Vilanova de Sau busca alternatives econòmiques davant de la incertesa per la sequera del pantà
La poca aigua de Sau posa en perill un recurs turístic de primer ordre
La poca aigua de Sau posa en perill un recurs turístic de primer ordre
ACN (Foto: ACN).- Els tres embassaments més importants de la Catalunya Central -Sau, la Baells i la Llosa del Cavall- es troben sota mínims. La poca aigua que hi queda fa que les empreses d’oci no hi puguin treballar i, de retruc, el sector de l’hostaleria i turisme temen perdre clientela. Per tot plegat, els municipis directament vinculats s’estan replantejant el seu model econòmic.
La cap de llista d’Independents i actual primera tinent d’alcalde de Vilanova de Sau, Mila Martínez, admet que estan vivint un “nou paradigma”: “El nostre actiu és quan el pantà està ple, no quan està buit”. Per aquest municipi de 320 habitants, hi ha restaurants i cases rurals que també es beneficien de la tirada del turisme, juntament amb 5 empreses que ofereixen activitats al pantà. Martínez remarca que la clau del futur serà la “diversificació” d’aquestes empreses perquè puguin treballar en activitats alternatives com rutes en època de sequera. De fet, algunes ja ho estan fent. Ara bé, admet que l’Ajuntament no pot donar ajuts específics i que, en tot cas, els faran costat amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i Turisme Osona. L’objectiu final, remarca, és que l’economia del poble “no noti” si el pantà està buit o sec.
El despertar del turisme de sequera és un bri d’esperança, però també una despesa afegida en gestió d’accessos i control en ple Espai Natural. Fa un any que s’ha posat en marxa un dispositiu de control de vehicles per evitar massificacions. “Calen més ajuts per a la regulació d’accessos per facilitar l’accés als visitants i que la convivència dels veïns no se’n ressenti”. Martínez recorda que el pantà és competència de l’ACA i que tenen molt poc marge de maniobra.
Per la seva banda, la cap de llista d’ERC i actual regidora de Cultura, Íngrid Bofill, posa l’accent en el patrimoni enmig d’aquest escenari de sequera. Potenciar el turisme del romànic com l’església de Sant Romà, del segle XI, remarca, seria una bona opció. “Si no ens cau amb el vent i el sol, s’ha de començar a estudiar bé”, remarca.
