El Fòrum de Debats posa el focus a Vic en els casos de nadons robats durant el franquisme

L'acte 'I si el meu nadó no va morir?' va reunir testimonis de familiars que encara busquen respostes sobre desaparicions produïdes durant dècades, també en centres hospitalaris de Catalunya

El Fòrum de Debats de Vic va abordar divendres passat una de les conseqüències encara obertes del franquisme i la postguerra: els casos de nadons desapareguts o presumptament robats. L'acte, celebrat a l'Auditori del Sucre sota el títol I si el meu nadó no va morir?, va permetre escoltar en primera persona testimonis de pares, mares, germans i altres familiars que, dècades després, continuen buscant respostes.

Durant la sessió es va recordar que casos de desaparicions de nadons s'han documentat i denunciat en diferents països que han viscut guerres i dictadures, com Argentina, Xile o Espanya. En el cas espanyol, durant l'acte es va situar aquesta problemàtica principalment entre el final de la Guerra Civil i les dècades posteriors al franquisme, tot apuntant també a denúncies de casos molt més recents.

Famílies que encara busquen respostes dècades després

Un dels aspectes centrals de la trobada van ser els testimonis directes de persones afectades.
L'Adelina, l'Òscar, la Montse i altres participants van explicar les seves experiències i les dificultats que han trobat per reconstruir què va passar amb els seus familiars.
Segons els relats exposats durant l'acte, moltes investigacions familiars s'han trobat amb documentació desapareguda, historials clínics que no s'han pogut localitzar o registres incomplets. Els testimonis van explicar que, en diversos casos, se'ls havia comunicat que documents s'havien perdut, cremat, mullat o desaparegut per altres circumstàncies.
Durant la trobada també es van mencionar casos vinculats a diferents centres hospitalaris catalans, entre els quals l'Hospital de Figueres, la Vall d'Hebron, la Maternitat de Barcelona i l'Hospital Clínic.
Els participants van exposar sospites sobre la possible participació o complicitat de diferents actors en alguns d'aquests casos, des d'autoritats de l'època fins a professionals sanitaris o membres de congregacions religioses. Es tracta d'afirmacions i denúncies formulades en el marc dels testimonis de l'acte.
També es va apuntar, durant la sessió, una estimació de fins a 300.000 infants desapareguts a Espanya durant diverses dècades. La informació facilitada sobre l'acte, però, no concreta la font documental d'aquesta estimació.

Tres testimonis del públic situen casos també a Vic i Osona

Un dels moments més colpidors va arribar durant el torn de preguntes del públic.
Fins a tres persones de Vic i de la comarca van explicar que continuen buscant un nadó, un germà o una germana dels quals no han pogut aclarir què va passar.
Segons van relatar, en alguns d'aquests casos no disposen d'una data de defunció clara ni saben on podrien estar enterrades les restes dels familiars que busquen.
En aquestes intervencions van aparèixer referències a una clínica de Vic i a l'Hospital de Granollers.
Els testimonis van evidenciar que, malgrat el pas de les dècades, hi ha famílies que continuen reclamant documentació i informació que els permeti reconstruir els fets i saber què va passar amb els seus familiars.
L'acte I si el meu nadó no va morir?, organitzat pel Fòrum de Debats, va convertir així l'Auditori del Sucre en un espai de memòria i testimonis personals sobre uns casos que, per a moltes de les famílies participants, continuen sense una resposta definitiva.

Quin era el títol de l'acte?

La sessió organitzada pel Fòrum de Debats portava per títol I si el meu nadó no va morir?.

On es va celebrar?

L'acte va tenir lloc a l'Auditori del Sucre de Vic.

Van aparèixer casos relacionats amb Osona?

Sí. Durant el torn de preguntes, tres persones de Vic i la comarca van explicar casos familiars que continuen intentant aclarir.