'Aquí fem cuina tradicional però sempre innovant perquè no sigui avorrida'
El restaurant Casa Vostra ofereix una cuina mediterrània i de mercat amb el toc personal d’en Cesc
El restaurant Casa Vostra ofereix una cuina mediterrània i de mercat amb el toc personal d’en Cesc i el tracte professional però també proper de la Margarita
Sara Oliver.- Deia Jaume Sisa que “casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. Amb aquesta filosofia en Cesc i la Margarita van obrir ara fa gairebé dos anys el restaurant Casa Vostra, al número 18 del carrer Pla de Balenyà de Vic. Ell és el cuiner, mentre que ella està a la sala servint. Defineixen la seva cuina com a “cuina tradicional, ben feta i amb el toc d’en Cesc”. De fet, explica la Margarita que sovint la gent comenta que fins i tot els macarrons a la bolonyesa de Casa Vostra no tenen res a veure amb els d’altres llocs. Fan cuina tradicional però sempre anant a buscar alguna cosa més “perquè no sigui avorrida”. “Ens agrada sorprendre a la gent de tant en tant”, asseguren.
Serveixen esmorzars i dinars, i de moment a les nits no obren, tot i que es plantegen tornar-ho a provar els caps de setmana de cara a l’hivern. Sí que obren, en canvi, per grups, amb reserva prèvia trucant al 639 355 320. Entrevistem a la Margarita perquè ens expliqui què podem trobar a Casa Vostra i com s’han s’han anat adaptant aquest temps de pandèmia.
Quina és la vostra trajectòria dins el món de la restauració?
En Cesc ha sigut restaurador tota la vida. Amb vuit anys ja l’enfilaven sobre una caixa de Coca-Cola i rentava gots a canvi de la llesca de pa amb tomàquet i el flam.
Jo era mestra, i en un moment determinat vam decidir muntar un restaurant aquí a Vic, l’Escó. Jo primer ho vaig provar els caps de setmana i m’hi vaig enganxar tant que ja fa més de 20 anys que hi soc. Després hem voltat a França, Itàlia, per Espanya... i quan vam tornar aquí vam agafar aquest local tan gran. L’11 de novembre del 2019 vam obrir i al març ja ens van fer tancar per la pandèmia.
Quin tipus de cuina podem trobar a Casa Vostra?
Aquí es troba cuina de mercat, en Cesc és un enamorat dels productes frescos. Fem el típic menjar català, des d’una cap i pota a un arròs caldós de llamàntol, no cal anar a la platja per menjar-ne, en Cesc ho fa. Toquem una mica tot el que és la cuina mediterrània.
Quines són les vostres especialitats?
Els arrossos els fa molt bé i la gent respon, però tot el que és brasa també la treballa molt bé. La diferència que tenim amb altres restaurants és que tenim molt bon cuiner. Els productes frescos estic segura que hi ha restaurants que els compren tan bons com nosaltres, però el que ens diferencia és el cuiner. L’especialitat és ell, el que treballa els plats d’una manera determinada.
El cuiner és la base d’un bon restaurant...
Per més bé que tractis al client i per més bonic que tinguis el local, si quan tasten el menjar no els agrada ja pots anar fent. Aquí els plats sempre tornen buits a la cuina i no és pas que en posem poca quantitat, que en això també som una mica exagerats. Som una mica de la vella escola.
Oferiu menús de caps de setmana i d’entre setmana?
Sí, tenim el d’entre setmana a 12’90 € i el de cap de setmana a 19’90 €.
Quins plats recomanaríeu a algú que ve per primera vegada a Casa Vostra?
Toquem molt bé el marisc. Aquest cap de setmana, per exemple, hi havia el filet de llenguado amb gambes bellavista. Agafa una gamba, la pela del mig, l’enrotlla amb el filet de llenguado, hi posa mussolina d’all i la fa al forn. I la gent al·lucina, però també al·lucina amb una sípia a la planxa. Una senyora em deia “és un misteri perquè a ell li queden les sípies tan toves i a mi no.”
