‘Quan surtis de veure ‘Fingir’ no quedaràs indiferent, és una obra que et sacseja’

Ester Riera i Albert Freixer, actors de ‘Fingir’. Dissabte 20 a La Canal de Tona (21.30 h)

Ester Riera i Albert Freixer, actors de ‘Fingir’. Dissabte 20 a La Canal de Tona (21.30 h)

---

Text i fotos: Carles Muñoz.- La sala La Canal de Tona acollirà dissabte 20 de gener a la nit (21.30h) la representació de l’obra de teatre ‘Fingir’, de Sara Cañete. Sota la direcció de Simeó Parareda, els actors Ester Riera i Albert Freixer representaran una obra que, segur, no deixarà indiferent a ningú. Amb l’Ester i l’Albert hem conversat de l’obra i del món del teatre, que ells viuen amb passió.    

Com comença el projecte de l’obra ‘Fingir’?

Albert Freixer (AF): Jo vaig ser membre, l’any passat, del jurat dels Premis Literaris de Calldetenes, en l’apartat teatral. ‘Fingir’ va ser una de les obres finalistes. A mi em va agradar molt, vaig deixar passar un temps prudencial i vaig demanar a l’ajuntament de Calldetenes la identitat de l’autor/a de l’obra. Era la Sara Cañete, periodista de Granollers. Em vaig posar en contacte amb ella i de seguida ens vam entendre, li va agradar molt que li volguéssim fer l’obra. I a partir d’aquí, tot un procés de buscar l’equip per portar-la a l’escenari, amb la direcció d’en Simeó Parareda. La vam estrenar a Malla, la vam fer a Calldetenes i aquest dissabte la farem a Tona. També estem pendents de dos possibles ‘bolos’ més.

Com definireu l’obra?

(AF): És una obra fresca, ràpida, amb una hora ens ho hem dit tot, perquè fem servir un llenguatge contundent. És una obra de les aparences. El títol ho diu, ‘Fingir.’ És a dir, des de petits que juguem fent veure que som una altra persona, sanament, però ja estem mentint. I potser, aquest patró de fer veure que som un altre ens hi hem anat acostumant sempre i ja ha format part de les nostres relacions personals i del nostre modus vivendi. Evidentment que quan ets petit no és un problema, però a mesura  que et vas fent gran si et vas abrigant darrere uns patrons, potser arriba un moment que dius: qui sóc? Què faig? I crec que és extensible a tot un sistema i una cultura que no diem la veritat i que si la diem, potser ens quedem sols.

Sou dos actors però representeu a dues parelles diferents?

(AF): Bé, tot no es pot explicar, però podem dir que és teatre dins del teatre, deixem-ho així. Poden haver-hi quatre personatges, o més o menys, però només som dos actors, l’Ester i Jo. No podem explicar massa, perquè es perd part de l’encant o de l’engany i dels girs que volem fer dins de l’obra.

Ester Riera (ER): En tot cas, s’ha d’estar atent (riu).

Com ha estat l’experiència dels dos a l’hora de ficar-se dins dels personatges i fer l’obra?

(ER): Bé, vam començar llegint, mirant cada personatge com era. Bàsicament el text ja et porta bastant al que és cada personatge però intentes buscar perquè fa tot allò i intentes crear un personatge a dins per després mostrar-lo en públic. Ho hem treballat entre nosaltres dos i amb el director, en Simeó Parareda, hem intercanviat opinions i fins i tot va venir l’autora, la Sara Cañete, per veure si realment havíem interpretat bé l’obra. Trobo que és important que si un autor escriu una cosa, vulgui que s’entengui tal  com l’ha escrit.

(AF): Primer llegint-ho molt i de moltes maneres diferents, ràpid, lent, a dins de casa, caminant...i anar-hi posant la part de mi que es pugui adaptar en aquest personatge. He de dir que tot i que no m’ho pensava, m’està costant més del que m’imaginava a priori perquè en aquesta obra la protagonista ho és més l’Ester, el text ha estat escrit per una noia i això es veu. I fins i tot la mateixa autora va dir que no tenia gaire clar com era el personatge masculí. El meu personatge pot semblar secundari però és molt sorprenent. És un personatge amb unes contradiccions, amb un ego, una manca d’autoestima que a vegades dius: què fa aquest? Per tant, hi ha diverses opcions d’interpretar-lo podrien ser vàlides. Molt clar no el tinc, però això també m’agrada. Semblava un personatge  simple i no ho és.

