‘Hi ha tantes maneres de fer màgia com artistes; al festival tenim propostes per a tothom’

La sisena edició del festival Una Tona de Màgia torna el 6, 7 i 8 de maig amb el lema ‘Ressorgim de les cendres per tornar més forts’

La sisena edició del festival Una Tona de Màgia torna el 6, 7 i 8 de maig amb el lema ‘Ressorgim de les cendres per tornar més forts’

---

Sara Oliver.- Amb més d’una vintena de propostes i amb més ganes que mai de tornar a omplir el municipi de màgia, el festival tonenc Una Tona de Màgia arriba a la seva sisena edició després d’un any d’aturada. Hem parlat amb el director artístic de la cita, Jordi Pota, i amb l’actor i còmic Fel Faixedas, qui ha apadrinat el festival aquesta edició, perquè ens expliquin de primera mà què podem esperar aquest cap de setmana. 

 

Una Tona de Màgia torna després d’un any d’aturada. Què us ha permès replantejar aquest temps?

J: Al final les parades com aquesta et creen inseguretat i et creen pors, no sé si són moments gaire creatius. Però també et fan replantejar la inseguretat del nostre sector i et fan empènyer una mica més quan tot s’obre, que no et pari ningú. 

També amb l’aturada es va notar que la gent del poble no volia que parés, que volia que d’alguna manera o d’una altra es fes. Això va ser molt bonic i va encoratjar a tothom -tant a nosaltres com a l’Ajuntament- a no parar-ho mai més. 

 

En aquest sentit, enguany ‘ressorgiu’ i utilitzeu la simbologia de l’au fènix...

J: Sí,  hem pensat parlar de l’au fènix, una au que quan decideix que el seu dia ha acabat, crema i ressorgeix de les seves pròpies cendres. La nostra au fènix és el conill gras, que està ple de màgia, la màgia que volem que arribi aquí a Tona durant els dies del festival.

Parlant de ressorgir, aquesta edició coincideix en què el 6, 7 i 8 de maig van ser els primers dies que es va fer Una Tona de Màgia. Ressorgim en mateixes dates, això a mi em posa la pell de gallina. És màgic.

 

Com va la venda anticipada?

J: Moltíssima més gent que mai ha comprat entrades anticipades. Estem en rècord històric i això és un gran èxit.

 

Fel, com vas rebre la proposta d’apadrinar aquesta 6a edició d’Una Tona de Màgia?

F: Bé, jo ja sabia que en Jordi feia aquest festival. No sabia que hi havia la figura del padrí, però quan em va trucar li vaig dir directament que ja hi podia comptar. Em fa molta il·lusió i tinc moltes ganes de pujar amb la família el cap de setmana, si els bolos m’ho permeten, per venir a gaudir del festival.

 

Ja eres aficionat a aquest art?

F: A mi la màgia sempre m’ha flipat molt, i amb això soc molt nen. Quan faig un truc de màgia com el que m’ha ensenyat en Jordi i em diuen “i quin és el truc?” els dic ‘deixeu estar el truc, gaudiu’. És l’obsessió per saber quin és el secret, jo mai l’he preguntat. Hi ha un secret, però no el vull saber. És el mateix secret que hi ha per fer riure, per fer una cançó...

 

Quina relació diries que hi ha entre l’humor i la màgia?

F: L’humor és a tot arreu, tot i que també depèn de cada artista. Per exemple, en Jordi és una persona que té molt d’humor, i als seus espectacles hi és present. Jo em miro la vida amb molt d’humor, i com més gran em faig encara més, perquè si no és insuportable. Per això agraeixo molt que als espectacles, ja sigui dansa, música... hi hagi sempre aquella espurna d’humor. 

 

Què trobarem a la programació d’aquesta edició?

L’esquelet és el mateix. Seguim apostant per les entitats, perquè les que vulguin s’impliquin el festival, i això també fa que se’n nodreixi. També seguim apostant per la màgia en femení, com a festival hem de revolucionar. 

No només volem fer la màgia típica que veiem per la televisió, volem que la gent conegui moltes maneres d’executar aquest art. Portem artistes que potser no es coneixen tant però que fan de la màgia un art en majúscules, des del mentalisme, la dansa, el musical, l’acrobàcia... Al mig de la gala internacional, com a cada edició, hi posem un artista que és d’un art afí a la màgia. Aquest any, l’artista és la Pepa Plana, pallassa molt coneguda. Vindrà a fer un número on hi intervé una petita part de màgia.

 

Alguna novetat?

J: Hi ha un taller de màgia sostenible amb la maga Cristina, enfocat a la sostenibilitat. Es fan servir materials que tens per casa, perquè els puguis reutilitzar i crear il·lusions per a la família i amics. Hi ha dos factors molt importants: fer créixer possibles futurs mags i magues, i fer entendre que les magues poden ser magues, que encara costa de fer entendre.

