Ricard Ruiz: 'També faig altres licors com de maria Lluïsa, grosella, patxaran o limoncello'

El veí de l'Esquirol, originari de Centelles, s'ha proclamat guanyador del 17è Concurs de Ratafies Casolanes de Centelles gràcies a una elaboració guardada en bota de roure

La setmana passada, en el marc de la 17a Fira de la Ratafia de Centelles, Ricard Ruiz es va endur el primer premi del Concurs de Ratafies Casolanes. La seva elaboració va ser la millor valorada pel jurat d'un certamen que any rere any reivindica una de les begudes més arrelades a la cultura catalana.

Ruiz, fill de Centelles i actualment resident a l'Esquirol, va descobrir el món de la ratafia fa només uns anys, però la seva passió per la natura, les plantes i els licors artesanals l'ha portat a convertir-se en el flamant guanyador del concurs. Al Més Osona conversem amb ell perquè ens expliqui com va començar, quins ingredients utilitza i quins són els secrets d'una bona ratafia.

'Vaig començar en un taller de la Fira de la Ratafia'



Quan i com vas començar a fer ratafia?

Tot va començar l'any 2019, quan vaig participar en un taller que feien amb el nom de Fes la teva pròpia ratafia, a la Fira de la Ratafia de Centelles. Vaig començar a interessar-me per les plantes i sobretot a aprendre a trobar-les pel bosc. Sempre m'ha agradat molt tot el que és la natura.

Et ve de tradició familiar? Ets fill de Centelles, però ara vius a l'Esquirol.

No, no. Vaig començar a provar de fer la meva ratafia i la primera la vaig deixar tastar al Joan Mas. Ell va ser qui em va animar a presentar-la al concurs. Al final és qui m'assessora quan em sorgeixen dubtes.

Quins ingredients hi poses i quan els reculls?

La recepta que faig servir és la base que ens van ensenyar al taller que vaig fer el primer any, però he anat canviant plantes perquè la ratafia la pots adaptar al teu gust. Acostumo a recollir-les entre Centelles i l'Esquirol i començo aproximadament al març, en funció de la floració de cada planta. Algunes em costa trobar-les en el moment adequat i, en aquests casos, les compro o les planto al pati de casa.

Sempre la fas igual?

Intento fer-la sempre igual, però dic intento perquè no acostumo a pesar les plantes que hi poso. Ho faig bastant a ull. Ara també estic fent proves amb una altra recepta pròpia, adaptada més als meus gustos.

Una ratafia guardada en bota de roure



Per què creus que has guanyat aquesta edició?

Suposo que ha agradat. Aquesta ratafia és feta l'any 2024 i ha estat guardada en una bota de roure, i això ajuda que tingui un gust molt agradable. També intento colar-la dues o tres vegades perquè es valora molt el culatge i el color. Però, sincerament, el perquè he guanyat crec que és una pregunta que hauria de respondre el jurat.

Quines característiques destacaries de la ratafia guanyadora?

Crec que el fet d'haver estat envellida en bota de roure li dona un toc especial. A més, cuido molt l'aspecte visual, el color i la netedat del licor.

'M'agradaria viure d'això, però ho faig per satisfacció personal'



Fas altres licors a banda de la ratafia?

Sí. Com que m'agrada molt el tema de les herbes, també faig altres licors com el de maria Lluïsa, de grosella, el típic patxaran i, deixant una mica de banda les herbes, també faig limoncello. No sempre han sortit bé i algun ha acabat aigües avall.

Els comercialitzes?

No, de moment no. Són per a mi. Quan ve algú a casa o si vaig a casa d'amics sempre en porto. M'agradaria poder dedicar-m'hi i viure d'això, però ara per ara ho faig per pura satisfacció personal.

La ratafia, una tradició que viu un nou moment d'esplendor



L'èxit de la Fira de la Ratafia de Centelles i l'interès creixent per les elaboracions artesanals demostren que aquesta beguda tradicional catalana viu un moment de revitalització. La ratafia ja no és només un digestiu, sinó que també forma part de receptes, postres, còctels i noves propostes gastronòmiques.

Amb el seu primer premi al concurs centellenc, Ricard Ruiz s'ha convertit en un dels noms propis d'aquesta edició i en un exemple de com la passió per la natura i les tradicions pot acabar transformant-se en una afició reconeguda i premiada.

Més notícies de Cultura