Manel Dot: 'Osona és com una cassola, estem envoltats de muntanyes i el fred es queda a sota'

El que va ser el president de l’Associació Catalana de Meteorologia, Manel Dot, és l’observador de les estacions de Vic i la Guixa

El que va ser el president de l’Associació Catalana de Meteorologia, Manel Dot, és l’observador de les estacions de Vic i la Guixa i fa una gran tasca de divulgació 

---

Sara Oliver (Fotos: Josep M. Costa).- Manel Dot té una llarg trajectòria dins el món de la meteorologia. És “l’home del temps” de la comarca, el president de l’Agrupació Meteorològica d’Osona i qui està al capdavant dels observatoris de Vic i la Guixa. Sempre encuriosit, des de ben petit ja es va començar a interessar pels fenòmens metorològics. És aquesta afició la que ha anat seguint i la que l’ha portat fins a dia d’avui. 

 

Fa molts anys que es dedica al món de la meteorologia. Com va començar aquesta afició?

Vaig començar amb nou anys amb un termòmetre penjat a la finestra de casa, al carrer Sant Pere de Vic. Sobretot m’hi vaig aficionar perquè, quan plovia, pujava el riu Méder per darrere, i per davant ens venia tot l’aigua de la plaça, de la Rambla Hospital... Quedàvem sitiats. Això va ser, entre d’altres, el que em va fer interessar per aquest món.  Aquí a Osona tenim molts fenòmens meteorològics, pràcticament de tot. De fet, per això som de les comarques amb més observadors de tot Catalunya.

 

Quan va decidir dedicar-s’hi oficialment?

Amb gàbia meteorològica vaig començar al 1980. Quan estava dins l’Agrupació Astronòmica d’Osona vam fundar la secció de meteorologia i a partir d’aquí ens vam separar i vam aconsguir un observatori. De Vic tenim dades soltes des de 1844. Oficialment, però, es va començar el 1915 i a partir d’aquí tenim dades seguides -excepte durant la guerra- fins a l’actualitat. Des de l’Agrupació Meteorològica treballem perquè no es perdin dades. A vegades, si un observador mor i als parents no els interessa el tema, tots els fulls de dades van a les escombraries. 

 

Quants observadors hi ha a l’Agrupació?

N’hi ha practicament un a cada poble i d’estacions 40 o 45, algunes de manuals i d’altres automàtiques. Fa anys també vam començar a muntar càmeres per observar el cel, en tenim 53. Des de la pàgina web es poden veure totes, que fan una fotografia cada 3 o 4 minuts. 

 

Quines estacions gestiona vostè personalment?

L’observatori de Vic i el de la Guixa. N’hi ha algun com el de Sau, dels Munts o les Guilleries que els portem entre dos o tres.

 

Actualment també fa una important tasca de divulgació. En què consisteix?

Sí, venen escoles a l’observatori i els expliquem tant la part manual com l’antiga. Tots els nens i nenes gaudeixen molt i a la vegada també aprenen. 

 

Que els diria als joves perquè s’interesessin per la meteorologia?

Ja estan interessats en aquest món. Jo moltes coses les he après gràcies a ells. A vegades em fan unes preguntes que em sorprenen fins i tot a mi. A ells els agrada, però és veritat que van tots cap a l’electrònica, més que aixecar-se cada dia a les vuit del matí i anar a mirar l’observatori, apuntar totes les dades... Però és bonic explicar-los coses.

L’altre dia va venir una escola amb nens i nenes d’uns set o vuit anys i  els  vaig explicar que els fenòmens tenen un símbol, que no han d’apuntar “pluja”, per exemple. Hi estaven molt interessats.

 

Així, continuarà el relleu generacional?

Crec que sí,  el temps cada vegada està pitjor així que els fenòmens seran més complicats.

 

Quines particularitats té la Plana de Vic a nivell meteorològic ara a l’hivern?

Sempre dic que estem en una cassola, envoltats de muntanyes. Com que no es ventila, l’aire fred queda al fons. És per això que si neva el desembre tens neu per molt temps. El 2001 va nevar pels volts del 15 de desembre i vam tenir neu fins el 4 de gener. En canvi, pujaves a Taradell i estava ben net. La Plana de Vic és com un congelador, vam arribar a -18ºC.

 

Ara seria possible que es repetís alguna cosa així?

Ara és més difícil, les temperatures han canviat i són més suaus. Aquest any hem tingut dues llevantades, abans moltes més. Si ara al novembre hagués coincidit l’aire fred amb la llevantada hagués nevat. I si hagués caigut neu ara, haguéssim tingut gelades durant molts dies. Però quan es va apartar la perturbació va entrar l’aire fred, és a dir, no van coincidir. 

 

El temps sempre és notícia però sobretot ara amb el canvi climàtic. En què s’ha reflectit a la comarca?

Sobretot pels llevants i per la manera de ploure. Abans plovia més suau i repartit, ara al cap de l’any veus que pràcticament ha caigut la mateixa aigua que anys anteriors, però cal mirar la manera com ho ha fet. Potser ha caigut de manera sobtada, deixant 50 litres en una hora. 

Abans era més suau i a la terra li anava més bé, ja que anava filtrant l’aigua. Els dos últims anys ha plogut molt, però el que ha canviat és la manera de fer-ho.  

 

Com descriuria aquest any en general?

Ha estat un any sec. El mes més normal ha estat el novembre, ja que ha sigut plujós i fred. L’octubre, en canvi, va ser molt sec.  En general no hem arribat a la mitjana ni crec que hi arribem, llevat que tinguem un desembre extraordinari.  Ara estem a més de 400 litres però no arribem als 500 a la Plana de Vic. La mitjana, en canvi, és de 700 litres.