A mesura que heu anat treballant el text han sortit matisos nous que transformen l’obra?

(ER): Sí, és una obra que a mesura que l’anem fent, hi descobrim coses noves. Són obres d’aquelles que si les has vist un cop, la pots tornar a veure i segur que hi ha diferències, coses noves.

(AF): Cada vegada s’hi veuen més possibilitats per fer créixer els personatges i això és xulo.

El fet d’haver treballat amb l’autora de l’obra enriqueix la posada en escena?

(AF): Sí, perquè hi hem treballat només el just i necessari, que és poc però contundent. Tres vegades en un any, i ja està, no cal més. Ens ha deixat molta llibertat, fins i tot ens donava l’opció de canviar alguna frase si hi havia alguna cosa del text que no enteníem. És una noia que està contenta que li fem l’obra i s’ha deixat sorprendre, ha anat molt bé aquesta relació.

Quina és la vostra trajectòria dins del món del teatre?

(ER): Jo fa molts anys que faig teatre, des dels 16 anys, amb el grup d’aquí Tona, el Tona 78 Talia. Sóc totalment amateur, tot i que he fet algun curs de dicció. El cas és que actuar m’agrada molt. Encara que passes molts nervis, suposo que als professionals també els hi passa. Això de ficar-te dins d’un personatge, sortir, i fer creure a l’espectador o fer-li sentir unes emocions i que s’oblidi de la resta, això em dóna molta satisfacció. Quan fas algun personatge i algú et felicita per les emocions que li has fet sentir, és molt positiu, vol dir que ha estat una feina ben feta. Que la gent rigui, plori, s’integri amb el que estàs fent per mi això és molt gratificant i per això m’agrada fer teatre, et transformes, fas coses o dius coses que a la vida real no faries o diries. Dalt de l’escenari tens llibertat absoluta. En definitiva, m’ho passo molt bé. Per mi és una afició, però intento donar el màxim de mi precisament perquè m’agrada molt.

(AF): El sentiment és el mateix, el que passa que jo vaig estudiar-ho. Des de petit tenia aquesta afició, després et poses a treballar d’altres coses però no et sents realitzat i encara que siguis gran, un dia plegues de tot i te’n vas a l’Institut del Teatre. Va anar així i crec que va ser una gran decisió. I a partir d’aquí, com que també has de treballar d’altres coses, el que faig miro de fer-ho amb molta estima, incloses les quatre obres professionals que he pogut interpretar. Estudiant, adquireixes una mica de tècnica i coneixements però amb el sentiment que portem a dins ens igualem tots.

Com veieu el nivell teatral a la comarca?  

(ER): Jo penso que hi ha una mica de tot, hi ha grups que els veus més professionals, però també depèn de l’obra que es tria. He vist grups que m’han sorprès gratament i altres que veus que hi ha molta feina a fer. Això des del meu punt de vista i amb tota la modèstia del món, perquè jo també sóc amateur. A cada poble, quan actua el grup local sempre és benvingut, però penso que quan fas pagar una entrada a algú, sempre hi ha d’haver uns mínims de garanties, s’ha de treballar bé i donar tant com es pugui.

(AF): Diria que hi ha molts grups de teatre amateur que potser no pensen el teatre com el penso jo, però també és vàlid. Cadascú fa el que pot.  

Què trobarà la gent a ‘Fingir’ que la fa diferent d’altres obres?

(AF): Doncs que amb un somriure els mosseguem i que potser ens pot fer pujar els colors a més d’un. És una obra per sacsejar-nos una mica, per despertar-nos. És a dir, el que estem fent ho fem perquè volem o perquè s’ha de fer o perquè tothom ho fa? I això ens buida per dins, estem buits per dins però quedem bé davant de tothom. I també parlem dels egos. L’ego no és sa, el primer pas per estar sans de la consciència és desaferrar-nos de tics i coses com l’ego. I això es veu en els personatges de l’obra.

(ER): Vivim molt de les aparences i a vegades es fan coses o es deixen de fer pel que diran. Jo penso que quan s’acaba l’obra no quedes indiferent. També és una obra molt fresca, molt ràpida, passa bé.