Torelló enterra les restes d'un soldat recuperat d'una fossa de la Guerra Civil
Es tracta d'un dels homes de la família Sabatés que van desaparèixer durant la Guerra Civil
Es tracta d'un dels homes de la família Sabatés que van desaparèixer durant la Guerra Civil
(Fotos: Departament de Justícia / Ajuntament de Torelló).- Ahir dimarts va tenir lloc a Torelló l'acte de lliurament a la família i el posterior enterrament de les restes d'un soldat recuperat fa dos anys de la fossa de Soleràs, a les Garrigues. L'acte s'iniciava amb el lliurament de les restes del soldat Sabatés a la família i el posterior enterrament. Aquest va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Ester Capella i la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech. La representació de l'Ajuntament estava encapçalada per l'alcalde, Marçal Ortuño, acompanyat de regidors dels diversos grups municipals.
El batlle Marçal Ortuño recordava la "rellevància d'actes com el d'avui per restituir la dignitat de tots aquells que defensant els valors de la llibertat, la democràcia i la justícia social, hi van perdre la vida". Al seu torn, i en nom de la família, Lluís Sabatés va voler agrair l'acompanyament i la feina de la conselleria i de la Direcció General de Memòria Democràtica en tot el procés de recuperació de les restes del seu familiar. Finalment, la consellera, Ester Capella, recordava que la feina que fan des de la conselleria és "necessària per recuperar la memòria i la dignitat i per tancar processos de dol que s'han allargat durant molts anys".
L’absència de documentació no permet confirmar de quin membre de la família es tracta
El soldat Sabatés és una de les 146 persones mortes durant la Guerra Civil que van ser localitzades a la fossa del Soleràs (Garrigues), excavada l’any 2017 gràcies al Pla de fosses de la Generalitat. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones enterrades. El Programa d’identificació genètica ha determinat que les despulles corresponen a una persona de la via paterna de la família Sabatés, de Torelló, però originària de Ripoll (Ripollès). Es dona el cas, però, que dos germans de la família van desaparèixer durant la Guerra Civil. L’absència de documentació no permet, de moment, determinar de qui es tracta.
Agustí Sabatés, la hipòtesi més probable
La informació recopilada pels tècnics de Memòria Democràtica i per la mateixa família constata que un dels dos germans, Josep Maria Sabatés, va morir a la Batalla de Belchite, a Saragossa. Les restes del Soleràs, per tant, podrien correspondre a l’altre germà, Agustí Sabatés, tot i que no hi ha cap document que ho constati. A més, tampoc es descarta que hi pugui haver algun altre parent per via paterna mort en la Guerra.
Vuit identificats, set del Soleràs
El soldat Sabatés és, en qualsevol cas, una de les 8 persones que han pogut ser identificades a partir del Programa d’identificació genètica. D’aquestes, n’hi ha set que estaven a la fossa del Soleràs: el mateix soldat Sabatés, Tomàs Verdaguer, Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles i Modesto Sualdea. L’altra persona és Elio Ziglioli, un maqui italià recuperat de la fossa de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
El Programa compta amb una base de dades on hi ha perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada i, per tant, retornada a la família, que és qui decideix com donar-li sepultura. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades, tal com marca la Llei de fosses.
2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin donar una mostra d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.
