‘Molts es preocupen perquè queden pocs combustibles fòssils, jo dic que si cremem les reserves restants no sobreviurem’
Ramon Sans, enginyer industrial i expert en transició energètica cap a les energies renovables
Ramon Sans, enginyer industrial i expert en transició energètica cap a les energies renovables, oferirà una xerrada el 12 de gener al Casino de Vic
(Text: David Pallarols).- Ramon Sans és enginyer industrial, activista i expert en transició energètica cap a les energies renovables. Va ser director tècnic del grup Girbau durant 20 anys, i en els darrers 10 ha estat vicepresident de l’àrea tècnica. És autor dels llibres ‘El col·lapse és evitable’ (2014) i ‘La darrera oportunitat’ (2016) de la col·lecció ‘La transició energètica del segle XXI’.
El dissabte 12 de gener, amb motiu de l’assoliment de la xifra de 1.000 socis per part de la cooperativa Som Energia, oferirà una xerrada al Casino de Vic en el marc de la jornada ‘Revolució EnergÈTICA’.
En poques paraules, què és la transició energètica?
És un canvi de model energètic que passarà de la utilització actual de combustibles fòssils cap a una totalitat d’ús d’energies renovables. Si no ho fem, en 100 anys haurem exhaurit bona part d’aquests ‘productes pestilents’ que s’han produït al llarg de milions d’anys a partir de la descomposició de la fauna i la flora, i ho farem amb uns rendiments desastrosos i un punt molt greu com és la contaminació.
Vostè defensa que si no fem un canvi cap a les energies renovables no sobreviurem. Per què?
Amb els combustibles fòssils que queden, es parla –i ho comento en el meu primer llibre ‘El col·lapse és evitable’ -que s’esgotaran aproximadament cap al 2060. No tindrem ni gas, ni carbó, ni petroli. I el problema principal, a banda que l’actual nivell de vida serà insostenible –no tindrem prou energia-, és que haurem cremat una quantitat tan elevada d’aquestes matèries que haurem generat un nivell de contaminació catastròfic. Actualment hi ha una demanda aproximada de 85 milions de barrils de petroli al dia. Només amb el petroli aboquem 37 milions i mig de tones de CO2 a l’atmosfera. Amb la resta de combustibles, arribem fins als 70 milions. Molts es preocupen perquè en queden pocs, jo dic que si cremem les reserves que queden no sobreviurem.
Abusem de l’energia? En fem un consum excessiu?
Efectivament. Jo sempre faig una comparativa: l’energia que consumim per persona al dia és equivalent a la que haurien de generar 1000 persones pedalant. Un 98% de la població mundial hauria de pedalar perquè només els catalans seguíssim vivint com ara. No entenc com hi ha gent que va a comprar a un establiment que es troba a 5 minuts de casa i agafa el vehicle... És una despesa absurda.
Catalunya pot ser autosuficient? Quina inversió hauríem de fer per assolir aquesta transició?
Catalunya ha de fer una inversió d’uns 60-70 mil milions d’euros fins el 2050 però, per contra, ens estalviaríem uns 250 mil milions d’euros. Catalunya necessita un 1,2% com a màxim del seu territori. No tenim cap problema: podem utilitzar simplement terrenys d’erms –popularment coneguts com a terrenys inútils sense vegetació- i no afectar d’aquesta manera un paisatge tan ric com el nostre.
Els municipis podrien ser autosuficients?
Hi ha ciutats com Barcelona que no tindran prou superfície per cobrir tota l’energia que necessiten, però n’hi ha altres que els hi sobra territori per cedir. No podem però, fer quelcom similar com fa anys amb la construcció d’hidràuliques per ajudar algunes ciutats i que després els altres municipis es veiessin afectats mediambientalment amb l’explotació dels rius.
Què hi ha de l’autosuficiència a la comarca d’Osona? En l’apartat d’energies, la solar es pot veure per exemple afectada pel clima (la boira)?
Em sembla recordar, sense les dades al davant, que Vic necessita un 10% del seu territori. La distribució territorial ens ha deixat que ciutats com Manlleu o Vic tinguessin menys territori que Malla o Gurb, i per contra, hi ha més espai edificat. A les comarques s’han d’arribar a acords que permetin un ajuda perquè aquells municipis que disposin de menys territori no hagin de destruir el poc ric paisatge que els hi queda. La transició ha de començar a les comarques.
