Rigoberta Bandini, molt més que un fenomen musical de curta durada
El públic s'empodera i s'allibera a l'Atlàntida
El públic s'empodera i s'allibera a l'Atlàntida
Toni Carrasco (Foto: T.C).- El teatre Atlàntida de Vic va vibrar i va muntar una festa a peu dret, pràcticament durant tot el concert, amb un fenomen musical que no serà de curta durada. Un públic entusiasta i festiu, que es va empoderar d'un concert que desitjava i es va alliberar a la vegada d'una tensió acumulada de més de dos anys de pandèmia.
Rigoberta Bandini no va guanyar a Benidorm la final per anar a Eurovisió, però a Vic se l'estimen i molt. I és que el seu missatge alliberador i feminista ha quallat i s'ha mimetitzat en milers i milers de fans d'arreu que se saben totes, totes les lletres de totes, totes les seves cançons.
Bandini, que ha passat durant molts anys els seus estius a Tona i ha fet visites periòdiques al mercat de Vic els dissabtes al matí, va saber estar, amb un xou impressionant i unes acurades escenografies, vorejant la perfecció. Luminotècnia i so potent, més apte per a un pavelló que no pas per a un teatre convencional, fan dels concerts de Paula Ribó un show de masses a vegades difícilment controlable.
Es van poder escoltar les seves cançons, en la seva veu nativa i no en la de Pep Plaza, amb peces que ja són un himne com Ay mamá, Perra, In Spain we call it soledad, Aviam que passa, Cuando tu Nazcas, Qualsevol nit pot sortir el sol, Julio Iglesias, Que Cristo baje i The fuck fuck fuck poem.
