Un poemari nascut del blog que ja camina sol

Teresa Ribera Icart presenta Deixa estar les roses a Olost i consolida un projecte poètic arrelat al Lluçanès i a la trobada lletraferida de Perafita

L’Espai Rocaguinarda d’Olost va acollir aquest divendres 23 de gener la presentació de Deixa estar les roses, el poemari de la perafitenca Teresa Ribera Icart. L’acte, convocat pel Club de Lectura d’Olost amb el suport de la Biblioteca, va convertir la tarda en una trobada de proximitat entre paraula, música i comunitat lectora, en la línia d’aquelles vetllades que al Lluçanès no només presenten llibres: els fan viure.

La presentació va tenir un format clarament coral. Donava la benvinguda Dolors Careta de la Biblioteca d’Olost. La part més formal va anar a càrrec de Lluís Vila i Vilalta, poeta i editor vinculat a Cal Siller de Prats de Lluçanès, segell amb què s’ha publicat el volum. A partir d’aquí, la lectura de fragments i el “tastet poètic” van anar guanyant cos amb l’acompanyament musical de Maria Mercè Gost i la participació dels Cantaires d’Olost, que van posar veu a tres peces per emmarcar els versos i remarcar-ne el to íntim, sovint domèstic, sovint punyent.

Del dietari digital al llibre

Amb Deixa estar les roses, Ribera Icart afegeix una nova peça a una trajectòria poètica que arrenca fa vint anys. El seu primer poemari, Així com Penèlope, es va publicar el 2006; el segon, A cops de mall, el 2012, també a Cal Siller. Aquest segon títol va aparèixer dins la col·lecció Versos de l’Altiplà, una iniciativa patrocinada per l’editorial Cal Siller i el Grup d’Actors del Lluçanès. Ribera Icart ha explicat que el poemari aplega textos d’un període concret —entre 2013 i 2015—, i que ha volgut conservar el batec original d’aquelles entrades: el poema com a anotació vital, com a observació del món i com a manera de dir el que costa de dir.

En aquest pas del blog “Sota la pamela” al paper hi ha també una voluntat de tancar cercle: el pròleg és de Carme Rosanas, a qui l’autora va demanar d’acompanyar el volum. El resultat és un llibre que s’entén com un primer recull, però també com un punt de partida: una manera de donar continuïtat a una veu que, al Lluçanès, ja feia temps que circulava en lectures i trobades literàries.

Una autora vinculada a la “trobada lletraferida” de Perafita

La trajectòria de Teresa Ribera Icart no s’explica sense Perafita, on és una figura coneguda tant per la seva faceta literària com per la seva implicació cultural. L’autora —que ha estat mestra d’infantil— també és darrere d’iniciatives de narració i imaginari local, com els relats entorn de la Bruixa de Perafita, i des de fa anys participa en la dinamització de propostes lectores al poble.

En aquest sentit, Deixa estar les roses també s’emmarca en el context d’una cita que ha anat guanyant pes: la Trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres de Perafita, que s’ha consolidat com una jornada singular al calendari del Lluçanès. La trobada va néixer el 23 de juliol de 2020, en aquell “Sant Jordi posposat” de pandèmia, i des d’aleshores ha anat creixent fins a reunir, any rere any, parades de llibres (també de vell), signatures, lectures, recitals i un micro obert que dona veu a creadors locals i visitants.

La sisena edició, celebrada a la tardor passada al Parc de la Font Nova, va ser precisament l’espai on el poemari va tenir una primera presentació pública. I no és casualitat: Ribera Icart hi ha tingut un paper actiu, també en l’organització i la difusió, en una iniciativa sostinguda per colles i entitats del poble, amb complicitats com el Club de Lectura i l’Ajuntament, i amb una identitat pròpia marcada per l’esperit de trobada, més que no pas de “fira” convencional.

Olost, un nou escenari per a una mateixa idea

La presentació d’Olost va reforçar una idea que, al Lluçanès, es repeteix amb fortuna: la literatura funciona quan es fa xarxa. El poemari de Teresa Ribera Icart hi va arribar amb l’aval del circuit natural que uneix biblioteques, clubs de lectura, editors de proximitat i espais culturals amb vocació de poble. I va marxar-ne amb una certesa compartida: que els llibres, quan són llegits i dits en veu alta, s’instal·len d’una altra manera a la memòria.

Amb Deixa estar les roses, Ribera Icart posa títol —i paper— a una etapa poètica nascuda en digital, però pensada per ser compartida cara a cara. I Olost, aquest divendres, n’ha estat la millor prova.