‘Centelles és la meva llar’
Entrem al taller de l’escultor Jordi Díez, un referent mundial de l’art amb acer inoxidable
Entrem al taller de l’escultor Jordi Díez, un referent mundial de l’art amb acer inoxidable
Toni Carrasco (Centelles).- Fa deu anys la rotonda de l’Avinguda Ildefons Cerdà va acollir una escultura única del gran urbanista local, feta per un artista ara ja de renom mundial. Jordi Díez viu i treballa a Centelles de forma discreta, en obres que són ja un referent de l’escultura del segle XXI a tot el món. Díez, un artista autèntic i un veritable pensador del Renaixement ha aconseguit amb el seu treball artístic, i les seves obres creades a Centelles, posar el nom del poble al mapa mundial. Un escultor inquiet, culte i únic que avui entrevistem en exclusiva al Més Osona.
Breument: com ens pot definir el seu estil escultòric, tan personal i expressiu a l’hora i tan diferent d’altres autors?
El meu treball és eminentment figuratiu. Per mi dir escultura vol dir representació de l’ésser humà. És un tema infinit, que creix en paral·lel al mateix creixement, a la mateixa comprensió del que som. Si bé els meus referents són clàssics, des dels grecs amb Fidias davant de tot, fins a Donatello i el gran Miquel Àngel, dels que aprenc la complexitat infinita de la representació anatòmica, de la vitalitat, utilitzo fórmules pròpies del meu temps, la síntesi, la desconstrucció, anar al que és essencial. L’ús de l’acer inoxidable fa un ancoratge del meu treball definitivament al segle XXI. És el material per excel·lència a l’escultura del nostre temps.
Per què en acer inoxidable?
Vaig arribar a l’acer després d’utilitzar tots els altres materials propis del meu ofici com són la pedra, la fundació en bronze, la fusta, la terracota, etc. He treballat sempre entorn de la figura humana, i va arribar un moment que la ductilitat d’aquests materials m’empenyia cada cop més a una mena de virtuosisme formal extrem que, en el fons, em feia sentir que m’allunyava del contingut. Necessitava quelcom que m’obligues a resumir, a anar directament al que per a mi és essencial, i que no caduques mai. L’acer és dur, de difícil treballar, i molt complex tècnicament si es treballa de forma adequada. No deixa espai a l’ostentació sense contingut. És tot ell pur contingut. A més, la seva absència de color sembla tocar el món de l’esperit, de l’energia que anima al ser home. A poc a poc vaig entrar en aquesta dialèctica, de no representar tant l’escorça exterior de la persona com la seva energia interior.
On ha exposat i on té peces de forma permanent?
En el passat mai he estat partidari de fer exposicions ni de seguir els camins del mercat de l’art, m’ha agradat ser molt independent. Però des de fa uns anys m’he trobat peticions d’institucions públiques i privades interessades tant en la meva obra com en la realització de nous projectes molt interessants. Tinc o he tingut obres exposades de forma permanent o en exposicions a Taiwan, Tailàndia, Singapur, França, Alemanya, Amsterdam, Londres, Dubai Aràbia Saudita, Sevilla, Andorra i Barcelona.
Podem parlar de vida i obra paral·leles entre Ildefons Cerdà i vostè mateix, tenint com a nexe d’unió Centelles?
És dir molt que em puc comparar amb una persona de la talla de Cerdà. Quan vaig fer el seu monument vaig profunditzar molt en la seva vida i obra. Em va arribar a intimidar. Fou un creador d’una ciència, i no n’hi ha tantes. Va crear l’urbanisme per pur amor a l’ésser humà. Va sacrificar la seva fortuna, el seu prestigi i la seva vida pel que ell mateix anomenava “la causa urbanística”. Va obrir una via amb un poder i una convicció tan importants que mai més va tornar a tancar, i avui se l’estudia a tot el món com un dels més grans genis visionaris de la història. Davant d’una figura humana i una personalitat tan desbordant a mi no em queda altre remei que fer-li una reverència, i seguir amb humilitat el camí que marcar d’honestedat i entrega total.
