‘També estem injustament empresonats els dos milions de catalans que vam votar l’1 d’octubre’

El jove bagenc, Joan BonaNit, famós pel seu crit, ens parla del seu llibre ‘Història d’un crit’

Toni Carrasco / Balenyà (Fotos: Toni Carrasco).- Si diem Joan Porras, el nom d’un jove bagenc, segurament ben pocs haureu sentit a parlar d’ell. Però si l’esmentem com a Joan BonaNit, la cosa canvia radicalment. En Joan ens parla de la seva experiència durant més de cinc-centes nits donant el ‘Bona Nit’ als presos polítics a Lledoners. Ho fa mitjançant un llibre, Història d’un crit. El pròleg és de Carles Puigdemont i l’epíleg el signen Blanca Bragulat i Meritxell Lluís, les dones de Jordi Turull i Josep Rull.

Parlem amb en Joan, tot aprofitant la seva presència a la Festa Major de Balenyà, on va presentar la publicació, editada per Comanegra. Història d’un crit recorre la trajectòria d’un gest que va esdevenir un símbol. En poc temps, aquella iniciativa va agafar un notable ressò i aviat van ser desenes les persones que van acompanyar el bagenc en la seva acció.

Quan va començar tot?

Ho explico al llibre. Concentració porta Lledoners. La sensació d’impotència ens va fer anar a la part de darrere i fruit de la impotència d’aquell moment vaig començar a cridar consignes de llibertat, d’independència i van sortir unes veus d’unes cel·les que responien. En aquell moment els que responien eren presos comuns. Però va ser quan vaig entendre que em podia comunicar amb ells, que em sentien i que jo els sentia a ells.

Des de quina distància se sentien els vostres crits?

Al Pla de Lledoners, el mateix indret d’ara, uns dos-cents metres. No és lluny, es veu perfectament i s’escolta perfectament. I en vam entendre llavors que això era una via de comunicació. I vaig decidir d’anar-hi cada nit i desitjar-los bona nit. Portem 507 nits.

La idea va néixer de forma espontània?

Totalment, en aquell precís moment. Hem d’estar aquí conjuntament amb ells en un empresonament injust. I ara, també estem injustament empresonats els dos milions de catalans que vam votar l’1 d’octubre.

No tenies consciència de la repercussió mediàtica posterior?

El “bona nit” va néixer sense cap mena de pretensió. Una mostra d’amor i afecte cap als presos polítics. I per això també la necessitat de conservar el meu anonimat, perquè no volia repercussió mediàtica. Va ser una de les grans qüestions, per no restar importància a l’acció.

Vas anar a declarar a Madrid...

Com a testimoni de la defensa de Jordi Sánchez. Quan m’ho van proposar, no vaig dubtar ni un moment. Si el meu testimoni podia ajudar i explicar la veritat del que vam viure l’1 d’octubre, doncs endavant. També vaig pensar que aquesta acció em faria perdre el meu anonimat. Però el que volia és ajudar en tot el que podem. Explicar la veritat, i que l’1 d’octubre era la festa de la democràcia.

I d’alguna manera el fet de ser públic a partir del judici, com t’ha repercutit en l’àmbit personal? Positiu o negatiu?

No he tingut cap problema, sempre ha estat positiu. Et canvia la vida. Ho vaig assumir amb tota la determinació i no m’haig d’amagar de res.

I la pandèmia com ha afectat les vostres accions?

Com a tot arreu, fem el “bona nit” respectant la distància i amb mascareta. Amb la Covid-19 les coses són més difícils. No tinc cap dubte que aquest 11 de setembre tornarà a ser ‘massiu’ com els anteriors I ens tornem a aixecar tantes vegades com calgui.

Els hi han suspès el tercer grau, com ho valores?

El Tribunal Suprem només té esperit de venjança i s’ha vist clarament. Era un judici-farsa. La venjança segueix.

Com veus el futur?

Jo auguro un futur bo i vull que així sigui. I va ser gràcies a la fórmula màgica i no tan màgica de la unitat.

Com creus que ens veuen a Espanya?

Fora d’Espanya saben perfectament el conflicte que hi ha i el que s’està vivint. I de fet, a Lledoners ho hem viscut amb la presència, des del principi, amb televisions privades d’Holanda, Alemanya o França. I al cap de poc temps van venir les primeres televisions públiques. A Espanya la població ha d’obrir els ulls i s’ha d’aixecar, per la no existència des de fa anys de democràcia espanyola. I la clara mostra està amb el rei emèrit fugit amb el seu amic que li ven les armes. Això ha d’obrir els ulls als espanyols.

Lluís Puig, la darrera resolució, Puigdemont a la Catalunya Nord? Com s’entén tot això?

La sentència del conseller Puig va ser una victòria aclaparadora. El Tribunal Suprem no és competent.

Què en penses de la posició de partits catalans com PSC, Ciutadans o PP?

Hi ha gent que els vota, tenen tota la legitimitat, representen una part de la població. El que està clar és que la gran majoria de la població vota partits independentistes, i vol la independència

I el llibre..., com ha anat?

És un llibre que no s’hauria d’haver escrit mai. Perquè voldria dir que no tenim presos. És un llibre per a tota la gent del territori que fa activisme.

Havia de sortir a l’abril?

Sí, ara ja estic fent presentacions a molts pobles com avui a Balenyà o Santa Eulàlia de Riuprimer. Té molt bona rebuda, estic molt content de poder-les fer. I molta gent de molts pobles ens hem trobat a Lledoners i ens han donat suport.

Els has vist a dins de Lledoners, als presos?

He estat a dins, als locutoris, amb un vidre entremig

Com has vist estat anímic dels presos?

Tenen força i determinació increïbles, t’animen ells a tu.

Avui a Balenyà estàs entre amics?

Sí, és clar. Amb en Carles Valls som amics arran de tot això. Sí, un bon amic.