Neu, rumors i cinema de proximitat: Les Filmines porten “La neu i l’os” a Gurb
El cicle gurbetà projecta dimecres 25 de febrer un debut turc inquietant, en una sessió que combina pantalla gran i conversa comunitària
Hi ha hiverns que duren més del compte. I n’hi ha que, a força de repetir-se, acaben convertint-se en atmosfera mental. Dimecres 25 de febrer (20.00 h), el cicle Les Filmines proposa a la Sala del Molí de l’Esperança (Mas l’Esperança, s/n), a Gurb, una projecció que encaixa com un guant amb aquesta idea: Kar ve Ayı! (La neu i l’os), òpera prima de la directora turca Selcen Ergun.
Un cineclub que és també punt de trobada
Les Filmines no neix com un simple “passi” de cinema. Segons expliquen les impulsores del projecte Alba Bresolí, Lorda Crusellas i Íngrid Ferrer, la proposta s’ha consolidat com una sessió mensual en dimecres, amb voluntat de programar cinema fora del circuit més comercial i, sobretot, d’afegir-hi allò que sovint falta a les plataformes: conversa. Després de la projecció, el debat es desplaça fora de la sala, en un format menys formal, amb taules i un ambient de trobada veïnal.
Aquesta idea de “cultura de proximitat” també és la que es desprèn de com el cicle s’ha presentat en sessions anteriors: cinema d’autor i documentals que arriben a Gurb per ser vistos en pantalla gran, però també per fer de la sala un espai comunitari, capaç d’atraure públic divers i generar vincles.
Un thriller glaçat (i polític) sota la neu
La neu i l’os parteix d’un punt de partida senzill i magnètic: una infermera jove (interpretada per Merve Dizdar) arriba per feina a un poble remot, atrapat en un hivern interminable. La desaparició d’un home i els rumors sobre ossos que desperten de la hibernació tensen la comunitat i obren una esquerda: sota la neu, hi ha secrets, sospites i un ordre social que no vol ser qüestionat.
La crítica especialitzada ha remarcat precisament aquesta doble naturalesa del film: comença amb aromes de cinema de gènere (la por, el bosc, la carretera nevada), però ràpidament deriva cap a una lectura metafòrica i social, sobre poder, patriarcat i mecanismes de culpabilització.
Un debut amb recorregut internacional
La pel·lícula (coproducció de Turquia, Alemanya i Sèrbia) dura 93 minuts i està escrita per Selcen Ergun amb Yeşim Aslan; al repartiment hi figuren, entre d’altres, Merve Dizdar i Saygın Soysal.
En el seu recorregut ha rebut reconeixements com el Prix Cineuropa (Cinemamed, Brussel·les 2022) i guardons a Turquia (Antalya Golden Orange, Bosphorus Film Festival, incloent premi d’interpretació).
El Molí de l’Esperança, una sala petita amb ambició
Que aquesta història s’expliqui al Molí de l’Esperança no és un detall menor. Les impulsores del cicle el descriuen com “un teatret preciós”, ideal per recuperar una experiència que al cinema comercial s’ha anat diluint: la de mirar plegats i comentar després, sense presses.
