Sergi López, en solitari davant del perill, a Non Solum
L'actor vilanoví tanca la temporada de Teatrets d'Osona a Tona (àlbum de fotos)
(Text i fotos: Toni Carrasco) Aquest divendres va tenir lloc a la sala la Canal de Tona la representació de l'obra Non Solum de Sergi López, un espectacle que tancava la temporada del programa del primer semestre dels Teatrets d'Osona, que ha dut teatre de primera línia a les sales de Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà i Tona.
Quan dalt de l'escenari només trobes una petita tarima de mig metre quadrat i d'una alçada inferior als vint centímetres sempre pots pensar, a veure quina una m'engaltaran avui. Però rapidament surts de dubtes, t'oblides dels monòlegs 'cutres' i barroers del Club de la Comèdia i comences a mirar amb uns altres ulls i a escoltar de forma diferent. Sergi López no només et deixa perplex, sinó que t'interroga, et fa riure, patir, plorar, reflexionar, sentir-te incòmode, pensar, rumiar, ser crític i mirar-te també el teu propi melic.
López és l'única que persona que els darrers anys m'ha fet riure tant de valent com Rubianes o anteriorment els germans Carlo i Alberto Colombaioni, els pallassos de Fellini.
Amb només disset premis al cinema, un dels quals és el Cèsar Francès de cinema, ja saps que estàs davant un monstre de l'escena, només comparable a actors com Gérard Depardieu.
Histriònic, "marciano", pallasso, culte, crític, dispers, divers, únic, inconformista, surrealista, boig, diferent, clown, august, intel·ligent, directe, popular, mimètic, amb sentit de l'humor, condensat, diferent, dispers, heterogeni i homogeni, profeta, observador. Una combinació única dalt de l'escenari on es combinen les tècniques actorals, amb el clown, la gesticulació, la veu i el mim.
Sergi López amb el seu Non Solum, porta més de 200 representacions des del 2001 en tres idiomes diferents. L'actor demostra a cada sessió una força, una energia i un control dalt de l'escenari difícilment superable. Pot agradar o no però la indiferència no hi serà. Non Solum és una obra on un sol personatge, a vegades llunàtic i a vegades clarivident ho fa passar bé, rient de les seves ocurrències però també imbecil·litats en unes posades en escena profundament estudiades.
