‘Quan ens governem nosaltres tindrem un país més endreçat que el que tenim ara’
La ninotaire Pilarín Bayés serà la persona homenatjada a la 15a Marxa dels Vigatans
La ninotaire Pilarín Bayés serà la persona homenatjada a la 15a Marxa dels Vigatans
(Fotos: Carles Muñoz).- La persona homenatjada a la 15a edició de la Marxa dels Vigatans serà la dibuixant i il·lustradora vigatana Pilarín Bayés. La coneguda ninotaire osonenca ens ha rebut a casa seva per conversar sobre l’actual situació que viu Catalunya i sobre la seva prolífica carrera, amb més de 900 llibres publicats.
Pilarín, com vas rebre la notícia que series la persona homenatjada a la Marxa dels Vigatans?
Doncs mira, notícies com aquesta no te les esperes i sempre fan molta il·lusió. Jo he treballat en molts projectes sobre la història de Catalunya, pensant en els nens, i m’ha agradat moltíssim fer-ho. Però la veritat és que pensava que amb l’arribada de la democràcia tot aniria rodat, em refereixo al reconeixement de Catalunya. Però per desgràcia hem vist que no. I ara tinc molta esperança que la gent jove ho féu millor que nosaltres.
Després de viure la dictadura franquista, creies que tot seria diferent?
Sí, al començament de la democràcia pensava que hi havia algunes mancances però que aniríem a millor, que ja les aniríem polint. Però s’ha vist que no, que hem anat molt a pitjor. La veritat és que estic molt enfadada. Ja tinc ganes de marxar i s’ha acabat. Estic segura que quan ho fem nosaltres no serà la perfecció, però quan ens governem segur que tindrem un país més endreçat que el que tenim ara. Jo, si fos espanyola estaria desesperada, per què tenen un bon panorama...
No us esperàveu la reacció del govern espanyol?
No es pot viure amb un govern que va en la teva contra. Mira, he arribat a sentir que nosaltres som una matraca pel govern espanyol. És a dir, si uns ciutadans tenen un problema i l’expliquen, són una matraca per a un governant? Em va doldre molt aquesta paraula...Som un poble que tenim molts greuges i si ens diuen que no però ens escolten i et raonen la negativa, doncs mira, llavors veuríem si ens conformem o no. Però com a mínim que ens escoltin.
Us veig dolguda...
M’ha dolgut molt, perquè jo pensava que la democràcia en si mateixa comportava aquest respecte per altres posicions. I per això crec que ara és hora que ho impulsi gent jove, que no parteixi d’aquest dolor, sinó de l’alegria de fer un país nou, sense cap rancúnia ni cap mal record.
Sou optimistes de cara al referèndum de l’1 d’octubre?
Jo tinc l’esperança que tot anirà bé. M’ha agradat molt que fos la revolució dels somriures, perquè quan era estudiant recordo que els marxistes sempre deien que la revolució sense sang no es pot fer. La violència és una desgràcia molt gran, crea unes rancúnies que duren per tota la vida i no serveixen per res... I m’ha agradat per què he vist que tot això s’ha fet amb molt respecte, amb calma i bon humor. Jo no em queixo mai dels espanyols, sinó dels seus governants, que semblen fets expressament, són la caricatura del desastre. També et dic que si ara no ho sabem aprofitar és que serem “burriquets”, perquè mai no ho tindrem tan bé com ara.
A la gent de la vostra generació us fa especial il·lusió tot aquest procés polític?
La gent gran ens ho mereixem de veure la independència. Només el premi de veure que ho hem deixat encarrilat és fantàstic. I penso en molta gent que no veia pas aquest horitzó de llibertat però que han estat fidels a mantenir la llengua catalana, les tradicions... Mira, jo tenia un nebot que es va morir i que sempre m’ho deia: “El dia que siguem lliures, recordeu-vos de mi”. El meu marit, que era molt més gran que el meu nebot també m’ho va dir: “Em sap greu no veure-ho”.
