L’aniquilació que no va ser: Carlota Gurt despulla els mites del desig femení al Casino de Vic
L'escriptora i traductora porta a l'escena un “monòleg conferenciat“ que barreja rigor acadèmic, vivència personal i una ironia mordaç per reivindicar la libido de les dones
El passat 19 de març, el Casino de Vic es va convertir en l’escenari d'una reflexió tan necessària com incòmoda. Carlota Gurt, coneguda principalment per la seva faceta literària i de traducció, va presentar la seva proposta escènica, una peça que ella mateixa defineix com un “monòleg conferenciat“ o una barreja entre conferència performativa i stand-up comedy. En acabar la funció, entre l’entusiasme d’un públic que va omplir la sala, l’autora va compartir pel Més Osona les claus d'un projecte que neix d'una “incongruència“ detectada entre els discursos oficials i la realitat viscuda.
Una crítica a la història del desig femení
L’obra, titulada de forma suggeridora, aborda el que Gurt considera un intent sistemàtic de carregar-se la libido femenina a través de la història. El títol, però, tanca un missatge de resistència: és una “aniquilació fallida“ perquè, malgrat els esforços de la religió, la medicina o la filosofia, el desig és una força vital que no es pot suprimir. Durant l’entrevista, Gurt va explicar que en el procés de documentació la va sorprendre especialment el paper de la medicina anatòmica i de pensadors com Rousseau, que tot i ser vists com a “alliberadors“, van mantenir visions profundament cegues respecte a la sexualitat de les dones.
L’humor com a eina de reflexió
Un dels elements clau de la representació és l’humor. Per a l’autora, el riure és una eina central per lidiar amb les coses que no ens agraden i per evitar que el missatge es converteixi en un eslògan buit. Aquesta ironia li permet equilibrar la part més acadèmica amb anècdotes personals i moments sensibles, creant un mirall on l'espectador es veu reflectit en les dinàmiques socials que ha normalitzat.
Reptes, recepció i mirada de futur
Malgrat l’èxit a Vic i en altres places com Girona, Gurt no amaga un cert malestar pel fet que el seu treball sovint es categoritzi com un “espectacle per a dones“. “M’agradaria que vinguessin més homes“, va dir, tot lamentant que el que fan les dones sovint es vegi com un “gueto“ mentre que el que fan els homes es considera universal. L'autora subratlla que la finalitat del text per al públic masculí hauria de ser la conscienciació.
Aquest salt a la presència escènica no ha estat exempt de reptes. Gurt va admetre haver passat nervis al principi i haver patit el desgast de les xarxes socials, on talls de veu descontextualitzats sobre temes com “l’enveja del penis“ de Freud han generat reaccions agressives per part d’usuaris que no aprofundeixen en el discurs. Tot i això, la satisfacció de veure com la paraula surt de la pàgina i connecta amb l'audiència en directe sembla haver obert una nova i prometedora línia de treball per a l'escriptora.
Amb l'eco encara de les rialles i també les reflexions al Casino de Vic, queda clar que la proposta de Carlota Gurt no és només un exercici intel·lectual, sinó una crida a reordenar un arxiu històric que se’ns ha explicat malament des de sempre.
