El Museu del Ter inaugura una exposició sobre l’R3 i la seva transformació d’Osona

La mostra analitza la relació entre ferrocarril, territori, urbanisme i societat, i planteja el paper que la línia pot tenir en la mobilitat i el territori del futur

El Museu del Ter inaugura aquest dijous 8 d’octubre l’exposició Propera parada: Osona. R3, una línia que transforma el territori, una mostra que convida a entendre el ferrocarril més enllà de la seva funció com a infraestructura de mobilitat. L’exposició analitza com la línia R3 ha contribuït a configurar el paisatge, les ciutats i la vida quotidiana d’Osona i obre el debat sobre el seu paper en la mobilitat i el territori del futur.

Una exposició per entendre com l’R3 ha configurat Osona

La inauguració tindrà lloc el dijous 8 d’octubre, a les 19.30 h, al Museu del Ter, amb la participació dels comissaris Arnau Comajoan Cara, enginyer de Camins, Canals i Ports, i Joan Solà Font, arquitecte urbanista.

La mostra analitza la relació entre ferrocarril, territori, urbanisme i societat, amb una mirada que recorre la història de la línia des del segle XIX fins a l’actualitat. L’objectiu és entendre quin paper ha tingut el tren en la configuració d’Osona i quines possibilitats pot oferir en el futur.

L’exposició explica com la línia R3 ha estat un element estructurador del territori, generant noves centralitats, orientant el creixement urbà, modelant paisatges i articulant les relacions entre municipis.

La mostra també coincideix amb dues efemèrides relacionades amb la història de la línia: el 2025 es van complir 150 anys de l’arribada del ferrocarril a Vic i el 2026 se celebra l’Any Cerdà, en record de l’enginyer centellenc Ildefons Cerdà, que va participar en els primers projectes de traçat de la línia.

El recorregut explica que l’origen de la línia es troba en la necessitat de transportar el carbó de les mines d’Ogassa cap a Barcelona, en un projecte que va trigar dècades a materialitzar-se i en què també va intervenir Manuel de Aramburu.

La línia actual és el resultat de la suma de tres trams històrics amb orígens i motivacions diferents: el tram de Granollers a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa; el tram entre Llerona i Sant Martí de Provençals, i el tram transpirinenc entre Ripoll i la Tor de Querol.

Un dels àmbits principals de l’exposició analitza, estació per estació, com el ferrocarril ha condicionat el creixement urbà de Sant Martí de Centelles, Centelles, Balenyà-Tona-Seva, Vic, Manlleu, Torelló i Sant Quirze de Besora.

La mostra estudia aspectes com la posició de les estacions, els carrers que hi condueixen, els barris que s’hi han desenvolupat i la relació entre les dues bandes de les vies. D’aquesta manera, mostra com cada municipi ha construït una relació singular amb el tren: en alguns casos l’estació ha generat una nova centralitat, mentre que en d’altres ha reorientat el creixement urbà, reforçat un corredor territorial o esdevingut una frontera entre espais residencials i productius.

Del paisatge ferroviari al debat sobre el futur de l’R3

L’exposició incorpora fotografies aèries i de dron que permeten observar la línia R3 des d’una perspectiva territorial i analitzar-ne la relació amb els nuclis urbans, el riu, les infraestructures viàries, els espais industrials i el paisatge.

Aquesta mirada permet observar la continuïtat del traçat, la manera com la línia travessa o voreja els municipis, la seva relació amb la topografia i els diferents teixits urbans desenvolupats al seu voltant. Així, el ferrocarril es presenta com una infraestructura que no només connecta punts, sinó que també estructura i ordena el territori.

El recorregut fotogràfic també mostra elements del paisatge ferroviari com les vies, viaductes metàl·lics, senyals, catenària, passos a nivell, terraplens, trinxeres, andanes i vestigis del transport de mercaderies.

La mostra incorpora objectes originals vinculats a la línia i al treball ferroviari, cedits temporalment per persones col·leccionistes. També dedica un àmbit a les persones que fan possible el funcionament del servei, com ara maquinistes, caps d’estació, personal de manteniment i taquillers.

La proposta no es limita a la mirada històrica i incorpora també recursos centrats en els reptes actuals i el futur de la línia. Entre aquests, hi ha la recreació fictícia d’un grup de WhatsApp de tècnics ferroviaris que debat sobre mobilitat i sostenibilitat i un audiovisual de tres pantalles que simula les finestres d’un vagó i dona veu a persones usuàries de l’R3 al seu pas per Osona.

Aquesta part de la mostra posa en relació les experiències, les mancances, les queixes i les propostes vinculades a l’R3 amb les expectatives d’un servei més fiable, accessible i útil per al territori.

La voluntat és obrir un espai de reflexió sobre la línia que tenim i la que volem, connectant la història del ferrocarril amb els debats actuals sobre mobilitat, accessibilitat, sostenibilitat i servei públic.

Un cicle d’activitats al voltant de l’exposició

Durant els mesos que duri la mostra, el Museu del Ter ha programat un conjunt de conferències, visites guiades i activitats per aprofundir en els continguts de l’exposició.

• 8 d’octubre, a les 19.30 h: inauguració de l’exposició, amb la participació de Pere Puig, Pere Casas, Arnau Comajoan i Joan Solà.
• 11 d’octubre, a les 12 h: visita guiada en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, a càrrec dels comissaris Arnau Comajoan i Joan Solà.
• 29 d’octubre, a les 19.30 h: El servei ferroviari a la línia R3: mirades al passat i al futur, a càrrec d’Arnau Comajoan.
• 5 de novembre, a les 19.30 h: R3, una línia ferroviària sense urbanitat preconcebuda, a càrrec de Joan Solà.
• 25 de novembre, a les 19.30 h: sessió a càrrec de Mònica Carrera, centrada en l’accessibilitat i l’experiència d’ús del ferrocarril.
• Desembre, a les 19.30 h: Apassionats pel tren, amb Lluís Garcia, Ramon Pont i Marc Parareda. La data està pendent de confirmar.
• 23 de gener de 2027, a les 11 h: trobada de plataformes reivindicatives de l’R3, amb la participació de col·lectius d’usuaris que treballen per la millora del servei ferroviari i la defensa del tren com a infraestructura essencial per al territori.

L’exposició ha estat comissariada per Joan Solà Font i Arnau Comajoan Cara. Solà Font és arquitecte i doctor en Urbanisme, mentre que Comajoan Cara és enginyer de Camins, Canals i Ports especialitzat en transport i urbanisme i ha treballat principalment en la planificació del transport.

Propera parada: Osona. R3, una línia que transforma el territori es podrà visitar del 8 d’octubre de 2026 al 21 de febrer de 2027 al Museu del Ter, a la plaça de les Dones del Ter, 1, de Manlleu. L’entrada és gratuïta i l’horari de visita és de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h.