‘Sempre havia tingut clar que als 25 anys volia tenir el meu propi restaurant, i ja el tinc’

Hamilton Alcantara va obrir aquest passat mes de febrer el restaurant Xamito Gastro al centre de Vic, al número 9 del carrer Call Nou.

Hamilton Alcantara va obrir aquest passat mes de febrer el restaurant Xamito Gastro al centre de Vic, al número 9 del carrer Call Nou.

---

Redacció.- És un apassionat de la cuina i, des de ben petit, tenia clar que als 25 anys havia de tenir el seu propi restaurant, i ja el té. Hamilton Alcantara va obrir aquest passat mes de febrer el Xamito Gastro al centre de Vic. Al número 9 del Call Nou hi trobem aquest restaurant de cuina mediterrània que ofereix un ampli ventall d’opcions per a tots els gustos. De tapes a arrossos, peixos i carns a la carta, i també menú diari i menú degustació els caps de setmana.

Hamilton Alcantara va néixer a Perú, però amb 5 anys ja es va establir a Avinyó. Des de ben petit els fogons han estat la seva passió. Una passió que li va encomanar la seva àvia. Es va formar a l’Escola Joviat i ha passat per diversos restaurants, entre d’altres, Es codol foradat de Nandu Jubany a Formentera. I ara, tota la seva experiència, la podem gaudir a Vic, al Xamito Gastro.

 

Com va néixer el Xamito Gastro?

Sempre he sigut un apassionat de la gastronomia, des de ben petit la meva iaia em va encomanar la passió per aquest ofici. L’altra opció era ser futbolista, però no va sortir bé. Així que em vaig formar a l’Escola Joviat de Manresa. I he passat per diversos restaurants com l’Ítaca o el Kursaal a Manresa, per La Fabrik d’Avinyó, o per càterings a Oller del Mas. I també he estat dos anys al restaurant Es Còdol Foradat que en Nandu Jubany té a Formentera.  

Ha sigut una experiència molt bona però sempre he volgut tenir un projecte propi. Sempre havia tingut clar que als 25 anys volia tenir el meu propi restaurant, i ja el tinc. 

 

I per què a Vic?

A Manresa no hi acaba de veure el meu propi projecte. Vic, com a ciutat i a nivell de restauració, encaixava més i vaig començar a buscar local i vaig trobar aquest. Hi ha molta més oferta de bon nivell. També ho fa més complicat però vaig veure clar venir cap a Vic.

 

I el nom d’on ha sortit?

És el sobrenom que li deien al meu pare de jove. Sempre m’ha agradat… La broma es va anar allargant amb els anys. Vaig sondejar els companys a veure què els semblava el nom i a tothom li va agradar, diuen que té ganxo. 

 

Amb 25 anys i restaurant propi. És ser molt atrevit?

Potser sí… Però sempre havia tingut clar que volia el meu propi restaurant, sóc molt tossut. Si ara no hagués obert el meu projecte hauria seguit treballant per altres. Potser sí, sóc atrevit, però crec que ara era el moment. 

 

Quin tipus de cuina hi trobem?

Fem cuina mediterrània, de mercat. Apostem per producte fresc i de proximitat. I tot ens ho fem nosaltres, és una aposta important, ho elaborem tot aquí. I això volem que el client ho noti i ho sàpiga. De coses preparades, les mínimes imprescindibles. Per exemple, no tothom pot dir que de l’arròs ho fa tot. En el nostre cas no hi ha res preparat, des de la ceba, a la picada passant pel fumet, tot ho fem nosaltres.

 

Quines són les especialitats de la casa?

L’arròs és la gran especialitat. Tenim tres arrossos a la carta i com deia, tot ho fem nosaltres. Ens agrada molt cuidar aquestes coses. En fem de peix, de carn i de verdures, perquè tothom els pugui tastar. He vist i après a fer molts arrossos per on he passat i de totes les receptes m’he fet les meves pròpies. A part de treballar amb els millors productes també sóc molt exigent pel que fa a la varietat d’arròs. Només els faig amb una varietat, carnaroli, d’Illa del Riu, per mi la millor.