 

Hi ha aquesta vocació entre els més petits i les més petites?

J: Jo noto que sí, aquests dos anys han fet molt mal però a les classes de màgia que fem aquí a Tona ve molta canalla i amb moltes ganes d’aprendre. A molts els agradaria ser mags o magues i això és fantàstic. Al cap i a la fi és el que volem tots, que l’art segueixi i que segueixi d’una manera més avançada en el seu temps. I que les nenes entenguin això, que poden ser magues.

 

S’ha de revaloritzar la màgia com a un ofici?

J: En tots els oficis del món de la cultura passa, que ens diuen ‘i a part d’això, de què treballes?’. La màgia com a art escènic ha evolucionat molt, però sí que sovint encara es veu com a un art infantil: agafar un mag per a la canalla i que faci de guarderia. I no, la màgia es pot fer per només per a adults, només per a famílies, només per a nens... Hi ha moltes maneres de fer-la màgia, i és una de les coses que vol el festival, fer entendre que no només hi ha una manera de fer màgia sinó que tantes com artistes hi hagi. 

L’artista és una persona creativa que parteix d’ell mateix, i moltes vegades el mag parteix d’un altre mag i copia. Aquest és un dels problemes de la màgia, que no hi ha un anhel d’anar més enllà, sinó que moltes vegades és copiar, copiar i copiar.

 

Precisament al festival trobem propostes per a tots els públics, oi?

Sí, el que volem des del primer any és apostar per a tot tipus de màgia diferent. Sí que és veritat que el gran gruix de màgia que es veu en el festival és familiar, però sí que hi ha moments més per a adults com poden ser les gales internacionals. N’hi ha per a tots els públics.

 

Per la gala d’inauguració sempre prepareu alguna cosa especial. Com serà en aquesta edició?

J: Serà a la Sala La Canal i hi haurà pràcticament tots els artistes que estaran a la gala internacional, però fent coses diferents. És una gala inaugural brutal, perquè estarà al nivell de la gala internacional de dissabte. A més a més, les entrades són gratuïtes, només cal reservar tiquet a través del web. 

 

És un festival amb vocació internacional. Quins noms destacaries d’enguany?

J: Hi ha un nom que estic molt content que torni, ja que va venir a la primera edició, que és el francès Norbert Ferre. Està considerat un dels millors mags del món i a la gala internacional farà el número que va guanyar el gran premi del campionat mundial de màgia. També Ramó & Alegria, que estan voltant per tot arreu amb un número molt internacional; Jaime Figueroa; Raúl Alegria; Pepa Plana, que ha estat al Cirque Du Solei... Jo vinc amb el meu número de gales internacionals; i ve la Maga Inés, la maga més coneguda d’Espanya i gairebé del món. És una de les primeres que va reivindicar la seva figura com a maga. 

 

Tot i el creixement del festival, continueu apostant per Tona. Està consolidat al municipi?

J: Estem molt contents perquè veiem que la gent s’ho estima, s’ho ha fet seu, hi creu, i això és un motiu d’èxit absolut. Pot estar més plena o menys una Sala La Canal, però si el poble s’ho estima ja és un èxit. Volem que el comerç estigui content de tenir aquest cap de setmana al poble, que s’omplin els restaurants i que la gent de Tona no se’n vulgui anar, sinó que es vulgui quedar, i que pugui dir amb goig que aquests són els seus dies màgics. 

F: A mi, si hi ha una cosa que m’agrada, és que un personatge com en Jordi, que podria enfilar-se en un pedestal cada vegada més alt perquè ve creixen com a artista, continuï apostant per Tona per la gent del poble. Al final és el que ens fa normals, i si hi ha alguna cosa que odio del món de l’escenari són els divos i les dives que hi volten. En Jordi aconsegueix portar la màgia molt a peu de carrer i a peu de poble, i això és molt interessant. 

Una de les lluites que hem tingut sempre ha sigut poder fer coses des de comarques i descentralitzar aquest país. Tot el que passa ha de passar a la capital, als mitjans els costa molt sortir de Barcelona per informar de les coses que passen a Osona, la Selva, el Gironès... Les coses de poble, fetes per la gent del poble i pel poble, costen més. És un èxit que set anys després encara hi hagi una nova edició del festival. Hem de treballar perquè als pobles hi passin coses.

 

Que el festival hagi sobreviscut a la pandèmia ja és un gran indicador de com les coses s’estan fent bé.

És un festival que ja està arrelat. De fet, les xifres de cada edició ho avalen. Jo estic molt content d’aquests set anys, de com s’hi ha agafat la gent i de com està funcionant aquesta edició.