Un viatge còsmic introspectiu enceta la celebració, a càrrec del grup Uma
En els actes dels 275 anys de la processó dels Dolors de Vic
Vic – Quan la música més popular perd la seva essència i els ritmes ancestrals cauen en l'oblit, cal tornar a les arrels. Cal escoltar el que ens ve de molt antic, per recuperar allò que mai hauríem d’haver deixat enrere. Això és el que va oferir UMA, el duet format per Frank Seguí i Joan Miró, divendres passat a l’església dels Dolors de Vic, en un concert que va ser, més que una actuació, una experiència sensorial i espiritual.
Amb un format poc convencional, on la improvisació era clau i la generositat dels intèrprets es palpava, el concert va transportar el públic a mons llunyans —o potser no tant— que connectaven amb l’origen mateix de l’existència. Un viatge als orígens tribals, ple de sons primordials que omplien el cor, la ment i l’esperit d’una energia honesta i necessària en un temps tan incert com l’actual.
Amb una vintena d’instruments, molts dels quals inusuals en els nostres escenaris, UMA va oferir una autèntica simfonia còsmica: des de gongs tibetans, bols de quars i flautes de diverses cultures fins a la veu gutural, que semblava venir d’un temps ancestral. El so del llaüt i la flauta Ney turca es barrejava amb la profunditat del didjeridú i la subtilesa de les campanes barroques, mentre la percussió evocava el batec de la terra.
El públic va poder escoltar peces com l’Stabat Mater o el Pare Nostre en arameu, intercalades amb improvisacions que convidaven a la introspecció. Tot plegat, un viatge sonor que abraçava l’espiritualitat i la natura, connectant amb la respiració i l’harmonia interior.
Aquest concert, que formava part dels actes de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Vic, es va celebrar en un entorn tan especial com és el retaule de l’església dels Dolors, coincidint amb el 275è aniversari de la tradicional processó que omple els carrers de la ciutat cada diumenge abans de Setmana Santa.
