Osona, entre les comarques amb més presència d’amiant als polígons industrials

Més d’un miler de polígons industrials acumulen el 30% del fibrociment present als teulats de Catalunya

Vic – Més del 70% dels polígons industrials de Catalunya tenen teulades amb amiant, un material prohibit des del 2002 però encara present a bona part del parc industrial del país. Segons les dades de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant, aquests espais acumulen prop d’un terç del fibrociment de tot el territori. Osona figura entre les comarques amb més superfície afectada, amb presència destacada als polígons de Vic, Manlleu, Torelló i Tona.

El fibrociment, utilitzat durant dècades com a material de construcció per la seva resistència i baix cost, cobreix més de 15.000 teulades industrials a Catalunya —l’equivalent a 13,4 quilòmetres quadrats— i representa unes 238.000 tones de material. Retirar-lo i substituir-lo per cobertes noves costaria prop de 1.446 milions d’euros.

El 71% dels polígons catalans tenen amiant a les cobertes

Segons el Sistema d’Informació de Polígons d’Activitat Econòmica (SIPAE), 1.035 dels 1.447 polígons existents a Catalunya contenen una o més cobertes amb amiant, i el 80% d’aquests en tenen com a mínim deu. A Osona, la situació és semblant: la majoria de polígons van ser construïts entre les dècades de 1960 i 1980, coincidint amb el període de major ús del material.

Entre els municipis catalans amb més cobertes de fibrociment hi ha Vic, que figura al rànquing juntament amb Barcelona, Sabadell, Terrassa, Igualada o Rubí. Tots ells superen les 300 cobertes censades, i en el cas de Vic la xifra s’acosta a aquest llindar, segons dades de la Generalitat.

Sense pla específic per als polígons industrials

La Llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que es troba en la fase final del tràmit parlamentari, preveu ajuts i incentius per a la retirada del material, però no inclou un pla específic per als polígons industrials. Els criteris de prioritat es basen en la densitat de població, l’estat de conservació de les cobertes i la proximitat del material a persones usuàries.

Des de l’administració s’apunta que, en un futur, els polígons podrien ser prioritaris no només per raons de salut pública, sinó també per la seva incidència en la transició energètica. L’amiant impedeix instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades, cosa que frena l’autoconsum i la generació d’energia neta en espais d’alt consum com els polígons d’Osona.

Cost elevat i ajuts limitats

La retirada d’amiant continua sent una tasca complexa i costosa. Segons la Generalitat, eliminar i substituir les plaques pot costar entre 95 i 120 euros per metre quadrat, sumant el desmuntatge, la gestió del residu i la instal·lació de la nova coberta.

L’Agència de Residus de Catalunya impulsa anualment línies d’ajuts per a empreses i particulars, però aquestes subvencions no cobreixen la totalitat del cost. A més, la retirada només és obligatòria si el material està en mal estat o ha finalitzat la seva vida útil, fet que en retarda la substitució.

Una qüestió pendent també a Osona

Els municipis osonencs amb major concentració de polígons —Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Roda de Ter o Sant Hipòlit— tenen una presència notable d’edificis industrials amb cobertes antigues de fibrociment. Els experts alerten que, més enllà del risc per a la salut, cal actuar per facilitar la renovació energètica d’aquestes naus i avançar cap a models industrials més sostenibles.

Segons fonts del sector, la retirada de l’amiant és un pas clau per “actualitzar el teixit industrial d’Osona” i obrir la porta a la implantació massiva d’energia solar als polígons. Algunes empreses de la comarca ja han començat processos de substitució amb el suport de programes locals i ajuts de la Diputació de Barcelona.