxo extraordinari per a qualsevol lector curiós: dues llunes plenes dins del mateix maig, un detall que, més enllà del nom popular de “lluna blava”, serveix sobretot per planificar quan el cel serà realment fosc.

La primera fita és la Lluna plena de l’1 de maig (19.23 h) i la segona arriba el 31 de maig (10.45 h). Entremig, el calendari lunar deixa una finestra molt agraïda per a prismàtics: quart minvant el 9 de maig (23.10 h), Lluna nova el 16 de maig (22.01 h) i quart creixent el 23 de maig (13.10 h). La traducció pràctica és clara: si voleu cúmuls d’estrelles, “boirines” i detalls fins, les nits al voltant del 16 de maig són les més netes de llum lunar.

I què hi trobareu, a dalt, quan apagueu el soroll del dia? Maig és el moment d’acomiadar definitivament les icones d’hivern (Orió ja queda baix i s’esvaeix al capvespre) i entrar de ple al cel de primavera: el Lleó es reconeix fàcilment amb una mena de falç d’estrelles; el Bover destaca per Arcturus, una estrella taronjada brillant que sembla un fanal solitari; i més cap al sud-est s’hi obre la constel·lació de la Verge, amb Spica com a referència. Aquest trio —Lleó, Bover, Verge— és perfecte per a “principiants”: no calen mapes sofisticats, només identificar una estrella i saltar a la següent.

A nivell de planetes, el protagonista del capvespre és doble: Venus i Júpiter. Venus continua fent de far blanc a l’oest després de la posta i, al llarg del mes, es manté ben visible mentre Júpiter va quedant més baix cap al final de maig, camí d’un acostament destacat que arribarà al juny. Si hi ha una “postal” de maig 2026, és aquesta parella brillant al crepuscle.

De fet, el calendari porta subratllada una d’aquelles nits que funcionen fins i tot per qui no s’hi ha fixat mai: cap al 19–20 de maig, la Lluna creixent fa de guia i passa molt a prop de Venus (19 de maig) i Júpiter (20 de maig). És una escena ideal per explicar el cel en família: primer localitzeu la Lluna fina, després Venus a prop i, una mica més enllà, Júpiter. Tot plegat és visible a ull nu, i amb prismàtics guanya presència i “tacte”.

Però el gran fenomen popular de maig, el que fa sortir gent que normalment no observa, arriba abans de l’alba: els èta-Aquàrids, una pluja de meteors associada al rastre del cometa Halley. El pic se situa la nit del 5 al 6 de maig, i el millor moment és la franja de foscor abans de clarejar. Ara bé, el 2026 hi ha un condicionant: la Lluna serà encara força brillant (fase gibosa minvant), i això reduirà el nombre de meteors visibles. Tot i així, si trobeu un lloc fosc i us doneu 20–30 minuts perquè els ulls s’adaptin, és una experiència molt agraïda: meteors ràpids, fins, sovint amb aquella sensació de “fletxa” que travessa el cel.

I per als prismàtics “normalets”, maig és un bon mes de caça de peces assequibles. Una proposta fàcil i molt bonica és buscar el Cúmul del Pessebre (M44) a la zona de Càncer (un “rusc” de puntets), i encara millor si ho feu quan la Lluna hi passa a prop: el calendari assenyala una proximitat de la Lluna amb M44 el 21 de maig, una oportunitat perfecte per localitzar-lo sense perdre’s.

Quan el mes avança, el cel s’obre també cap al sud, i aquí hi ha un petit repte que a Osona pot ser molt satisfactori si teniu horitzó i foscor: el cúmul globular Messier 4 (M4), a prop d’Antares, el “cor” rogenc de l’Escorpí. Amb prismàtics, M4 no és una explosió d’estrelles, sinó una taca suau; però justament per això enganxa: és una prova tangible que no només mirem estrelles puntuals, sinó estructures antigues, llunyanes, d’un altre ordre de profunditat. Cap a finals de maig queda especialment ben situat per intentar-ho.

El mes, doncs, té tres ritmes: la poesia d’un maig amb doble lluna plena, la sorpresa popular dels meteors de Halley a primera hora, i la calma de les passejades amb prismàtics quan la Lluna s’apaga al voltant del dia 16. Si hi afegiu un lloc amb una mica de foscor —Sau, Collsacabra, o qualsevol racó on els fanals quedin lluny—, el cel de maig a Osona deixa de ser fons i es converteix en història.