La Mocadera: Vic estrena una fira amb gust d’ofici i memòria

El 21 i 22 de febrer de 2026, Vic converteix la Plaça dels Sants Màrtirs en un aparador d’embotit artesà, cultura popular i experiències per a tots els públics.

Hi ha fires arriben amb una missió clara: explicar un territori a través del que menja, del que celebra i del que recorda. Així es presenta La Mocadera, la nova cita que Vicfires impulsa per situar la capital d’Osona al centre d’un relat que li és propi: el del porc, l’embotit i els oficis que l’han convertit en patrimoni.

La fira, programada per al dissabte 21 i diumenge 22 de febrer de 2026, té un epicentre inequívoc: la Plaça dels Sants Màrtirs i el seu entorn immediat. No és una elecció casual. La plaça —coneguda popularment en altres temps per la vinculació als mercats— funciona com a escenari perfecte per fer allò que avui demana el públic: comprar, tastar i entendre. I fer-ho a peu pla, amb el productor davant, la història al voltant i la ciutat com a entorn. 

Un mercat amb relat: de la parada a l’ofici

El cor de La Mocadera és el Mercat, un espai pensat per passejar-hi amb calma, fer descoberta i omplir la bossa sense presses. No és només una desfilada de parades: l’organització hi vol reunir elaboradors d’embotit artesà i productes que hi mariden, amb l’ambició de dibuixar un mapa de gustos que va més enllà del producte estrella i s’endinsa en la diversitat d’estils, curacions i maneres d’entendre l’obrador. 

Però la fira juga una altra carta: la de convertir la compra en experiència. D’aquí neix l’arquitectura d’espais que l’organització ha batejat amb noms que ja expliquen el programa. 

Cinc espais per viure l’embotit (i no només menjar-lo)

 

L’Aula és, en essència, la proposta més pedagògica: tastos guiats, divulgació, conversa i cultura alimentària. Un lloc per posar paraules a allò que sovint només fem amb el paladar. En un moment en què el consumidor exigeix transparència —què és, com s’elabora, d’on ve—, aquest espai es converteix en una de les apostes més intel·ligents de la fira. 

El Rebost apunta directament al plaer: una zona de degustació plantejada com a punt de trobada. La fórmula anunciada és la de “tast tancat” (amb un preu anunciat que s’ha difós com a paquet) que vol facilitar al visitant una ruta ràpida pels imprescindibles sense haver d’improvisar: seure, tastar i continuar. 

L’Obrador —ubicat en un espai de la mateixa plaça— és la part més vivencial i familiar. Tallers, demostracions i propostes participatives per entendre el procés i, sobretot, per reconciliar el públic urbà amb una veritat simple: l’embotit no és un “producte”, és una cadena d’habilitats, decisions i temps. Si La Mocadera vol seduir noves generacions, aquest és el camí. 

La Mocadera posa el focus en la memòria. L’exposició s’ubica a l'Església dels Dolors i funciona com a porta d’entrada al vessant més cultural: aquell que parla de la matança, dels rituals de la cuina, del rebost d’hivern i, també, del paper silenciós —però central— de qui transformava la matèria primera en aliment per a mesos. El nom de la fira no va d’estètica: va de reivindicar un saber fer que era central en l’elaboració. 

Finalment, les visites guiades completen el cercle: ruta, patrimoni i tast com a epíleg. I aquí Vic juga fort. Perquè la ciutat no necessita construir un entorn; ja el té. Entre carrerons, establiments emblemàtics i un passat industrial lligat a l’assecat i la curació, la visita guanya en autenticitat. 

Una primera edició amb ambició comarcal

La Mocadera neix com a primera edició i això, lluny de ser una feblesa, és una oportunitat. Les fires que funcionen són les que, des del minut zero, saben què volen ser. I aquesta apunta a un model molt concret: una fira de proximitat amb mirada llarga, que vol atreure públic local i visitant, però sense perdre el fil de la tradició. 

En el calendari d’hivern, quan la gastronomia es torna refugi i la ciutat recupera el ritme de cap de setmana, la proposta és pertinent: un esdeveniment que combina mercat, experiència, divulgació i identitat. Un format que pot fer créixer el turisme de qualitat —el que compra, el que pregunta, el que recomana— i alhora reforçar l’orgull comarcal. 

A Vic, l’embotit no és un souvenir: és llenguatge. La Mocadera vol ser, precisament, això: una conversa pública —amb ganivet, pa i temps— sobre allò que som quan fem cultura amb el que mengem. Si la primera edició sap equilibrar festa i rigor, tradició i contemporaneïtat, aquest debut esdevindrà un clàssic recent que va néixer amb bon olfacte. 

I en això, ja se sap: en matèria d’embotits —i de fires—, l’olfacte ho és gairebé tot.