‘He tingut la sort de gaudir del futbol en tots els llocs on he jugat’

Pep Puigdesens, un ‘killer’ i mite vigatà del futbol català

Pep Puigdesens, un ‘killer’ i mite vigatà del futbol català 

---

(Text i foto: David Pallarols).-  El futbol català ha començat una nova temporada sense una de les seves figures més destacades. El ‘killer’ vigatà Pep Puigdesens va decidir penjar les botes al finalitzar la passada campanya, a l’edat de 35 anys, després d’una trajectòria futbolística amb més de 20 temporades a l’esquena. L’EF Osona, Espanyol, Mataró, Granollers i finalment Vic, han estat casa seva durant aquest llarg període. Fem, doncs, un repàs a la seva trajectòria. 

Quin va ser el teu primer contacte amb el futbol?

Vaig començar jugant a futbol sala amb cinc anys a la meva escola, l’Escorial. Em va començar a agradar i des de llavors no ho he deixat gairebé durant tots aquests anys.

Als 14 anys arribes al cadet de l’Espanyol. Què recordes d’aquell moment?

Primer de tot, una mica de nervis però només al principi. De seguida em van tractar molt bé i vaig integrar-me perfectament amb el grup. Recordo el meu pas per l’Espanyol -que van ser 7 anys- amb molta felicitat, molts bons records, uns grans companys i, sobretot, moltes victòries. Una etapa de la vida molt important que a part de jugar a futbol també t’ajuda a formar-te com a persona.

Un any més tard vas debutar a 2a Divisió ‘B’ amb el filial...

Era una setmana que tenien forces baixes a la davantera. En aquell moment estava en un estat de forma molt bo i em va tocar ajudar-los. En aquella ocasió jugàvem de locals i recordo que vaig sortir a escalfar aproximadament cap al minut 50. Vaig jugar uns 20 minuts. 

Vas decidir marxar i no fer el salt al primer equip...

Arriba un moment en què cada cop és més difícil a mesura que vas pujant categories. Vaig estar-m’hi tres temporades i al filial arriba a un punt que, o vas pujant regularment, o has de buscar altres opcions. És trist perquè hi tens moltes bones amistats, grans records, hi portes molts anys però, tot i això, al final has de fer aquest pas.

No vas canviar de categoria però sí de samarreta, la del Mataró. Per què aquest destí? 

Aquell any van fer un equip molt competitiu. L’entrenador era en Joan Vilà de l’Escola del Barça. Em coneixia molt bé i va apostar per mi. Es va fer una gran temporada, amb un equip competitiu i amb jugadors molt joves. Vam acabar vuitens a pocs punts de la promoció. A més, hi ha el valor afegit que estava a prop de casa.

Et penedeixes d’haver marxat de l’Espanyol? 

Evidentment costa molt entrar en aquests clubs i a l’hora de marxar et dius: tant de bo hagués pogut aguantar una mica mes. La decisió va ser cosa meva i de la família però, lògicament, quan has de marxar sempre sap greu.

El penúltim destí va ser Granollers. Hi vas militar durant dues temporades a 3a Divisió. Com va ser l’experiència?

Hi va haver una mica menys d’exigència si es compara amb la 2a Divisió ‘B’. Van ser dos anys molts bons. La segona temporada vam fer promoció d’ascens però no ho vam aconseguir. Jo sempre he cregut que l’important en el món del futbol és gaudir d’aquest esport siguis a on siguis. Personalment, he tingut la sort de gaudir del futbol en tots els llocs on he jugat

El 2004 vas aterrar l’estadi de la teva ciutat. El Vic llavors jugava a Regional Preferent... 

Tenia molt clar que en aquell moment el futbol passava a un segon pla a causa d’altres prioritats com la feina i plans de futur. Llavors, primer era la feina i després el futbol. A més, la idea era trobar una mica de comoditat i, evidentment, com a vigatà el millor lloc era Vic.

En 5 anys: 95 gols en 142 partits. Això es tradueix en una de les millors etapes?

Aquesta, juntament amb la de l’Espanyol, van ser unes etapes amb molt bons registres. Evidentment estar a casa i fer bones temporades et fa sentir molt bé. Un davanter el que vol sempre és fer gols i si pot ser amb els teus, millor que millor.

Vas decidir als 28 anys deixar el futbol. Per què? 

En aquell moment estava una mica saturat per tot plegat. Estava esperant el meu segon fill i havia d’estar més per casa.  No em veia amb forces d’estar al 100%  en els entrenaments i els partits. Sóc competitiu i si no puc estar totalment centrat, millor deixar-ho.

El 2012 vas tornar a calçar-te les botes. Ara ho has deixat definitivament. Mal regust de boca per no haver pujat a 3a en aquests anys?

Sí, aquest és poder l’únic “però” de la meva estada aquí a Vic. Algun any hi ha hagut equip però sabem que amb això no n’hi ha prou. Hi ha altres factors que t’han d’acompanyar com per exemple la sort. No es va poder aconseguir però en guardo molts bons records

295 partits i 144 gols: un dels grans golejadors que ha vist el Municipal...

Penso que sóc afortunat de poder jugar al futbol i sobretot de fer-ho a Vic on sempre m’han tractat bé i des d’on vaig començar de petit. Em sento molt afortunat d’haver fet tants gols i haver jugat tants partits. 

Algun tècnic que t’hagi marcat durant la trajectòria? 

Dels entrenadors que he tingut, de tots n’he après coses. D’alguns més que d’altres. Penso que de tots em queda un bon record. Per exemple, amb l’Albert Cámara aquí a Vic -tot i nomes estar-hi mitja temporada-, va ser una segona volta molt bona. Ens va fer sortir d’una mala dinàmica i arribar a somniar amb alguna cosa més. Llavors, tenint en compte que jo ja tenia 34 anys, et demostra que sempre acabes aprenent coses, i amb l’Albert, tant els meus companys, com jo el primer, vam aprendre molt en només 16 partits. 

De l’etapa a l’Espanyol recordo entrenadors amb molta estima, especialment en Josep Manel Casanova -que ens va deixar fa un mes- que va ser qui em va fitxar i qui va apostar per mi. Ell em va donar tot el suport i confiança.

Com veus el teu exequip aquesta temporada? 

La plantilla d’aquest any és molt bona, millor que la de l’any passat. De moment estic satisfet. Estan jugant molt bé, la base és la mateixa. Penso que aquest any, tot i que la lliga és molt llarga, de moment les coses s’estan fent molt bé.