D’altra banda, sobre el tema de l’energia solar a Osona, la boira no ha de suposar un impediment. Amb 5-6 hores de sol en tenim més que suficient. No fa falta sol tot el dia.
Quins canvis patiran les tarifes? Què estem pagant realment?
Primer hem de recordar que nosaltres fem tres usos de l’energia: tèrmic -per escalfar-nos-, elèctric i mobilitat -els vehicles-. Actualment si parlem d’energia renovable, només hi podem incloure l’apartat elèctric. En mobilitat no disposem actualment d’una totalitat de cotxes elèctrics quelcom que fa necessari lús de combustible, i en calefacció encara no disposem d’una meravella com ho és la bomba de calor.
Hem de recordar que no estem pagant només l’electricitat, el gas o el combustible en si mateix, sinó també tot el procés de producció que se’n deriva. Aquest és el punt clau: cal recordar que les energies renovables són gratuïtes, no es pot fer una comercialització i aquest és el motiu que les grans multinacionals volen evitar. Per exemple, si avui decidim baixar la nostra potència elèctrica a la meitat i l’alternem amb energia solar, cobriríem la inversió en 8-10 anys.
Realment és possible viure només d’energies renovables?
Sí, és possible. No s’ha de fer de cop. Si posem el cas que avui comencem ‘la transició’, aquesta alternarà l’ús d’energies renovables i combustibles fòssils. A mesura que passin els anys, les renovables aniran creixent i les fòssils disminuint fins al punt en què serà suficient l’ús de les primeres.
En el meu estudi ho divideixo en dues fases: 2020-30 i 2030-40. En la primera subsistirem amb fòssils perquè encara quedaran vehicles de combustible. Si el 2030 tots els vehicles són elèctrics i les calefaccions són per biomassa o bombes de calor, ja hauríem acabat.
Fer possible aquesta transició passa sobretot per interessos econòmics i, per tant, polítics. Realment hi haurà qui es deixarà de beneficiar d’aquesta font d’ingressos?
Els valors per a una bona salut i ambiental en són tres: primer les persones, després els recursos i per últim els diners. Els diners no són res més que una eina d’intercanvi de recursos. Però la realitat és que amb el neoliberalisme hem capgirat l’ordre de valors. No n’hi ha prou amb una transició energètica. Primer cal un canvi social i econòmic. Molts estan lluitant perquè això no passi encara que d’altres estiguin patint greument les conseqüències de no fer aquest canvi.
Els diners no et salvaran d’un desastre ecològic. És una reflexió dura però verdadera: el planeta ha estat destruït i regenerat més d’una vegada. Que els humans no hi siguem d’aquí centenars d’anys no farà cap mal. El planeta tirarà endavant, nosaltres, en canvi, no.
Parlem de beneficis en països consumidors en què l’energia és importada. Què passarà amb els països que viuen de l’exportació?
Si parlem de l’elit de societats com Aràbia Saudita només es veurien afectades les classes socials adinerades perquè no podrien enriquir-se. Si parlem de la resta de la seva població, no tindrien cap problema, és més, són països que les seves condicions climàtiques els hi permetria fer una transició energètica més ràpida i potent que la que faríem nosaltres.
En els meus llibres he fet números més enllà de Catalunya i Espanya i molts països podrien ensortir-se’n fàcilment. El principal problema que hi veig, especialment per l’elevat nivell d’ambició humana, és que per interessos es vulgui fer un ús excessiu de les energies renovables. Europa amb 6 milions d’hectàrees podria generar la seva energia distribuïda a cada país. Per exemple, amb les condicions de terreny i clima d’Andalusia, amb 4 milions aconseguiria el mateix resultat. Si se’ns escapés de les mans, podríem convertir-nos en l’Aràbia Saudita d’Europa i acabaríem amb una part molt important del territori andalús. Aquí ja ens hem carregat la costa pel sol, no ho fem ara també a l’interior.
La cooperativa Som Energia a Osona ha superat els 1.000 socis. Quina valoració en fa?
És una bona notícia. Cooperatives que et garanteixen que tota l’energia és 100% neta és molt important. És una solució fabulosa. És el primer pas per fer possible la transició. Dissabte ho explicarem al Casino de Vic.
