'No m’agrada enganyar a ningú, vull que les feines que faig quedin el millor possible'

En Manu ofereix servei de lampisteria principalment a particulars, sempre amb la convicció que el més important és ser una persona honesta

Sara Oliver.- ‘Honestedat, neteja i puntualitat’. Aquests són els tres pilars fonamentals amb què se sustenta Lampisteria Manu. Ell, en Manu, porta tota la vida dedicat al món de la llauneria, i té clar que  la franquesa amb els clients és molt important.

Amb el lema ‘La feina ben feta’ dona servei a particulars d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa. L’entrevistem perquè ens expliqui en què consisteix aquesta ‘feina ben feta’ i perquè ens parli de l’ofici de lampista.

 

Manu, quan vas començar al món de la lampisteria?

Des que vaig acabar l’escola em vaig decantar per aquest ofici, des dels 16 anys. Ara en tinc 39 i sempre m’he dedicat al mateix. 

 

I per què vas decidir plantar-te per tu mateix?

Aquí a la zona pràcticament tothom està encarat a fer indústria, tot el que és el servei domèstic queda abandonat. És per això que vaig decidir engegar el meu propi projecte. De moment m’ha anat molt bé, la gent veu que el seu llauner o electricista de tota la vida són gent gran que s’estan jubilant i no saben a qui trucar. 

 

A grans trets, quins serveis ofereixes a Lampisteria Manu?

Toco electricitat, aigua, climatització... Tot amb els carnets pertinents. L’únic que no toco és gas natural, butà i petrolis. 

Principalment faig petites reparacions domèstiques: la persona que no té llum al pis em truca i vaig a solucionar-li el problema. També faig petites reformes de cuines, de banys... Toco alguna cosa d’obra, però com que estic jo sol tampoc em vull ficar en coses molt grans. 

 

Quines són les principals demandes ara de cara a la primavera-estiu?

Ara estem un mica entre el pas del fred a la calor. Encara hi ha gent que em truca per calefaccions i quan comença a fer calor ja hi ha gent que em truca per aire condicionat. També hi ha reparacions de la típica fuita d’aigua, avaria de llum... Això sempre hi és.

 

Tot i ser de Ripoll, et desplaces molt aquí a Osona...

Sí, jo soc de Ripoll, però treballo molt per aquí a Osona i ara també a la Garrotxa. Sempre que puc acumulo totes les feines properes i així intento no cobrar desplaçaments.

 

Com ha afectat el confinament al teu sector?

Amb el confinament la gent s’avorria i es reparava les coses ella mateixa. Ara em trobo moltes avaries que s’han intentat solucionar sense èxit. No és com penjar un quadre. Hi ha el típic vàter que perd aigua, vas a la ferreteria a comprar una descàrrega, la canvies i continua perdent. Tot té la seva tècnica, el seu perquè, i això ho aprens amb l’experiència.

 

El teu lema és ‘La feina ben feta’. Què vol dir?

Soc una persona molt honrada, dic sempre les coses a la cara. Si hi ha alguna cosa que no he fet mai, prefereixo dir-ho. Vull que les feines que faig quedin ben fetes, el millor possible.

Hi ha molta gent que em demana pressupost amb la finalitat de buscar el que ho fa més barat. Sempre dic el mateix: si només vols preu, et puc donar 10 telèfons de persones a qui pots trucar. Jo no començaré a retallar perquè, al final, hi perdràs tu en qualitat de feina i jo perdré un client perquè no estaràs content amb el resultat. Tampoc enganyo a ningú, si apujo massa un preu considero que és enganyar. Si una cosa té un valor, té aquest valor.

 

Al final les coses barates acaben sortint cares...

Hem passat una època on hi havia molt la mania d’anar a mirar preus. Penso que la gent, en aquest sentit, ha sortit ben escarmentada. Potser una cosa li va costar 50 euros menys, però ara ha de trucar a algú altre perquè li van fer malament. 

 

Què és important a l’hora de tractar amb el client?

Que et vegin franc, que donis confiança. I, quan estàs treballant, ser endreçat, ser net, no tenir les eines escampades per tot el pis, no començar a deixar marques de mans a les parets... A banda, evidentment, de donar un bon resultat. 

 

Entres a casa a la gent i has d’inspirar confiança.

Sí, jo a vegades ho penso, trepitjo moltes cases cada setmana. A mi, si em vingués algú a casa a treballar, també m’agradaria que fos una persona honesta. 

 

Portes pràcticament tota la vida dedicat a la lampisteria. Com ha canviat el sector al llarg d’aquests anys?

Han canviat molt els materials, sobretot en el món de l’aigua. Hi ha molta canonada nova, amb colzes, terminals diferents... En aquest sentit ha canviat molt, però tota la instal·lació antiga també l’has de saber treballar. 

Jo ara estic aprenent com es treballava antigament el plom, perquè fins i tot hi ha gent gran que s’està jubilant que no el sap tocar. I hi ha moltes instal·lacions d’aquest tipus, si una persona té una fuita d’aigua amb una instal·lació així l’has de saber reparar.

Tot el tema de l’electricitat ha canviat menys. La normativa sí, però la manera de treballar no.

 

Ja no és només actualitzar-se constantment, sinó també aprendre com es feia abans...

Sí, has de treballar el present, el passat i el futur.

 

Creus que és un ofici que s’està perdent?

Sí, es va perdent perquè la gent no vol aprendre. Tot i això, és un ofici que cada vegada té més demanda, ja que cada vegada tenim més coses a casa: més endolls, més llums, més punts d’aigua, més xarxes... 

 

Això fa que sigui difícil trobar un professional, sobretot a nivell particular.

Sí, és molt difícil trobar algú, sobretot en pobles petits, ja que els que hi havia al poble s’han jubilat. 

 

Quina és la clau per mantenir un negoci propi?

El bon tracte amb el client, no enganyar a ningú. Dir les coses a la cara i no treballar malament, perquè al final tot surt a la llum. Si enganyes a un client, al final el perdràs. S’ha d’anar sempre amb honradesa. 

 

Què diries a la gent perquè confiés en Lampisteria Manu?

Tinc tres lemes: puntualitat, netedat i honestedat. Si li dic a un client que a les 8 soc a casa seva, com a molt tard hi seré a les 8 i 5; sempre que pugui sortiré de lloc deixant-ho més net del que ho he trobat; i faré ‘la feina ben feta’.