Com valora, i com definiria l’obra sobre Cerdà que va fer a Centelles?
El primer que tinc present sempre amb aquesta obra és la manera immediata com el poble de Centelles se la va fer seva. Ara com ara, deu anys després de la seva inauguració, això continua essent així, i és molt emocionant, perquè sense una resposta similar l’obra quedaria incompleta. Al capdavall un escultor és només un canal que es troba entre l’emissor i el receptor. Si algun dels tres falla, el missatge no existeix. Fou per mi una primera obra monumental d’acer, que m’enorgulleix veure-la avui, perquè llavors no sabia tot el que ara sé; i llavors caminava amb molta resolució, però també amb molts dubtes. Recordo que en la seva inauguració vaig explicar que el monument a Cerdà és realment el monument que va passar en la seva ment quan va tenir la intuïció de l’Eixample barceloní. Una imatge mental de com es capta una realitat universal.
Li agrada viure i treballar a Centelles? Ja fa uns quants anys que hi és, oi?
Que puc dir?, Centelles és la meva llar. Un poble ple de gent honesta i propera que em va obrir les portes des dels meus inicis aquí. Centelles té quelcom especial. Ho sé perquè he viscut en diversos llocs molt diferents al llarg de la meva vida. És un poble bonic, profund, amb història i amb una pulsió vital de la seva gent molt i molt poderosa. A més és un poble culte, inquiet. Aquí he fet arrels.
Com van ser els seus inicis professionals a Valladolid, Madrid i després a Barcelona i Centelles?
Vaig néixer a Valladolid, on vaig viure els meus primers anys de vida. Després vam anar a Madrid i passats uns anys a Barcelona. A Madrid vaig estudiar Belles Arts a la Universitat Complutense i vaig començar a treballar, primer en escenografia i després com a ajudant d’escultors professionals, tot en paral·lel creant la meva pròpia obra. Tres anys després de sortir de la universitat vaig obrir el meu primer taller a la Serra madrilenya. I tres anys després vaig venir a Barcelona. Vaig viure a la ciutat, a la Barceloneta també durant tres anys. Allà tenia el meu propi taller al Poble Nou, en una antiga fàbrica de les que llavors encara en quedaven moltes amb uns espais increïbles. I d’allà vaig venir cap a Centelles.
Com heu viscut el confinament arran de la Covid-19?
Treballant al meu taller. Com estic sol això no ha fet canviar res per a mi. Però si el sentiment diari, la massacre humana que dia a dia semblava imparable. Treballa al mig d’una tragèdia d’aquestes dimensions, elimina qualsevol sentiment de frivolitat. He estat molt conscient del privilegi de poder treballar, d’estar sencer/ integra. He sentit molt agraïment, barrejat amb la tristesa per la consciència de tant patiment.
Hem vist també la seva incursió en la creació d’objectes per a restaurants Michelin com l’AbaC de Jordi Cruz o el Celler dels germans Roca. Com es va iniciar en aquestes col·laboracions?
Diria que fou arran d’una ornamentació vegetal que vaig fer per a un edifici de Centelles. Els arquitectes em van demanar un projecte i els hi va agradar la proposta d’un roser silvestre d’acer de grans dimensions. En realitat era una espècie de tribut a l’ornamentació vegetal gaudiniana, però en acer. Algú em va donar la idea de continuar la recerca en aquest camp mitjançant elements d’alta cuina. Em vaig adonar del potencial que té l’acer en aquest camp, perquè les seves possibilitats expressives són il·limitades, i com a material és potser el més utilitzat. Vaig fer objectes molt interessants. No descarto reprendre el tema en un futur.
Sembla que al setembre ens sorprendrà amb quelcom sorprenent i transcendent en l’àmbit artístic?
Si, estic acabant un treball molt important, però de moment no puc dir res més, fins al setembre.