D’aquí un parell de mesos celebreu el segon aniversari del restaurant. Com valoreu aquest temps en funcionament?
Tenint en compte que hi ha hagut la pandèmia, no ho podem pas valorar malament. Quan vam venir, això estava tancat, i per tant no hi havia clientela. Ens va costar arrencar i quan semblava que havíem aixecat una mica el cap, arriba la pandèmia.
Tota la nostra experiència ha sigut de dia, per això no tenim clientela de nit. Hem estat treballant una mica de sorpresa en sorpresa. Des de l’1 de juny de l’any passat que ens van deixar tornar a obrir fins a l’1 de juny d’aquest any no havíem tancat cap dia, ara hem decidit tancar els dilluns i així tenim un dia de descans.
Com us heu anat adaptant?
Hem hagut d’anar improvisant segons el que s’havia de fer i el que ens deixaven fer. Esperem que a poc a poc torni la normalitat, no sé quina, però una en la que no hagis d’anar canviant sobre la marxa. T’has d’adaptar cada vegada a un horari diferent, la gent quan s’assabentava de l’horari ja l’havien tornat a canviar, venien i els havies de dir que no els podies servir esmorzar perquè ja eren les 11... hem hagut d’anar a trompicons.
Heu ofert menjar per emportar?
Sí, vam haver de fer menjar per emportar quan encara no se’ns coneixia. He de dir que hem tingut clients molt bons, que sé que no els feia cap falta i en canvi, quan només es podia fer això, un o dos cops a la setmana n’encarregaven. Ara hi ha gent que s’hi va acostumar i un dia a la setmana venen a buscar el menjar per emportar.
Oferiu sopars d’empresa i de grups?
Sí, amb reserva si un grup vol venir a sopar obrim a la nit o quan sigui, no ens fa por res. L’any passat ja vam poder fer sopars d’empresa perquè aquí hi ha molt espai i la gent pot estar molt separada. Fèiem taules dobles i així tothom quedava molt separat.
En l’última entrevista –setembre 2020- ens comentàveu que a l’estiu el negoci havia anat revifant. Com ha anat aquesta temporada?
Hem treballat bastant però amb gent de fora, la gent d’aquí a Vic no hi era. S’ha notat que la gent que l’any passat no va poder marxar de vacances aquest any han aprofitat per anar-hi. Tothom s’acomiadava al juny i ens deia “fins al setembre!” i jo pensava “i mentrestant que farem?”. Però gent de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha escapat a veure Vic -que ha fet bones propagandes a nivell turístic- i n’hem sortit beneficiats. No ens hem quedat amb les mans plegades, hem anat fent.
Esteu optimistes?
No hem pecat mai de pessimisme, però més que optimistes som positius, penso que és diferent. Toquem molt de peus a terra i som molt conscients que la realitat és que hi ha persones que encara tenen por, que a dins només podem fer el 50%... a nivell de treballar no ha canviat tant, però estic convençuda que hi ha ganes de tornar a fer vida social.
Quina és la clau perquè la gent se senti com a casa seva a “casa vostra”?
El local hi ajuda molt. Al principi la gent s’asseu i al cap d’una estona veus que s’ha creat com un microclima. Suposo que és una mica l’espai, no sé què ho fa però la gent se sent tranquil·la. El truc està també en que mengen bé, i quan la gent menja bé es relaxa. A vegades arriben persones que diuen que tenen pressa, però jo m’he adonat que la majoria no té pressa, té gana. Quan ja han menjat el primer plat hi ha un relaxament, i llavors fan el segon, els postres, la sobretaula... i dius “no tenien pressa?”. Però és bonic, té el seu encant.
Una barreja de l’espai i el menjar però també el tracte...
Jo soc una persona molt oberta i natural i això fa que tothom se senti a gust. Cal fer que la gent senti que l’estan tractant professionals, però a la vegada de manera natural. Nosaltres no busquem pas una estrella Michelin, no es tracta de ser més estirat que ningú. Als clients se’ls ha de tractar com si ells fossin les estrelles, perquè ho són, són els que donen vida a tot això.