 

Què més hi trobem a la carta?

Tenim opcions per picar, en format tapes, també hi trobem amanides. No hi falten propostes de peix i carn i tampoc les postres. És una carta petita però que anirem variant i ampliant. Volem que al Xamito Gastro tothom hi pugui trobar coses que li agradin. Properament, a part dels menús i la carta habitual, també inclourem una carta de tapes.

 

Què hi trobarem a la carta de tapes?

Ampliarem i variaran les que tenim. Hi haurà humus, una ensaladilla russa amb un toc diferent, les braves de la casa pels amants del picant, també hi tindrem fingers, bunyols de bacallà, croquetes, coca d’escalivada amb anxoves, etc. De cara al bon temps també incorporarem opcions més fresques com sopa de meló a gaspatxo de síndria. També tenim previst incorporar hamburgueses de carn i també amb opcions veganes.

 

Quins dies obriu?

Tenim obert els migdies de dimarts a diumenge, i els vespres obrim de dijous a dissabte. 

 

Quin tipus de menús hi trobarem?

De dimarts a divendres, a part de la carta, al migdia tenim menú diari per 15 euros. El cap de setmana tenim també el menú degustació per 25 euros. Hi entren totes les tapes, un total de 7, i un tipus d’arròs. També hi ha l’opció d’afegir el tàrtar de tonyina de Balfegó. 

 

Heu hagut d’adecuar l’espai?

El local ja estava a punt, només ho he hagut de decorar una mica al meu gust i ja hem pogut obrir. És un local amb parets de pedra que té molt encant, és molt acollidor. M’agrada molt cuidar els detalls i sobretot la neteja. A part de bon menjar, bon tracte i un espai agradable i ben decorant, un restaurant ha de tenir els lavabos molt nets. Amb això hi tinc moltes manies i crec que s’han de cuidar. La decoració ajuda, però la neteja ajuda més.

 

És un restaurant per a tot tipus de públic?

Sí, ara tenim una mica de tot. Potser més gent de mitjana edat i alguns de joves. Dels 30 cap amunt podríem dir, que ja és el que buscava. També tenim un públic molt familiar. De moment n’estic molt content. M’agrada veure com molts clients se sorprenen, en positiu, del que oferim. 

 

Acabeu d’obrir, però quins són els reptes de futur?

Anar avançant i fer créixer el restaurant. I si la cosa va bé ja penso en obrir un segon Xamito! Jo sempre penso més enllà, per poc no m’hi poso. Si d’aquí dos o tres anys això funciona en vull obrir un altre. Però tot al seu temps! Ara vull anar ampliant la carta, per exemple, amb les tapes. També vull incorporar cocteleria i més endavant, si tot va bé, fer arrossos i menjar per emportar. 

 

En quin punt es troba el sector de la restauració?

Es troba en un moment complicat. Amb la pandèmia el sector ha patit molt. Jo, per sort, encara me’n vaig escapar força. Quan va arrencar la pandèmia estava treballant i només vaig estar dos mesos parat i de seguida ja vaig anar a treballar a Formentera. Hi he estat dos anys abans d’obrir el Xamito Gastro.

 

Falta personal qualificat per treballar?

Sí, és complicat. El sector està molt cremat. Vaig estar dos mesos buscant personal. Jo dono una mica la culpa també a les grans estrelles de la cuina. Fa mal dir això, però a l’alta cuina hi ha molta explotació i els que volem tirar coses més petites endavant trobem molta gent cremada. Jo sempre dic als que treballen amb mi, que no vull que passin pel que jo he passat. És un sector dur, amb moltes hores tenses i moments delicats i que requereix moltes hores. S’ha de recuperar el respecte pel treballador i posar-nos a la seva pell. Els gats vells aguanten de tot però els joves ja aguanten el mínim. És un sector que t’ha d’agradar molt, hi ha d’haver molta vocació, perquè és molt sacrificat.