Febrer: nits d’hivern a Osona amb planetes ‘en desfilada’ i un Mercuri fàcil de caçar

De la Lluna de la neu al planet parade del dia 28, un calendari d’excuses perfecte per mirar el cel

El febrer és un dels millors mesos per observar el cel a Osona: nits llargues, constel·lacions d’hivern molt recognoscibles i, en indrets amb poca contaminació lumínica, una qualitat de cel que pot sorprendre fins i tot els no iniciats. Aquest 2026, a més, el calendari astronòmic ve carregat de cites destacades, amb la Lluna com a fil conductor i una desfilada de planetes que culminarà a finals de mes.

Les dates clau de la Lluna per escollir la millor nit

La Lluna condiciona bona part de l’observació astronòmica: quan és plena, il·lumina el cel com un fanal; quan s’amaga, reapareixen les estrelles més febles i els objectes de cel profund. Al febrer, el calendari lunar marca clarament quines són les nits més favorables.

• Lluna plena (Lluna de la neu): 1 de febrer, a les 23.09 h.
• Quart minvant: 9 de febrer, a les 13.43 h.
• Lluna nova: 17 de febrer, a les 13.01 h. Les millors nits per observar estrelles i cúmuls són les del voltant d’aquesta data.
• Quart creixent: 24 de febrer, a les 13.27 h.

Agenda d’observació: què mirar cada setmana

Setmana 1 (1–7 de febrer): la Lluna plena i el Cúmul del Pessebre
La nit de l’1 de febrer, la Lluna plena passa molt a prop de M44, el Cúmul del Pessebre o del Rusc. Tot i la claror lunar, amb prismàtics es pot apreciar com una petita grapada d’estrelles. És una observació senzilla i molt agraïda per començar el mes.

Setmana 2 (8–14 de febrer): meteors discrets i horitzó sud
El 8 de febrer fa màxim una pluja de meteors modesta, els α-Centàurids. Des d’Osona, el radiant queda molt baix al sud, de manera que l’activitat serà discreta. Si es vol provar, el millor moment és abans de l’alba i amb un horitzó sud ben net.

Setmana 3 (15–21 de febrer): nits fosques i el retorn de Mercuri
Amb la Lluna nova del dia 17 arriben les nits més fosques del mes. Orió domina el cel del vespre amb el seu cinturó de tres estrelles, i just a sota, en cels foscos, es pot percebre la Nebulosa d’Orió com una boirina tènue, molt més evident amb prismàtics.

En aquest mateix període, Mercuri viu el seu millor moment del mes. El 19 de febrer arriba a màxima elongació est, quan es separa més del Sol i es pot veure just després de la posta, molt baix a l’oest. Un bon truc és localitzar primer Venus, molt brillant, i rastrejar després cap avall amb prismàtics. El 18 de febrer, a més, la Lluna passa molt a prop de Mercuri, una combinació ideal per a fotografies de capvespre.

Setmana 4 (22–28 de febrer): la gran nit del planet parade
El plat fort arriba el 28 de febrer. Poc després de la posta de sol, fins a sis planetes es reparteixen pel cel del vespre: Mercuri, Venus, Saturn, Júpiter, Urà i Neptú.

• A ull nu: Venus és el més cridaner; Júpiter destaca alt i brillant; Mercuri i Saturn són visibles si l’horitzó oest és net, però més delicats.
• Amb prismàtics: Urà es pot intentar en cels foscos; Neptú és el més difícil, sovint penalitzat per la claror del capvespre.
• Extra: amb prismàtics, Júpiter mostra sovint alguns dels seus satèl·lits galileans com petits punts alineats que canvien de posició nit rere nit.

Aquell mateix dia 28, la Lluna torna a passar a prop del Cúmul del Pessebre, oferint una segona oportunitat excel·lent per observar-lo.

Una proposta senzilla per iniciar-se

• Trieu una nit fosca, idealment entre el 16 i el 20 de febrer.
• Busqueu Orió i identifiqueu el cinturó.
• Amb prismàtics, observeu la boirina de la Nebulosa d’Orió.
• A finals de mes, accepteu el repte dels planetes mirant cap a l’oest just després de la posta de sol.

Amb poca preparació i ganes de mirar amunt, el febrer ofereix a Osona un cel hivernal ple d’oportunitats per descobrir —o redescobrir— l’astronomia de proximitat.