'A Una Tona de Màgia portem artistes de primer nivell amb espectacles gratuïts i a preus populars'
El festival Una Tona de Màgia torna a Tona amb, més que mai, propostes per a totes les edats: un nou taller d’animació i una gala pensada per a adults
El festival Una Tona de Màgia torna a Tona amb, més que mai, propostes per a totes les edats: un nou taller d’animació i una gala pensada per a adults són algunes de les novetats
Sara Oliver.- Tona ja esclafa motors per la 7a edició d’Una Tona de Màgia, que omplirà el municipi de trucs i il·lusió aquests propers 5, 6 i 7 de maig. Amb un programa que manté l’esquelet d’anteriors edicions, el festival conserva l’objectiu d’acostar diferents tipus de màgia a tots els públics, alhora que innova amb noves propostes. Jordi Pota, director artístic d’Una Tona de Màgia, i En Peyu, padrí d’aquesta edició i part activa de la programació amb L’Il·lusionista, ens expliquen tots els detalls de la festa més màgica de la comarca.
L’any passat Una Tona de Màgia ressor-gia després de la pandèmia. En quin estat de salut arriba en aquesta edició?
JORDI POTA: L’any passat vam notar que la gent s’ho estimava molt, es va omplir tot. Crec que està en un molt bon moment, la gent ha respost molt bé tant amb l’espectacle d’en Peyu com amb totes les altres coses. Notem ganes, a través de les xarxes socials, pels comentaris de la gent... Està en un molt bon moment.
Quins són els noms destacaries de la programació d’enguany?
J. P.: N’hi ha molts. En Peyu és un temazo, però també qualsevol dels noms de la Gala Internacional; te’ls diria tots. N’hi ha que venen de Bèlgica o França, però els que venen d’Espanya volten per tot el món igual o més que els altres. La Gala Infantil també és un espectacle fantàstic per la canalla i la família; i l’Isaac Jurado amb la Gala Golfa.
També manteniu l’aposta per les noves generacions...
J. P.: Sí, apostem, per una banda, per la màgia que comença des de zero, amb el taller de la Maga Cristina. Creiem que és una de les propostes importants que hem de fer des del festival, ja que el que volem és que l’art creixi i l’art segueixi, per tant, el que s’ha de fer és ensenyar-lo bé. Per altra banda, també impulsem l’Espai Off, on la gent de desembre a febrer va poder enviar propostes i venen artistes de diferents nivells i edats.
Hi ha vocació entre els infants?
Jo al·lucino amb la il·lusió que té la canalla en general: està preparadíssima per ser mag o maga. Els infants que tinc a l’escola de màgia venen amb il·lusió a cada classe, amb moltes ganes d’aprendre, al·lucinen quan aprenen un joc nou, el practiquen mil cops... Jo confio molt en aquesta canalla perquè la màgia millori.
Quines novetats ens esperen en aquesta edició?
J. P.: Pau Vallès, el creador del cartell i del vídeo promocional d’aquesta setena edició, impartirà un taller d’animació, ‘La màgia de l’animació’. Serà diumenge al matí, és un taller gratuït però amb entrades limitades.
Una altra novetat és la Gala Golfa. Serà divendres a les 22h, aquest any amb Isaac Jurado. És un mag bastant irreverent i a qui, a més a més, si li deixem la llibertat d’actuar a la nit i amb entrades a partir de 18 anys... Pot ser bastant divertit!
També hem fet un conte que explica la llegenda del conill, la mascota del festival. Ha sortit d’un concurs literari i estarà disponible per comprar durant els dies del festival.
Finalment, hem creat un punt d’ancoratge que estarà situat a tots els llocs on passaran coses màgiques, des dels punts off als punts in.
En la Gala Golfa no hi podran entrar menors de 18 anys?
J. P.: No és un espectacle que no pugui veure gent de 16 anys perquè no passarà res massa fort, però sí que tenim intenció que sigui una gala que es quedi durant anys i on passin coses diferents, que estigui pensada per a persones més grans. Era una mancança que teníem a Una Tona de Màgia, ja que és tot molt familiar. Tenir una cosa només per a adults crec que ja tocava. A més aquest any és gratuïta.
De fet, la majoria d’espectacles d’Una Tona de Màgia continuen sent gratuïts...
