‘La confiança entre el cavall i tu és el factor més important durant els raids’

Bruna Pujols, subcampiona del món júnior de raids hípics per equips a Verona

Bruna Pujols, subcampiona del món júnior de raids hípics per equips a Verona

---

(Text i fotos: Carles Muñoz).- El passat 23 de setembre es disputava a la localitat italiana de Vallegio sul Mincio, a Verona, el Campionat del Món de Raid Júnior, sobre un recorregut de 120 quilòmetres. La selecció estatal, amb tres osonenques a l’equip, va fer una gran actuació i va assolir el subcampionat. Una d’aquestes joves genets és la Bruna Pujols, de 17 anys, que en aquella competició va ser cinquena muntant a Diogène-de-Jansavis. Amb la Bruna hem parlat de com va ser aquesta experiència i de l’afició pels raids hípics que hi ha a Osona.  

Bruna, com va anar l’experiència a Verona on vau assolir el subcampionat del món per equips?

Arribar a estar seleccionats pel Campionat del Món ja va suposar molt d’esforç i tampoc sabíem res segur fins a l’últim moment, ja que sempre estem pendents de si un cavall té problemes físics. Finalment vaig poder córrer amb un equip de 5 noies i va ser una experiència molt maca. Era la primera vegada que corria amb gent de tot el món. Em pensava que seria molt diferent d’altres curses, però no ho va ser.

Pensaves que podríeu estar lluitant per medalles?

No, perquè tal com pensava hi havia un molt bon nivell i no m’imaginava poder ser entre els primers. També és veritat que els cavalls que portàvem, de les quadres Juma’s Team i For Endurance, eren de molta qualitat.  

Aquesta era la teva primera experiència internacional?

No, l’any anterior ja vaig anar al Campionat d’Europa, també amb un cavall de Juma’s Team i vam fer les tres primeres posicions.

Com t’inicies en el món dels raids hípics?

Des de petita que muntava a cavall, però només com una afició per anar a passejar els diumenges. Fa cinc anys vaig començar a fer raids i he anat progressant a poc a poc. Amb 13 anys vam ser primers amb la selecció catalana a Madrid, en un raid de 40 quilòmetres. I amb 14 anys, en raids de 90 quilòmetres, vaig ser segona en una prova a Tudela i primera individual a la Copa de Cavalls Joves.  

És habitual començar a fer raids a l’edat que ho vas fer tu?

Jo quan vaig començar  tenia 12 anys, tot i que amb 10 anys ja pots fer raids de 40 quilòmetres. I a partir de 14 anys pots fer raids de 90 i 120 quilòmetres.

Quan vas veure que realment volies dedicar-te a aquest esport?

Al principi, tot i fer els primers raids, era encara una afició i, de fet, m’ho combinava amb el futbol. Però va arribar a un punt que muntar a cavall m’agradava tant que em vaig decantar per aquí. I la veritat és que ara ja no m’imagino fent una altra cosa, perquè m’agrada i es necessita molt de temps i dedicació.

Hi ha competicions durant tot l’any? Com es combinen els entrenaments i les curses?

De competicions, n’hi ha durant tot l’any però depèn de si estàs prop d’una cursa o no els entrenaments varien. Normalment s’entrena un dia si i un dia no, o a vegades es combina fer un entrenament més llarg i una jornada de repòs. Pel que fa als cavalls, després de cada competició necessiten un període de descans.

Per la gent que mai hagi vist un raid, quines regles bàsiques ha de tenir en compte?

Un raid es divideix en fases. Per exemple un raid de 40 quilòmetres, en dues fases de 20 o si són més llargs en altres distàncies. La majoria de raids es fan en un mateix dia, tot i que també hi ha raids que es fan en dos dies (100 i 100 quilòmetres o 70 i 70).

Tinc entès que els controls als cavalls són importants...

Sí, tu fas la fase i quan l’acabes hi ha un temps de recuperació pel cavall. El mullem i hem de fer que baixi a 64 pulsacions o menys. Quan té aquestes pulsacions, el portes al control veterinari i ells s’encarreguen  de comprovar que estigui per sota d’aquestes pulsacions. També li fan un control de trot i li miren el metabolisme, que tot estigui correcte.

Durant les fases també et controlen la velocitat?

En els raids promoció de 40, 60 i 90 quilòmetres es cronometra i hi ha una velocitat mínima i una de màxima. Però en els 90face, en els 120 i els 160 en amunt hi ha una velocitat mínima però no màxima.

Així, quina és la millor estratègia a seguir?

Has de tenir en compte que si al principi esprems massa el cavall potser al final et quedes sense opcions. Per tant has de saber molt bé com has entrat el teu cavall i com està per anar a una velocitat o a una altra i seguir una determinada estratègia de cursa.

Quines properes competicions tens previstes?

A principis de desembre hi ha un raid a Santa Susanna i, en principi, faré la distància de 70-70.    

Sempre competeixes amb els mateixos cavalls?

No, a vegades ho faig amb cavalls d’aquí a casa  que els entrenem nosaltres. I altres vegades, he tingut l’oportunitat de córrer amb cavalls de les quadres Juma’s Team i For Endurance. Són quadres que tenen molts cavalls i molta experiència entrenant-los. En aquest cas ells els entrenen i jo entreno només els dissabtes i corro amb ells. De fet, aquest estiu vaig anar a treballar amb ells i va ser una gran experiència que espero repetir. Per mi és el millor equip del món.

El món dels raids hípics té bon nivell a la comarca?

Sí, Osona i Catalunya en general, és un lloc on hi ha molta afició i es demostra a les curses, on s’obtenen molt bons resultats.

Et marques algun objectiu de futur en aquest esport?

Home, si puc continuar com estic ara i anar pujant molt millor. Ara estic competint a la categoria júnior que arriba fins als 21 anys. A partir de llavors ja és sènior i crec que em serà més difícil tenir oportunitats com les que tinc ara. Però gaudeixo molt del moment actual. I encara estic estudiant.

Com portes compaginar estudis i esport?

Fins ara força bé però aquest any faig segon de batxillerat i ara al primer trimestre ja tinc molts exàmens. Crec que aquest any em costarà una mica més compaginar-ho. De moment estudio als matins, i no entreno tant,  vaig a muntar els dissabtes que puc.

A nivell personal, que és el que més t’agrada del món dels raids?

La confiança entre el cavall i tu, per exemple, és molt important en cada raid. També és un món que m’ha portat molt bons amics. Sempre hi ha algun ‘pique’ durant les curses però en general hi ha un bon ambient. Malauradament, també vaig viure fa un any la pèrdua d’una molt bona amiga, la genet italiana Irene Avitabile, en un accident muntant a cavall. Per homenatjar-la, sempre que competeixo ho faig amb una sella de muntar que porta impresos els nostres dos noms, Irene i Bruna. És una manera de tenir-la present en cada competició.