'Tenir una piscina a casa et dona vida: és un punt de trobada i una inversió per sempre'

Piscines Montmany és una empresa amb una trajectòria de més de 35 anys especialitzada en la construcció de piscines amb pedra natural de Grècia

Sara Oliver.- Piscines Montmany va començar a caminar fa més de 35, de la mà del pare d’en Pep. Ell va ser qui en va agafar el relleu, i qui ha vist com ha evolucionat el sector al llarg de tot aquest temps. “Abans totes les piscines eren més o menys iguals, però ara en pots veure  espectaculars: amb vidres, desbordants, amb marbre... Amb acabats increïbles”, explica. Són una empresa de referència a la comarca, i encara que es dediquen principalment a les piscines d’obra, ofereixen molts altres serveis. Parlem amb en Pep perquè ens ho expliqui.



 



Quins serveis oferiu a Piscines Montmany?



El principal és la construcció de piscines, però també fem molts gunitats. Per exemple, treballem amb canals de rius, amb túnels, marges... La màquina de gunitar, a banda de fer piscines, té moltes altres aplicacions. Per altra banda, fem tractament d’aigües potables. Portem el servei d’aigua de l’Ajuntament de Masies de Roda, per exemple, i venem productes químics per piscines i per aigües potables. També som distribuïdors de pedra de Grècia.



 



Quines són les últimes tendències en piscines?



Cada vegada ens allunyem més de les piscines convencionals per fer coses diferents. Estem treballant molt amb marbre perquè es busca allò natural. La tendència des de fa uns anys és anar deixant de banda la típica peça petita i substituir-la per peces més grosses, ja sigui amb porcellànic o amb pedra. El 80-90% de les piscines que fem nosaltres ja són amb pedra.



 



Totes les pedres són aptes?



No, no tota la pedra és apta per posar-la en una piscina.  Hi ha pedres que es destrueixen, perquè ara moltes piscines són amb aigua salada i l’aigua salada s’ho menja tot. Els marbres que importem de Grècia són especials per a piscines, per la seva duresa i la poca absorció d’aigua que tenen.



 



Per què recomanes les piscines de pedra?



És cert que la pedra és una mica més cara, però el resultat no té res a veure amb altres materials. No només a nivell estètic, els antics grecs ja feien servir la pedra com a tractament pel benestar del cos.



Al cap i a la fi, és com tot. La funció de banyar-te la podràs fer igual en una piscina de 15 mil euros com en una de 100 mil. Però abans, la piscina era només un lloc per mullar-te, ara ja forma una part de la casa que estèticament marca molt.



 



Té més durabilitat la pedra?



Evidentment. Quan em pregunten quant pot durar la pedra, jo sempre els ho dic: el Partenó té 2.500 anys i encara està dret, i les columnes són de marbre. A més, un altre avantatge és que té poc manteniment. Altres materials cauen, s’han de rejuntar...  En canvi, la primera piscina que vam fer amb marbre ja té uns 20 anys i està com el primer dia, mai s’hi ha hagut de fer res.



A més, determinats materials es descataloguen. Si es trenca una peça o vols fer una reforma, allò ja no existeix. Amb pedra, en canvi, tens l’avantatge que les pedreres duren centenars d’anys.



 



També treballeu amb piscines de polièster. En quins casos les recomaneu?



L’avantatge de la piscina de polièster és la rapidesa a l’hora de muntar-la. També és una mica més econòmica que la d’obra, però tampoc hi ha tanta diferència de preu.



 



Es poden adaptar?



No, les formes ja estan fetes. Amb les piscines d’obra, en canvi, podem fer tot el que el client vulgui. Sí que tenim uns proveïdors que fan piscines de polièster a mida i amb acabats en pedra, porcellànic i gresite, però ja surten més cares que les d’obra. Simplement es guanya rapidesa. Estan bé per àtics, piscines petites, spas...



 



Quin és el procés des que algú us truca per algun projecte?



