‘M’omple molt poder transmetre els coneixements que he adquirit en el món del ciclisme’

Josep Jufré, exciclista professional, és el director de l’Escola de Ciclisme Jufré Vic ETB

Josep Jufré, exciclista professional, és el director de l’Escola de Ciclisme Jufré Vic ETB

---

(Text i fotos: Carles Muñoz).- Fa cinc anys que Josep Jufré va penjar la bicicleta en l’àmbit més professional d’aquest esport. El ciclista de Santa Eulàlia de Riuprimer, en actiu del 1996 fins al 2012 va deixar el circuit professional però no va abandonar el món de la bicicleta. Des de llavors és el director de l’Escola de Ciclisme Josep Jufré, ara Jufré Vic ETB. A les modèliques instal·lacions del Mas d’en Bigas hem conversat amb ell d’aquests cinc anys de feina en la formació de joves ciclistes osonencs.    

Com va néixer l’actual escola de ciclisme?

Vam començar fa 5 anys, amb un projecte que es deia ‘Agafa’t a la bici’ i amb la intenció que els nens que volguessin fer ciclisme ho poguessin tenir com una opció extraescolar. En aquesta primera etapa ho gestionàvem amb la Unió Ciclista Vic i fa dos anys vam agafar com a club de gestió de l’escola el CN Vic ETB. Per tant, ara és l’escola Jufré Vic ETB.

Quines activitats feu?

L’objectiu és que els nens puguin practicar el ciclisme d’una forma lúdica i que aprenguin les diferents tècniques del ciclisme i a tenir més domini de la bici. Ho fem amb circuits d’habilitat, ensenyant-los a anar per l’entorn, a circular amb grup, fins i tot per carretera, ja que aquí tenim una pista per poder-ho simular. En definitiva passar una bona estona, fent esport i transmetent tots els valors que té el ciclisme i l’esport en general.

L’escola és oberta tot l’any? Quants nens hi teniu?

Sí, estem oberts tot l’any, tot i que el gruix més gran de nens ha començat ara al setembre-octubre. Tenim uns 150 infants, a partir de 4 anys.  

Heu tingut un creixement important en aquests cinc anys...

Com a escola de ciclisme hem intentat ser un referent en la manera de treballar. Tot i que ho enfoquem com una activitat extraescolar, si els nens ens demanen poder tenir assessorament a les curses o tenir un equip de competició, doncs donem sortida a tot això. Hem crescut força ràpid gràcies en part a totes aquestes instal·lacions que tenim. Per tant, s’ha d’agrair a l’Ajuntament de Vic que en el seu moment va construir aquesta pista. També he d’agrair que la Unió Ciclista Vic em va donar l’oportunitat de començar aquest projecte i, és clar, la feina de tots els que en formem part avui en dia, sobretot als monitors. Tot plegat ha propiciat que la Federació Catalana de Ciclisme ens hagi atorgat el premi a les escoles en reconeixement a la trajectòria d’aquests cinc anys. 

Com estructureu els equips de competició?

Per nosaltres, l’equip júnior de carretera és l’estrella, són nanos de 17 i 18 anys i que molts ja han passat per l’escola. Són els que fan més proves, un calendari català i un estatal. Aquest equip el tenim gràcies a en Pius Dòniga, el nou director tècnic. Té una àmplia experiència i per això té les portes obertes a totes les proves importants de l’estat. De les altres categories, la via competitiva és només una opció. Nosaltres des de l’escola marquem el calendari, ens desplacem, portem un entrenador-director i fem un assessorament-acompanyament als nens quan van a competir i també als pares. Tenim un equip infantil de carretera i un de BTT. També en BTT, hi ha l’equip cadet (15-16 anys) que correran la Copa Catalana i que estan molt motivats. A més, aquest any comencem amb la modalitat de descens, amb dos nois, i ara ja estem en plena temporada de ciclocròs. En aquesta modalitat ajuntem als diferents equips de competició i promoció. Ens va molt bé per tal de provar totes les disciplines. És com una  pretemporada i també serveix molt per agafar tècnica. 

Creus que a Osona l’afició i pràctica del ciclisme ha crescut?

Jo penso que sí i també en llicències i federats i en les diverses modalitats que existeixen. Tenim un entorn molt bo i això també ens ha ajudat al fet que l’escola hagi crescut. 

Suposo que la seguretat i l’educació viària és una de les prioritats a l’escola...

Sí, és un tema que sempre ha d’estar viu. Sempre s’ha de conscienciar a ciclistes i a conductors que cal compartir la carretera. No es pot abaixar mai la guàrdia, sempre totes les mesures que adoptem seran poques. En el cas de l’escola, com que els nostres alumnes tenen clar que el seu esport és la bicicleta de carretera i no els hi podem negar, hem de mirar que quan surtin siguin el màxim de conscients i es comportin de manera cívica. A l’escola, des de ben petits fem classes de seguretat viària, fem sortides per la ciutat perquè aprenguin a circular i a conèixer un carril bici. 

El fet que tu hagis estat ciclista professional és una motivació pels alumnes?

Sí, no ho puc pas negar, és evident que si saben que jo he estat corrent el Tour de França o la Volta a Espanya et poden veure com un referent. Per altres, ja més grans, els servirà per què he estat corredor i em poso a la seva pell i tinc l’experiència d’haver començat a practicar ciclisme des dels vuit anys. I d’altres ho veuran com una motivació a l’hora d’entrenar, perquè entrenem junts. Els pares i els nens confien en tu i això ajuda.

Quan vas deixar el món professional, iniciar aquest projecte et va ajudar?

Sí, és clar, tot el procés de deixar el circuit professional no és fàcil perquè portes un ritme de vida de córrer, viatges, entrenar... que no té res a veure amb el que faig ara i que em va costar el meu temps d’adaptació. 

Quina valoració fas d’aquests cinc anys?

La valoració és molt bona, estic molt content, sóc un privilegiat pel fet de dedicar-me al que més m’agrada, que és l’esport i el ciclisme. Tinc l’oportunitat de transmetre tots els coneixements que he anat adquirint i això m’omple molt. A més, veus als nens contents, que s’ho passen bé podent practicar ciclisme. 

I també des de fa cinc anys organitzeu la marxa Jufré Riuprimer...

Sí, dins l’escola de ciclisme també tenim el grup de cicloturisme. Amb la Marxa, pots mostrar la teva manera de treballar i transmetre el ciclisme. I la veritat és que ha encaixat molt bé, per la data, per l’entorn, pel poble de Santa Eulàlia de Riuprimer i s’ha consolidat ràpidament. Per la propera edició, la sisena, ja et puc avançar que canviarem una part del recorregut. Seguirà amb l’essència de la Trona però amb una part nova que crec que encaixarà molt bé. Som una marxa que dóna molta qualitat i les valoracions dels mateixos ciclistes són molt bones, això ens dóna forces per seguir.