J. P.: El 90% dels espectacles que es fan a Una Tona de Màgia són gratuïts, i els que són de pagament són a preus populars. Si anéssim a Barcelona a veure una Gala Internacional com la que fem a Tona ens podria costar 40 euros tranquil·lament, aquí estem parlant d’entrades anticipades a 15 euros i 20 a taquilla. Respectem aquests preus populars perquè volem que tothom, d’una manera o altra, pugui venir a gaudir de la cultura.
Com van les vendes d’entrades?
J. P.: No havia passat mai d’exhaurir entrades d’un espectacle abans de fer la roda de premsa de presentació del festival, per tant això ja és un indicador. La idea és intentar arribar al que va passar a la quarta edició, que va ser molt bèstia.
Peyu, ets el padrí d’aquesta 7a edició. Quina relació tens amb el món de la màgia?
PEYU: Ara ja no ho puc dir, però fins ara la meva relació amb la màgia era zero. De petit no és que fos una cosa que m’apassionés especialment, però sí que, arran de veure alguns espectacles, m’agradava això que aconsegueix la màgia que no aconseguim amb l’humor: aquesta sensació de desconcertar al públic. Volia traslladar això a l’humor, és el que he intentat aprendre de la màgia per incorporar-ho als meus espectacles. No només en L’Il·lusionista, en el Gallardo Español ja passava. Hi havia algunes coses màgiques i que creaven aquesta sensació en l’espectador: jugar amb àudios, amb sons, amb il·luminació...
Com vas rebre la proposta d’apadrinar el festival?
P: Em va fer molta il·lusió. Sempre està bé impulsar aquest tipus de fenòmens culturals, i si es fan en pobles petits, encara millor. Jo estic tan malalt de descentralitzar-ho tot que, quan es fan coses a Vic, ja em molesta també. He aconseguit treure coses de Barcelona, ara ja vull treure coses de Vic i portar-ho tot a Muntanyola gairebé! Que els pobles petits facin coses està molt bé, i més festivals d’aquesta dimensió, on passen molts professionals.
També, malgrat que ja havíem fet L’Il·lusionista a Torelló, Calldetenes i Vic, ens la vam jugar per portar-lo a Tona i la gent ha respost molt bé, el teatre està ple.
Sovint no es dona a la màgia el valor que té. Jordi, creus que a poc a poc es va recuperant la importància de la màgia com a art escènic?
J.P.: Jo crec que sí. Han fet molt bé noms com el Mag Pop, demostrant que es poden fer pagar 80 euros i que la gent ompli el teatre. Per una banda més comercial ha fet entendre que la màgia també pot ser com un musical, com una obra de teatre... Un art escènic en majúscules. Festivals com Una Tona de Màgia també intenten reivindicar això sempre.
Quin missatge enviaries a les persones que potser encara ho veuen com un art infantil?
J.P.: Que vinguin al festival. Són gent que segurament han tingut males experiències amb la màgia. Un dels problemes de la màgia és que un nen de 7 anys o algú de 40 pot anar a qualsevol botiga, comprar un joc de màgia i fer-lo. Això té poc d’art. Hi ha molts mags no fan cap esforç per fer bé la màgia, i això és un problema per l’art.
Com veus el futur d’Una Tona de Màgia?
J.P.: Jo ja estic pensant en la vuitena edició, i molt en la desena, que s’acosta.
Què se sent en veure que el poble s’ha fet seu el festival?
J.P.: Jo sento orgull per dues bandes: primer com a tonenc; i també orgull propi de portar 8 anys i 7 edicions amb això, d’haver passat molts nervis i molt estrès, però de constatar l’èxit que està tenint i veure com se l’estima el propi poble. Crec que això és la base del festival. En la primera edició ja teníem clar que volíem que el poble se l’estimés, per això vam anar a veure els comerços, a buscar voluntaris... I s’ha aconseguit, per tant és un orgull.
Peyu, a banda de L’Il·lusionista, vindràs a veure en algun altre espectacle de la programació d’Una Tona de Màgia?
P: Sí, aprofitaré per venir a treure el cap a algun lloc o altre si puc esgarrapar una mica de temps lliure, perquè estic en dos sectors horrorosos: el cultural i el primari; i tots requereixen molt de temps.
