‘El nostre llibre és tot un compendi: es pot llegir, mirar, escoltar i cantar’

L’escriptor Víctor Sunyol i la il·lustradora Olga Capdevila han presentat a Vic el llibre ‘A poc a poc. Cançons de bressol’

L’escriptor Víctor Sunyol i la il·lustradora Olga Capdevila han presentat a Vic el llibre ‘A poc a poc. Cançons de bressol’ 

---

(Text i fotos: Carles Muñoz).- La nova llibreria Foster & Wallace, al carrer de la Riera de Vic, es va omplir el passat dijous a la tarda en l’acte de presentació de ‘A poc a poc. Cançons de bressol’ (Editorial Comanegra), el nou llibre de l’escriptor Víctor Sunyol, cuit a quatre mans amb les il·lustracions d’Olga Capdevila. Hem conversat amb els autors del llibre per parlar de com ha estat l’experiència d’elaborar aquest volum tan singular. 

Víctor, com va sorgir el projecte d’aquest llibre?

(VS): Jo, anys enrere, ja havia fet algunes cançons de bressol per encàrrec. O per exemple, la primavera-estiu del 2003, com a exercici d’estil, n’havia escrit algunes més. I el 2014 en vaig escriure unes altres. I sempre, sense cap intenció de publicar-les. Per mi era un exercici i per exemple un parell les vaig enviar a la Ivettte Nadal quan va tenir una criatura, i una d’elles la va musicar (Cançó de bressol per un osset de peluix) i la va incloure en un disc. Però un dia parlant amb en Josep Maria Sala Valldaura, que és un bon amic i poeta, em va animar a publicar-les. Llavors, les vaig triar i de seguida vaig pensar a fer un llibre amb il·lustracions que el poguessin llegir els infants i les seves famílies. I llavors va venir tot el periple editorial. Amb Comanegra ens hem avingut molt i hem treballat molt bé. 

En aquest llibre, a més, també hi ha cançons de bressol per a adults...

(VS): D’entrada cal dir que no hi ha poemes per a nens o per adults. Hi ha poesia bona i dolenta. Però sí que hi ha poesia que els infants la poden llegir i entendre. És a dir un poema de Maragall, Verdaguer o Espriu el pot llegir un nen i el pot entendre i passar-s’ho bé, potser a un altre nivell que ho faries tu però ho pot assumir. I per tant fer poesia per a nens no em sembla un concepte indicat. Però sí que al llibre n’hi ha unes quantes que no parlen d’infants, per exemple una cançó de bressol per a un home vell o una cançó de bressol per la meva ànima. A molta gent gran també ens agrada adormir-nos amb música i per què no fer cançons de bressol per a adults. Per això em va semblar que hi podia incorporar cinc cançons per a gent gran.

És un bon llibre per ajudar-nos a acabar el dia baixant de revolucions?

(VS): Hi ha una cosa important en una cançó de bressol i és que d’entrada la preveus ja calmada, lenta, repetitiva... tota una sèrie d’elements que donen aquesta sensació de calma, per provocar que t’adormis. De fet, una de les coses que costa més als nens és aprendre a adormir-se i es pot fer amb cançons de bressol. I justament quan para el dia, quan s’acaba tot i es fa més fosc... la cançó de bressol va molt lligada a aquesta sensació de calma, tranquil·litat i repòs.

És un bon llibre també perquè els infants perdin la por a la poesia?

(VS): Bé, jo com que no tenia intenció de publicar-les aquestes cançons, no ho feia amb aquesta intenció, però sí que és veritat. Avui en dia hi ha molts llibres, per desgràcia poc coneguts, de poesies per a infants que funcionen molt bé, que són molt bons, que tenen molta qualitat, molt ben fets, molt adreçats als infants justament perquè aprenguin a entrar en aquest món. És un tema poc conegut, però hi ha molt material i molt bo. I, sense voler, m’he incorporat en aquest paquet de publicacions. 

I a més, són cançons de bressol que estaran musicades...

