Paraula. Una inauguració viscuda amb emoció i comunitat: la mirada de les organitzadores

L’acte inaugural del Festival Paraula 2025 va ser viscut amb intensitat i emoció per part de Les Romegueres

L’acte inaugural del Festival Paraula 2025 va ser viscut amb intensitat i emoció per part de Les Romegueres, el col·lectiu impulsor del projecte. Una de les seves membres va compartir amb Més Osona les sensacions d’aquest primer gran pas: “Ha estat molt emotiu. Venim d’un moment vital intens, amb feines, criatures, vides plenes… i tirar endavant aquest festival ha estat un repte que ens omple”.

El públic va respondre de manera entusiasta. “Hi havia una atmosfera molt bonica, una energia compartida que es notava. La gent venia sense saber exactament què trobaria, i això ho fa més especial. Al final, ho vivim tot des de l’emoció, i això també arriba a la gent.”

Un dels moments més significatius de la inauguració va ser la lectura del manifest sobre Palestina, una acció simbòlica que el col·lectiu va sentir com una necessitat expressiva i política: “No podíem quedar-nos callades. És el nostre festival i hi havíem de dir alguna cosa.”

L’impuls inicial del festival va néixer d’una proposta de l’editorial Edicions Tremendes, amb qui mantenen una complicitat artística i ideològica. “Ells ens van dir: sou el poble ideal per fer això. I aquí som.” Les organitzadores van destacar la força de l’equip, la capacitat d’entendre els límits de cadascuna i repartir-se la feina: “Cadascuna ha assumit el seu rol, i això ens ha permès arribar on som amb tranquil·litat i alegria.”

El festival s’ha concebut des d’un enfocament feminista entès com una manera de fer. “La feminitat no l’entenem com una qüestió de gènere, sinó com una actitud davant la vida: cíclica, sensible, propera, respectuosa. És la cura, la mirada holística, la petita proposta cuidada.” També hi ha la voluntat de donar veu a col·lectius silenciats i portar la cultura a tothom, amb accés gratuït o taquilla inversa perquè ningú quedi fora.

Un dels símbols més visibles d’aquesta primera edició han estat les papallones de papiroflèxia, elaborades a mà amb versos manuscrits del poeta local Anton Carrera. Aquest detall, que omple espais escènics i comerços, té una força poètica i emocional notable: “És un fil conductor fet amb les mans, que vola amb la paraula i connecta generacions. La papallona és paraula que es mou, que transforma.”

Preguntada per la paraula que millor resumiria aquest inici, la resposta és clara: “emoció”. Però també hi ressona una altra: “connexió”. Connexió amb el poble, amb el públic, amb la comunitat i amb una altra manera de fer cultura.

De cara al futur, les organitzadores es mostren obertes a continuar el projecte, si les condicions ho permeten: “Ara i aquí, amb l’experiència de la inauguració, sí, tornaríem a fer-ho. Ens agrada.”