Jo el primer que faig és anar a visitar el client. És important anar a casa seva, escoltar el que vol, que t’ensenyi on ho vol... La gent es gastarà molts diners, trobo molt fred contactar-hi només per correu o per telèfon. Quan fas una piscina, fas un client per tota la vida. Per això cal mantenir el contacte humà sempre, i quan tinguin algun problema, solucionar-ho el més ràpid que puguis. Si fas la piscina i desapareixes, quin servei estàs  donant?



 



I després d’aquesta primera visita?



Depèn.  A vegades simplement cal orientar al client, perquè ja ho té molt clar, i com que és ell el que ha de gaudir de la piscina, s’han de respectar els seus gustos... Com si algú vol una piscina de color vermell!



Després, sovint fem una simulació virtual per veure com quedaria, i també anem a veure altres piscines. Una foto és una foto, però la gent les ha de veure físicament. Quan veus els colors i els acabats en directe, és més fàcil decidir.



 



Quant tarda el procés?



El procés d’entendre’m amb la gent és bastant ràpid, normalment passen uns 15 dies. Però llavors ve la part més lenta: que hi vagi l’arquitecte, fer el projecte de la piscina, entrar-lo a l’ajuntament i que l’aprovin. Hi ha ajuntaments més ràpids, però n’hi ha que són molt lents. La burocràcia és el que més alenteix el procés. Un cop tenim el permís de començar l’obra, amb un mes aproximadament està acabada.



 



Parlaves de piscines per a totes les  butxaques... també per a tots els espais?



Sí, i tant. Fem tant piscines a dalt d’un àtic com al mig d’un camp.



 



A vegades, espanta el manteniment de la piscina...



La piscina no porta feina. A dia d’avui, ja hi ha unes bombes de baix consum que són inverters, les pots fer treballar 10-12 hores al dia gastant el que gastaria una bomba convencional en una hora. L’estalvi energètic és molt alt. També es posen moltes plaques solars... Hi ha moltes maneres.



 



Com s’ha incorporat la tecnologia al sector?



Ara pots controlar tota la piscina pel mòbil, des de la filtració, saber com tens el ph, el clor, pots engegar les bombes, els llums, escalfar la piscina...  En la línia de l’estalvi energètic i del consum d’aigua, també s’estan venent moltes cobertes automàtiques, que poden reduir un 90% l’evaporació de l’aigua.



A més, la piscina cada vegada més s’acosta al model americà. Els americans, quan fan una piscina, fan també un espai, fan una cuina, fan foc, fan cascades, fan fil musical... Tot això comença a arribar aquí.



 



Es poden reformar també les piscines?



Sí, hi ha persones que tenen una piscina de fa 20 anys i volen renovar-la. Ho fem bastant, traiem tot el gresite i hi posem aquests acabats més moderns amb pedra natural.



 



Com us ha afectat la sequera? Hi ha por de no poder omplir la piscina?



Que no es puguin omplir no és cert, perquè es poden omplir amb aigua de mar. Hi ha empreses que en porten, i a mesura que es va evaporant, vas afegint aigua d’aixeta. La piscina no l’omples i la buides cada dia, només ho fas un cop. Ja plourà, són moments que estem passant.



 



Per què és una bona inversió fer-se una piscina a casa?



No conec ningú que se’n penedeixi. Tothom em diu que tant de bo se l’hagués fet abans. Una piscina et dona vida. És un punt de trobada, de convidar amics, pels nens... La gent cada vegada té menys ganes d’anar a la piscina municipal, es busca tranquil·litat. De fet, la tendència és anar a piscines de pobles més petits buscant aquesta tranquil·litat, i potser has de fer cada vegada 20 minuts de trajecte. Una piscina val com un cotxe normal, però a diferència del cotxe, la piscina et durarà tota la vida. És una inversió, ja que afegeixes valor a la casa per si mai te l’has de vendre.



Per altra banda, els estius cada vegada són més calorosos, i ja no són tres mesos, ara són sis. Amb una bomba de calor, esclafant una mica l’aigua, a l’abril ja et pots banyar i la temporada s’allarga fins a l’octubre.


Més notícies de Entrevistes