‘La llana dóna una sensació de benestar a tothom, petits i grans’
Àngels Vilà, impulsora del projecte solidari ‘Llanetes amb Companyia’
Àngels Vilà, impulsora del projecte solidari ‘Llanetes amb Companyia’
(Fotos: Carles Muñoz i Ajuntament de Sant Hipòlit).- La idea d’una veïna del Voltreganès i la implicació dels ajuntaments de Les Masies i Sant Hipòlit ha donat com a resultat el projecte ‘Llanetes amb Companyia’. És una iniciativa solidària que ha engrescat a una trentena de veïnes dels dos municipis. A partir de plantilles que troben a internet fan ninos de ganxet que regalaran a infants que es trobin hospitalitzats. Hem assistit a una de les dues sessions setmanals del projecte, al Ganxo de Sant Hipòlit i hem parlat amb l’Àngels, que va ser qui va tenir la idea d’engegar aquesta bonica iniciativa.
Àngels, com va sorgir la idea de ‘Llanetes amb companyia’?
Va començar d’una manera casual. La meva filla em va ensenyar una pàgina de Facebook on sortien ninos fets de ganxet. La meva néta en volia un i vaig aprendre a fer-los. I un dia mentre feia un nino vaig veure un programa on parlaven de nens hospitalitzats. En aquell moment, se’m va acudir que seria molt bonic que aquestes criatures rebessin un d’aquests ninos fets de llana. Però és clar, fer-ho tota sola no era possible...
I va demanar ajuda...
Sí, un dia em vaig trobar a l’alcalde de Les Masies de Voltregà pel carrer, en Sergi Vilamala, i li vaig explicar el projecte. Li va agradar molt i vam posar fil a l’agulla. L’Ajuntament de Sant Hipòlit també s’hi va afegir. Els ajuntaments es fan càrrec del material i del local on ho fem. Vam penjar cartells explicant el projecte i demanant ajuda i la resposta va ser molt bona.
Quanta gent va respondre a aquesta crida?
Doncs més de 30 persones. Ara mateix hem quedat unes 25 senyores, tot i que depenent del dia som més o menys. I també hi ha algunes senyores que com que ja saben fer els ninos, només vénen a buscar la llana i els fan a casa. Això també va bé per poder ensenyar el projecte a noves col·laboradores que s’hi van afegint. Una de les coses maques del projecte és la solidaritat que hi ha entre totes, unes ajuden a les altres. I la veritat és que els ninos cada vegada ens queden millor.
Com us organitzeu per fer els ninos?
En un principi ens reuníem un dia a la setmana, però l’èxit de la resposta ens va fer ampliar-ho a dos. Ens trobem cada dimecres i divendres, de 16.30 h a 18.30 h, al Ganxo de Sant Hipòlit de Voltregà. Dimecres hi sol haver més gent i divendres, sobretot, senyores que no en saben tant. Els dos ajuntaments mai ens han posat ni una pega en el projecte, estan responent molt bé.
On aniran a parar tots aquests ninos?
Ja hem contactat amb Sant Joan de Déu. La idea els hi ha agrada molt. També hem parlat amb l’Associació Espanyola contra el Càncer, que els regalaran als nens que surtin de l’hospital, en unes festes que fan per cada infant que rep l’alta i per tots els seus germans o família. I aquí a la comarca també estem pendents de fer una reunió per veure com ho enfoquem. Segurament seran regals també per a nens que puntualment han de fer algun tractament a Vic.
Quants ninos heu fet?
Des del mes de juny fins ara tenim uns 90 ninos aproximadament. Ara, al ritme que anem, d’aquí a final d’any segur que en tindrem 125, que es repartiran per les festes de Nadal. De tota manera a Sant Joan de Déu ja em van dir que no ens limitem a l’època de Nadal, ja que ells tenen nens que els hi han de donar quimioteràpia tot l’any. Sobretot la primera vegada que fa el tractament, l’infant ho passa molt malament. Per això, sempre els hi fan un regal per tal que el nen s’animi. Aquests ninos, doncs, serien un regal ideal per a aquests infants. Nosaltres, mentre les forces aguantin i els ajuntaments col·laborin, seguirem endavant amb el projecte.
Es tracta d’una iniciativa que no és nova, tinc entès que hi ha d’altres llocs que també ho fan...
Sí, jo no ho sabia però després em vaig assabentar que a Dinamarca fan una iniciativa similar, però més enfocada a nadons. Dissenyen uns pops petits destinats a nadons prematurs. El que si està clar, és que la llana dóna una sensació de benestar a tothom, petits i grans.
Quina valoració personal feu del projecte?
Mira, jo a nivell personal ara mateix sóc la persona més feliç del món. Era una idea que se’m va acudir però que no hagués pensat mai que l’hagués pogut portar a terme. El que més m’agrada del projecte és que totes les senyores que vénen ho fan amb la il·lusió de fer alguna cosa pels altres, en aquest cas pels infants. Això és el que ens uneix a totes, i unes ajuden a les altres amb aquesta finalitat. Quan els ninos arribin als nens serà molt maco. Nosaltres no els coneixerem, però sabrem que els hi han arribat i això ens farà molt felices. I una altra cosa que m’agrada és els sentiments que genera el projecte en les persones, fins i tot ho he vist en la meva néta o en altres infants que ens volen ajudar.