(VS): Una idea que tenia al cap i que se’ns va acudir amb l’Olga quan fèiem el llibre és també fer un disc. Però el procés era molt llarg i elaborat i d’acord amb l’editorial vam decidir fer el llibre i demanar a músics que coneixem que ens musiquessin alguna cançó i que la gent les pugui escoltar al canal de Youtube de l’editorial Comanegra. De fet, és acabar una mica el procés. El llibre es diu cançons, com a gènere literari, i el que fem és acabar el procés i que siguin també cançons com a gènere musical. És una experiència molt bona, ja n’hi ha penjades set o vuit i per mi és donar-li una nova vida. Ja té una vida com a poema i ara té una nova vida com a cançó.

Per tant, tanqueu el cercle...

(VS): Ens ajuda al fet que el llibre sigui el que volem que sigui, un llibre per llegir els nens i la família, per mirar  les il·lustracions, per escoltar, per cantar i també per dormir. És tot un compendi i el fet que les puguis escoltar i cantar-les tanca tot aquest cicle, sí. Per tant és el millor regal de Nadal (riu).

I a més, has estrenat llibre i paternitat alhora...

(VS): No té res a veure perquè els poemes són de molt abans de la paternitat però sí que és veritat que ha coincidit la sortida del llibre poques setmanes després que nasqués la meva filla. Així que algunes, que ja estaven musicades, les hi deixàvem escoltar a l’hospital mateix, des de ben petita i ara les hi posem i les hi cantem. Això no vol dir que dormi o no dormi, això ja és un altre tema...

Olga, com va anar el procés de creació de les il·lustracions?

(OC): En el meu cas, he intentat trobar un discurs que fos meu, no només a representar les paraules del Víctor, sinó que a través de les imatges pugui conduir al lector cap al meu imaginari. Ha estat un procés bastant intuïtiu perquè els textos són bastant complicats, no són fàcils per dibuixar, són molt atmosfèrics i moltes vegades no hi ha gaires imatges gràfiques narratives en les quals t’hi puguis abocar. I llavors ha estat una part per intuïció i una altra per trucar a en Víctor i demanar-li que m’expliqués alguna cosa per tenir un punt de partida que em servís per desenvolupar la meva idea. No ha estat fàcil. 

Els colors també estan buscats per lligar amb el text?

(OC): Sí, jo estic més acostumada a treballar amb colors més brillants i quan em van arribar els textos va ser anar a buscar una paleta cromàtica que permeti aquest descens cap al món dels somnis i que no vagi en contradicció amb la idea del llibre, que no fos hiperestimulant. Són quatre colors, que es van repetint i que són com una espècie de mantra.

Com ha estat la feina entre els dos per fer aquest llibre?

(VS): A mi m’agrada molt el que fa l’Olga i davant l’encàrrec ella va començar a dibuixar i per mi era una incògnita. A la que anava veient proves vas veient com es va concretant en dibuixos les idees abstractes que tu tens com a autor del text. Aquests dibuixos poden lligar o no amb el que tu pensaves però també ajuden al fet que tu mateix completis els teus textos. És a dir, el text quan tu l’has escrit és text i pots tenir-hi unes imatges associades, però quan una altra persona t’aporta les imatges, tot es concreta molt més. I el mateix passa amb la música, ara moltes d’aquestes cançons no les puc dissociar ni de les il·lustracions de l’Olga ni de les músiques dels que les han musicat. 

(OC): Quan arriba el llibre sempre és un moment brutal, és el meu moment preferit. És quan veus que agafa sentit tota la feina que has fet per què, a més, no hem treballat mà a mà amb en Víctor, som dues veus en la distància. Ell té la seva part, jo he fet la meva i des de l’editorial ho han acoblat perquè funcioni i realment funciona. Per tant, estic contenta que aquest experiment hagi funcionat.  

Un cop les cançons estiguin musicades, es podran escoltar en algun altre lloc a més de Youtube? 

A la primavera tenim ganes de fer un petit concert-recital amb els artistes que han musicat les cançons. De moment només hi ha la idea, però ens agradaria molt.