‘El punt màxim de solidaritat ha estat quan han vingut els familiars dels presos’

Marc Sardà, vicepresident d’Òmnium Cultural a Osona

Marc Sardà, vicepresident d’Òmnium Cultural a Osona





(Text i fotos: Carles Muñoz).- Fins al 10 de desembre, uns 460 voluntaris passaran per les dues cel·les del projecte reivindicatiu ‘Un poble empresonat’. La majoria en torns de dues hores, els voluntaris experimenten i se solidaritzen amb els presos polítics catalans. A la plaça Major de Vic, hem parlat d’aquest projecte amb en Marc Sardà, el vicepresident d’Òmnium Cultural a Osona, l’entitat impulsora de la iniciativa.  



Marc, com va sorgir la idea del projecte ‘Un poble empresonat’?



Un company de la junta d’Òmnium, en Miquel Pla, va tenir la idea i ens la va comentar. A partir d’aquí ho vam proposar a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i als CDRs i com que l’acollida va ser molt bona ens vam decidir a tirar-ho endavant. Grosso modo, podem dir que Òmnium hi va posar la idea i la logística però sense l’ANC hagués estat impossible fer-ho perquè el constructor físic és en Carles Valls i els CDR s ens han ajudat a escampar-ho per tot arreu. Ha estat, doncs, un triomf conjunt de la societat civil osonenca.



Us vau assessorar legalment abans de posar-ho en marxa?



Sí, sempre hi ha un petit risc, perquè si els Jordis són a la presó per haver demanat a la gent que fos pacífica, imagina’t. Però nosaltres creiem que en aquests moments s’han d’assumir aquests riscos, el que no podíem fer era deixar-los ‘sols’ i vam decidir tirar-ho endavant. Tot i això, evidentment vam demanar els permisos corresponents i ens vam posar en contacte amb les autoritats competents: ajuntament de Vic, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra... I la veritat és que la col·laboració ha estat excel·lent.



Quina ha estat la resposta de la gent?



Nosaltres quan ho explicàvem en els grups de preparació, la primera reacció era de sorpresa, després es mostraven entusiasmats amb la idea però sempre quedava el dubte de si s’ompliria o no. Jo estava segur que s’ompliria, però no tots opinàvem igual i és normal, climatològicament són dates complicades. I la sorpresa ha estat molt positiva, no només del poble osonenc, perquè ha vingut gent de tots els Països Catalans, fins i tot gent de Perpinyà. Ens hem tornat a sorprendre amb la implicació i solidaritat del poble català. Ho tenim tot ple, fins i tot a les nits. I per comentar-te només una anècdota, el passat dijous hi va haver una persona que va voler passar 20 hores seguides a la presó.



Quantes persones passaran per les cel·les de Vic?



En total hi passaran unes 460 persones, és a dir que es compliran tots els torns d’aquestes tres setmanes, la majoria de dues hores per torn. 



Quina serà la propera parada del projecte ‘Un poble empresonat’?



Com que malauradament ja sabem que no tots els presos polítics sortiran ja de la presó, la propera parada serà a Olot, la setmana de l’11 al 17 de desembre. Ja vam dir, que en el moment que tots els presoners surtin, nosaltres també sortirem de la presó. Però com que de moment no és així, primer anirem a Olot i cada setmana donarem a conèixer a través del web www.unpobleempresonat.cat i els mitjans les diferents poblacions que aniran fent el relleu setmana darrera setmana. Ja tenim unes 8 o 10 poblacions interessades i alguna, fins i tot, confirmada. 



Els objectius que us havíeu marcat amb aquesta acció, es pot dir que ja estan assolits?



Mira, quan vam proposar fer aquesta acció pensàvem a donar visibilitat al conflicte, a no acceptar com a normal el fet de tenir presos polítics en plena Europa del segle XXI. Per tant, buscàvem una acció que fos molt visual per donar a conèixer la situació de falta de democràcia que estem patint a Catalunya. I això s’ha complert, per què han vingut televisions d’arreu del món: Xile, Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Estats Units... fins i tot un diari vietnamita. Tots molt sorpresos, no s’ho creien quan els hi explicàvem per què ho estàvem fent. Des de tot arreu ho veuen com una acció reivindicativa pacífica i els únics que ens han criticat han estat els nostres veïns, però això ja ho esperàvem. També cal dir que hi ha hagut gent molt maca provinent d’Espanya que ha vingut a solidaritzar-se a la plaça Major de Vic, recordo per exemple a una noia de Màlaga que ens va donar ànims. Per tant, és un tema de govern espanyol, no de gent de peu del carrer. 



I tu que has tractat amb la gent que ha entrat a les cel·les, quina valoració personal n’extreus?



El que no ens esperàvem i que ens ha sorprès als que estàvem dins de la presó o interactuant amb els presos ha estat la tendresa, l’acompanyament, l’escalf, el suport, la solidaritat que hem rebut quan estàvem dins de la cel·la nosaltres o els diferents col·laboradors o presos. I quan han vingut els familiars dels presos polítics ja ha estat el punt màxim de solidaritat. La gent, espontàniament, quan entrava una persona gran l’aplaudien. O portaven un entrepà si era al matí o un cafè, o un croissant per berenar. 



Com vau viure l’entrada a les cel·les dels familiars dels presoners polítics?



En el cas dels familiars va ser molt emocionant. Vam comptar amb la presència de familiars de Meritxell Borràs i de Joaquim Forn. També és veritat que alguns no han pogut venir. El que no esperàvem era una resposta tan massiva, tant dels que s’han tancat com la gent que els ha donat suport des de fora. 



Quin balanç féu de l’acció?



Molt positiu. Jo crec que ha sortit bé per la implicació de tothom, la gent que ha col·laborat entrant a les cel·les i per tota la gent que directament no es tancava a la presó però que ha vetllat perquè sortís tot bé. M’agradaria doncs, donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible aquesta acció, totes les entitats, l’Ajuntament de Vic, la Guàrdia Urbana o els Mossos d’Esquadra, que han passat cada mitja hora a les nits. I molt especialment als responsables, que han fet guàrdies de 24 hores perquè tot hagi funcionat. També als vigilants nocturns, que han estat dins de la plaça amb els seus cotxes, cada nit, per si hi havia algun problema. I també als comodins, que són aquella gent si alguna persona no ha pogut entrar a la cel·la o ha hagut de sortir abans, els avisàvem amb dues hores d’antelació o amb menys temps i venien. 


Més notícies de Entrevistes